Dia 4: Molí i Castell d’Amaiur

Per a este dia vam pensar una proposta “combi”, en la qual podem gaudir d’una passejada i visita cultural a un dels monuments principals de Baztan, el Castell d’Amaiur, i, a la mateixa localitat, tenim la possibilitat de fer una mena de visita/taller per als xikis a l’antic molí rehabilitat del poble. L’ordre en que vullgau fer-ho dependrà sobretot dels horaris de taller disponible al molí, ja que solen estar prou demanats, per la qual cosa el millor es demanar-ho i una vegada tingam l’hora encomanada, planegem l’excursió i visita al Castell el matí o vesprada i aprofitem la jornada en Amaiur.

Panoràmica des del Castell

Si comencem per la ruta i visita al Castell, s’ha de dir que és una ruta curta (3 km) i circular, que en permetrà en primer lloc ascendir (pujada curta i senzilla no patiu) fins al lloc on es trobava este castell que com de seguida voreu i llegireu en tots els cartells que trobeu, és un monument molt especial per als navarresos/bascos, ja que va ser l’últim bastió en que van resistir les tropes navarreses al segle XVI davant la conquesta per part de Castella. Sobre les rünes del castell s’estan realitzant diverses actuacions de recerca de restes, però s’hi pot visitar per un camí de ronda ben acondicionat amb baranes i, sobretot, des del qual obtindreu unes vistes boníssimes de tota la vall, doncs logicament està construït a un emplaçament estratègic que domina tota la comarca. Una vegada visitat el castell, la ruta continua pels voltants de la població seguint el riu i passant per una pressa per a tornar al poble per camps i trams de bosc. Ací teniu l’enllaç a wikiloc per si voleu seguir-la.

Arc d’entrada a Amaiur

Curiosa font del Camí de Sant Jaume baztanes

la pujada al castell

Info del Molí

Taller de ‘talos’ al Molí

L’altra activitat de la jornada, és la visita i taller al Molí d’Amaiur, tota la info la podeu trobar al seu web www.amaiurkoerrota.com/molino, es tracta d’una visita mixta en la qual el moliner (grandíssim personatge per cert), vos anirà explicant tot allò que te a vorer amb este antic ofici i amb les instal·lacions del Molí, però a la vegada els xicotets/es, fan un taller on confeccionen els seus ‘talos’, una mena de torta que fan amb la farina del molí i després es menjen. Per als majors també hi ha la possibilitat de mentrés es fà l’explicació poder fer una degustació de talos amb xistorra i sidra, recomanable 100%. La veritat és que és una activitat que ens va agradar a grans i xicotetes i, tot i que nosaltres solem tirar més d’activitats físiques a la natura, trobem que és un gran complement a nivell cultural i educatiu per a unes vacances a la zona del Baztan.

Dia 5: Bunkers d’Otsondo

Per a la darrera jornada a la vall del Baztan, ens proposem esta ruta curta perfecta per a fer un matí o vesprada. Per a començar haurem d’arribar fins a dalt del port d’Otsondo que divideix la part sud del Baztan amb la part que s’enfila cap a Lapurdi direcció Sara, Urdax, etc. Al lloc més alt del port trobareu espai per a deixar els vehicles i (amb molta cura), creuant la carretera arribareu a una zona de pic-nic molt xula a dins del bosc on podeu fer un esmorzar-dinar o berenar, segons convinga.

La línia de bunkers que es visita en esta ruta, forma part de tota una línia defensiva que durant els primers anys del franquisme es va construïr al llarg del Pirineu per a previndre una possible invasió de les tropes aliades després de la II Guerra Mondial (el dictador després de vençuts els seus aliats tenia por de que ell fora el següent, però malauradament no va ser així).

Panoràmica de Lapurdi des d’Otsondo

Pottokas pasturant

Albirant el paisatge a dalt d’un bunker

La ruta és curta, 1,5 km, més que res és un passeig però es fa molt divertit i interessant ja que anirem trobant diferents tipus de bunkers i inclús en alguns podrem entrar. L’altra cosa a destacar són les magnífiques vistes que anem a tindre de la part costera de Lapurdi amb vistes a llocs prou coneguts com la localitat de Biarritz o el cim de Larrun (probablement un dels primers pics que destaquen al començament del Pirineu des de l’atlàntic). En definitiva, tot i no ser una activitat més llarga, si que paga la pena passar una vesprada o matí en esta zona, a més probablement els xikis podran vorer de prop i gaudir dels ‘potokkas’ (ponis bascos) i les ovelles ‘latxa’ que pasturen en estes zones d’alçada. Ací vos deixem enllaç a la ruta en wikiloc.

Dia 1: Le Petit Train d’Artouste

Després de visitar la Vall de Cardós durant la setmana anterior, ens moguem cap a la vessant nord del Pirineu, creuant des de la vall d’Aran fins a la vall d’Ossau a la zona del Bearn. Teniem ganes d’apropar-nos a estes contrades, on trobem un pirineu més atlàntic que l’aragonés (tot i que es troben ben a prop) i molt exhuberant i verd ja que la vegetació compta amb un clima més húmid que a la part sud del pirineu. L’allotjament que triem en esta ocasió és el càmping Le Valentin, al costat de Laruns, un càmping molt gran i ben ubicat, tot i que probablement per al nostre gust hi havia massa gent (sol passar als càmpings en agost si són grans), sort que les parcel·les que ens van asignar estaven pràcticament al final del càmping i aixó feia que estiguerem prou aïllats i tranquils.

Per a començar l’estada, triem una activitat molt clàsica i coneguda en esta zona, tot i que també és molt frequentada per la gent que vé des de la vessant de la Vall de Tena al Pirineu Aragonés, ja que està prop de la zona de Formigal i ben accesible en cotxe. Es tracta de la pujada fins al llac d’Artouste a uns 2.000 metres d’alçada, la gràcia d’esta excursió per anar amb xiquets/es i que l’ha fet tan popular, és que en realitat la pujada es fa mitjançant un trenet que es considera el ‘més alt d’Europa’, durant el trajecte d’aproximadament 45 minuts anar i altres tornar, com que és un tren obert podem anar observant tot el paisatge que es va obrint al llarg de la vall que recorrem i ens apropa a una zona d’alta muntanya d’una manera molt senzilla i accesible.

amb el Midi observant-nos

juguem a trobar sargantanes!

Per tal d’arribar al ‘petit train d’Artouste’, nosaltres remuntem la carretera de muntanya que des del mateix Laruns es dirigeix cap al port del Portalet, on hi havia antigament la frontera. En cas de que vinguereu de la part de la vall de Tena haurieu de fer direcció França. En tot cas, està molt senyalitzat i arribarem a un complex amb un gran pàrquing i on està el telecabina que hem d’agafar fins a l’estació del trenet. La pujada en telecabina, per als xicotets/es ja és de per si una aventura i s’ho solen passar molt be, però evidentment el que més els agrada és el trajecte amb el trenet. Com a dades pràctiques teniu en compte que el lloc sol estar plé en els mesos més turístics (juliol i agost) per la qual cosa convé reservar amb antelació per la web del trenet o be anar ben prompte pel matí, en el nostre cas, no ferem cap de les dues coses anteriors i aixó ens suposà haver d’esperar quasi fins a les 17:30 h per poder agafar el tren. I aixó ens du a l’altra recomanació, com que anem a pujar prou alts, convé portar roba d’abric, sobretot si aneu per la vesprada ja que nosaltres vam tindre que tirar mà de tot el que duiem a la motxilla per abrigar-nos (inclús al més xicotet de la familia acabàrem liant-lo amb una manta tèrmica d’emergència pel fred que feia!!). Altra cosa a tindre en compte, la pujada i baixada del tren són aprox 1:30 h més despres la pujada i baixada amb el telecabina, a més, els bitllets venen ja amb una hora d’eixida del trenet des del llac que has de respectar (ho diguem perque imposen l’hora de baixada a no ser que compres un bitllet especial que et dona ‘llibertat horària’ per baixar quan vullgues), per tant i en resum penseu que és una activitat de com a mínim una mitja jornada llarga o inclús quasi tot el dia segons tingau el horari del bitllet.

A banda de tot aixó, hem de dir que com que nosaltres teniem moltes hores entre l’hora a la qual vam arribar i l’eixida del nostre trenet, vam haver d’improvisar una excursió per la zona de l’estació, per si vos passa el mateix o simplement teniu ganes de caminar per allà una mica, nosaltres ens vam acostar seguint una antiga via en desús cap a una altra estació de telecabina que hi ha com a 1 km i poc de l’estació del trenet. És un recorregut senzilla que proporciona unes vistes increïbles de la vall als nostres peus on destaca com a element principal indiscutible (per moments no podiem deixar de mirar-lo bocabadats), la imponent presència del Midi d’Ossau, el gegant que per a moltes persones és la muntanya més bonica i icònica del Pirineu.

panoràmica des del trenet

al llac trobem unes cabretes ben agosarades

Per últim dir, que esta activitat és la clàssica que es recomana a les oficines de turisme per a les families que visiten la zona, per tant heu de ser conscients de que normalment trobareu molta gent, però també s’ha de dir que per als xiquets/es és un lloc molt cridaner i sobretot el trajecte amb el trenet per l’alta muntanya els sol agradar prou.

Dia 2: Col d’Aubisque

Com era d’esperar estant a esta banda del pirineu més atlàntica, la pluja va fer acte de presència i ens va ‘fastidiar’ alguna activitat, però no massa la veritat, en tot cas, un dels llocs que no voliem deixar de banda era el Col d’Aubisque, un coll que corona el port de muntanya que uneix les valls d’Ossau amb la vall del gave de Pau i que és prou conegut entre els amants del ciclisme per ser un lloc de pas clàssic del famós Tour.

A nosaltres ens abellia fer alguna ruteta per allí perque és un lloc privilegiat en quant a les vistes i un bon paisatge d’alta muntanya accesible amb els seus prats i carena, quasi a peu de carretera. La ruta que a priori teniem pensada és molt senzilla, simplement des del mateix pàrquing del Col recòrrer la seua carena i els pics que la composen en ambdues direccions, bàsicament es la que trobeu a este enllaç a wikiloc.

estes eren les vistes que voliem…

… i estes les que trobarem

molen les bicis gegants!

Com hem dit la meteorología no ens va acompanyar i quan arribarem al coll els núvols pràcticament no ens deixaven veure més enllà d’uns metres, per aixó ens vam acontentar amb fer un tomb per la zona més propera al coll, fent algunes fotos a les espectaculars escultures gegants de les bicis i també fent una passejada per la carena per anar a cercar un ‘tresor’ amagat (geocaching).

Se’ns queda pendent de tornar a este bonic lloc amb un temps més benigne per poder gaudir de les vistes des d’este mirador d’alçada que és el coll d’Aubisque.

Dia 3: Beon (maison des vautours)

Dia de descobriment per una zona de la vall d’Ossau menys transitada que les parts altes i fora del ‘circuit’ de les rutes típiques. Ens desplacem fins a un poble, Beon, que està al costat de la capital de la vall Laruns, alli podem deixar el cotxe en el pàrquin que hi ha a la ‘Maison des Vautours’ (traduït la ‘casa dels voltors’). Es tracta d’un xicotet museu dedicat a estos grans ocells que tenen gran presència en esta zona, sobretot al penyó que hi ha dalt del poble, la qual cosa fa que siga ben senzill vore-los volant i planejant per la vall.

A la zona exterior d’este museu, tenim un parc ben gran amb rocòdrom per a xiquets i taules de pedra per fer pic-nic, a més d’un divertit recorregut en forma de joc, on es tracta d’anar cercant les pedres amb inscripcions que ens plantejen reptes en forma de pregunta sobre els voltors i també sobre els Pirineus en general. El lloc és molt xulo per a fer esmorzar o dinar o berenar alli i passar una bona estona jugant.

ruta pel bosc a Beon

escalant el rocòdrom del parc

L’activitat la completem amb una ruta senzilleta que ens pega una volta tant pel poble de Beon (destaca el safareig de l’entrada del poble molt ben conservat i xulo), com pel bosc que hi ha al costat. És una ruta que ens va agradar perque els boscos ací son atlàntics i ben ombrívols, a més, el camí transcorre per sendes amples i antigues, la veritat es que l’ambient rural de muntanya a esta zona està ben conservat i val la pena conèixer-lo.

Ací teniu un enllaç a wikiloc amb la ruta (no és exactament com la ferem però molt semblant). També i com que ens agrada molt, tenim diversos tresors (geocaching) a la mateixa ruta, aixina que… perfecta pels xicotets/es!

Dia 4: Promenade horizontale Eaux-Bonnes

Una altra ruta fora del circuit habitual de la zona d’alta muntanya de la vall d’Ossau, però que no ens decep i a més té la gràcia de que es pot combinar amb altres activitats a la mateixa zona molt engrescadores per a la xicalla. Per a començar ens situem al poble d’Eaux-Bonnes (traduït seria literalment ‘aigües bones’), de fet, estem davant d’una vila on el termalisme francés del segle XIX va canviar la configuració del que seria probablement una xicoteta aldea de muntanya, tot i que la presència d’aigües termals es remunta a l’època romana. Com voreu és un poble on destaquen els grans monuments (hotels i termes) prou deixats ja que aquella època daurada en que la burgesia francesa passava els seus dies en estes zones ja fa temps que va passar, el resultat es que tenim un poble xicotet amb un aire de decadència romàntica molt present pel que fa a les seua configuració urbanística.

Tot i aixó que hem esmentat, el poble ens dona molt de joc amb la xicalla, per a començar, tenim enmig de la mateixa plaça del poble, on podem aparcar fàcilment, un gran parc amb molts jocs d’esbarjo pels xicotets/es i una bona zona de pic-nic a l’ombra on podem fer el esmorzar o dinar. Si pujem cap al gran Casino que domina tot el poble, trobarem també una zona de vies d’escalada molt senzilletes (graus III o IV com a màxim) que estan al mateix peu de carrer i on vam aprofitar per fer una via d’iniciació pels xikis. Continuant pel mateix camí i envoltant el monumental casino, vorem senyals que indiquen l’entrada a un parc de tirolines que també vam visitar i que els agradà molt, ja que és una activitat molt adrenalítica però alhora senzilla i asequible.

aprofitem les vies a peu de poble per fer un tast

inclús els més xicotets ho intenten!

panell a l’inici de la ruta

mirador que trobem al llarg de la ruta

Per últim, arredonim el dia en Eaux-Bonnes, fent la ruta que anomenen ‘promenade horizontale’, un passeig que com el seu nom indica és quasi horitzontal i que fa una volta circular pel bosc que hi ha al costat del poble, transcorre quasi tota per una pista tancada al trànsit i gaudim de bones vistes al llarg del recorregut cap al fons de la vall. La distància i el desnivell, 3,5 km aprox i uns 140 m positius, la converteixen en una ruteta per a fer pel matí o vesprada sense dificultat. Ací teniu un pdf amb la info de la ruta, que també està ben senyalitzada durant el seu recorregut.

Dia 5: Lac de Castet

Se’ns acaba la estada a la Vall d’Ossau i decidim anar a conèixer un paratge natural que té prou renom per estes contrades i que ens havien recomanat a diversos llocs com a un espai familiar i lúdic on passar un dia divertit i actiu. Es tracta del ‘Lac de Castet’, un humedal al costat del riu Gave d’Ossau, on s’han instal·lat diverses activitats com el lloguer de bics, karts, passeig a cavall, barques, etc.

L’accés a este paratge és gratuït i podem passar perfectament tot el dia en ell, a més si fa calor el riu té diverses zones on ens podrem banyar facilment i refrescar-nos. Si volem fer una passejada, tot el paratge està recorregut per sendes senyalitzades i també disposa de llocs per fer pic-nic, cafeteria, banys, etc i per últim un gran parc on els xikis s’ho passaran pipa!

En este enllaç teniu tota la info.

Dia 1: Bordes de Noarre

Primera parada de la nostra ‘tournee’ estiuenca pels pirineus: la Vall de Cardós, concretament a Tavascan. Era una zona del Pirineu Català que teniem en ment conèixer, sobretot perque altres zones properes com les Valls d’Àneu les solem visitar prou (Espot, Esterri, Sant Maurici, etc), però esta vall era desconeguda per nosaltres i sempre hem sentit parlar molt bé d’ella!!! Enguany a més amb l’aventura de començar a viatjar de càmping, amb tota la logística, però també la il·lusió, que el dormir a una tenda genera en els xicotets!! Ens ha agradat moltíssim el càmping Bordes de Graus, té un ambient molt muntanyer (diria que quasi de refugi de muntanya, de fet és defineix com a càmping d’alta muntanya) i el seu tamany és perfecte per anar en familia i gaudir en tranquilitat de la zona, és un camping xicotet però molt ben acurat amb tots els serveis bàsics (especialment d’agraïr la sala de jocs, on la canalla pot remenar al seu aire tot el que vullga) però sense les grans massificacions que a vegades es poden trobar en agost a un càmping més gran, així que recomanable 100% si aneu per la zona. *No deixeu de provar el menu del xicotet restaurant que té per assaborir la cuina de muntanya d’esta zona, espectacular!!!

Per al nostre primer dia d’estada i com que encara no hem tingut temps de ‘triar’ les rutes que farem durant la setmana, ens decidim per la més coneguda d’esta zona i que tenim totalment a l’abast ja que comença al mateix càmping amb la qual cosa no ens cal ni tan sols despaçar-nos en vehicle, es tracta de la ruta circular que va a conèixer les ‘Bordes de Noarre’. Com sabeu, borda és el nom típic de les construccions de muntanya que antigament es feien servir com a refugi provisional en èpoques especials com a l’hivern quan es pujava al ramat als prats d’alta muntanya o per exemple en temps de sega. En concret, estes bordes de Noarre formen un xicotet nucli molt ben conservat (moltes d’elles s’han rehabilitat per a emprar-les com a segona residència, tot i que només s’hi arriba per camí i senda).

Començament de la ruta al càmping

el pont que travessem abans d’arribar a les Bordes

Estampa de les Bordes de Noarre

La cascada de Noarre que veuem a la tornada

El camí és circular, amb una distància aprox de 6 km i un desnivell al voltant dels 350 m positius, com que les pujades són graduals i estan distribuïdes al llarg de la ruta, no és dificil i és asequible i senzilla per fer amb els xicotets/es. Començarem amb una pujada mantinguda pero no excesiva des del càmping, creuant el riu cap a la banda esquerra i passant pel costat de la presa que hi ha a continuació. Seguint el riu en tot moment per dins del bosc i amb zones prou humides i obagues, arribem al pont de Noarre, on en el nostre cas, vam aprofitar per fer un xicotet bany de peus ja que feia calor. Des del mateix pont ja veiem a tocar les Bordes i remuntarem per el camí ben clar que ens porta a este conjunt rural. És un lloc perfecte per dinar o esmorzar segons l’hora. Arribats ací buscarem per tornar un camí marcat amb senyals grocs (estàn una mica esborrades així que dur algun track guardat no és mala idea, almenys per agafar el camí). Este camí ens durà per l’altra banda del riu fins a trobar en una revolta un senderol que ens baixa a veure la cascada de Noarre, és molt xula i en el nostre cas va ser tota una aventura, ja que hi vam trobar una cornamenta d’un cèrvol sencera que s’havia quedat atrapada pels troncs i pedres que arrossega la cascada, imagineu quina pasada per als xikis!!!! Una vegada visitada la cascada, tornem a la senda i continuem baixant fins passar a l’altre costat del riu de nou i resseguint el camí ens trobarem amb el principi del camí d’anada i ja només ens restarà arribar de nou al càmping.

Ruta ben xula i recomanable, més si no coneixeu esta vall i com a primer tast! Vos deixem enllaç a wikiloc amb la ruta. També la podeu trobar en diverses guies excursionistes com per exemple la de la col·lecció ‘Camins de l’Alba’ d’editorial Alpina dedicada a l’Alt Pirineu.

Dia 2: Ruta dels ponts medievals (tram Ribera de Cardós – Cassibrós)

Quan eixes de viatge mai saps que et pots trobar pel camí i, de vegades, són problemes tècnics que poden fer malbé les desitjades vacances….. nosaltres enguany ens vam topetar amb un problema mecànic (frens del cotxe) que ens va obligar a fer una reparació al taller enmig de les vacances a Tavascan. Vam tindre sort perque es tractava d’algo ràpid però tot i aixó ens va trastocar un dels dies que hi estàvem el qual no vam poder fer la ruta que feien la resta de families que viatjàvem juntes. I tot este rotllo perque vos el contem? molt senzill, per explicar que este dia vam haver d’improvisar una ruta sesgada que ens pillava de camí al taller, però que forma part d’una ruta més llarga i que tot i no haver fet pasem a recomanar i contar-vos algunes cosetes.

Ja teniem mirada la ruta dels ‘Ponts medievals’ de la Vall de Cardós, como una de les possibilitats, sobretot perque transcorre a baixa altitut i aixó ens donava marge si teniem meteo adversa. Este camí com el seu nom indica, transcorre a la cerca dels diversos ponts medievals que el riu Noguera de Cardós va travessant al pas per esta vall, per la qual cosa es un camí riberenc i que, si vos agrada unir natura amb altres trets culturals i històrics com es el nostre cas, us farà gaudir prou (atenció als fans de l’art romànic, perque es passa per diversos monuments d’este tipus!).

Senyalització de la ruta

un dels ponts

exemple d’art romànic que trobarem al camí

El tram que nosaltres vam poder fer, es de només 1 km (és una curta passejada) i damunt pensem que no té gaire interes més enllà que veure el pont de Cassibrós (el primer de la ruta), a més s’ha de dir que este tram transcorre quasi totalment al costat de la carretera, per la qual cosa, vos anem a parlar una miqueta de tota la ruta i vos recomanem que la comenceu al pàrquing que hi ha al costat del Càmping de ‘la Borda del Pubill’, ja que agafareu directament el pont de Cassibrós i ja no transitareu per carretera. Este recorregut el podeu trobar a este enllaç a wikiloc. El camí té una distància total de 8-9 km amb un desnivell d’uns 200 m positius, aixó si, cal dir que és lineal, per tant heu de previndre la tornada amb un altre vehicle (o desfer camí si les vostres criatures estan fortes), però hi han varies possibilitats com per exemple fer alguns trams només i inclús es pot canviar el sentit de la marxa, normalment el proposat és Ainet de Cardós-Lladorre, però no hi ha cap problema a fer-ho a l’inreves, també es pot allargar fins a Tavascan on també hi ha un bonic pont. La ruta està senyalitzada amb indicacions i temps.

Mapa del recorregut complet

Dia 3: Mirador Cap de la Roca

Este dia la meteo ens donava pluja, per aixó ens decidim per esta ruta que per la distància (3,5 km) i el desnivell (40 m), ens permet fer activitat i poder tornar al càmping a dinar i resguardar-nos si plou. Este mirador domina tota la vall de Cardós, per este motiu és un lloc ideal per pendre consciència del paisatge així com albirar els cims que ens envolten.

Començarem la ruta al xicotet poble d’Esterri de Cardós (no confondre amb Esterri d’Àneu, molt més gran!), on podem aparcar a l’entrada del poble o, si n’hi ha lloc, a la placeta. En tot cas no tindrem cap problema per buscar l’inici de la ruta ja que només cal seguir el carrer principal del poble fins trobar una revolta cap a l’esquerra que puja cap a l’esglèsia (un bonic edifici romànic). Des de l’esglèsia i creuant la carretera vorem que comença un camí (hi ha un senyal vertical) molt còmode que entre prats i murs de pedra, ens va pujant de manera molt tranquila cap amunt. Al poc, veurem a l’esquerra del camí, una xicoteta construcció que sembla un xicotet porxe o refugi de pastors, però en realitat es tracta d’una capelleta ben antiga.

Seguim el camí, deixant de costat alguna desviació que ens apareix a mà dreta i que ens portaria a les granges de la vora. Després arribarem a una altra senyal que ens indica la direcció (tot recte) a seguir, ja en una zona “plana” de prats. A partir d’este punt deixem el camí ample i còmode per agafar un senderol que entre pedres i blocs (encara que senzill pels xicotets/es), ens portarà directes al mirador, on trobarem un panell identificatiu de la vall. Com sempre en este tipus de paratges encinglats amb caiguda, s’ha d’anar amb compte amb la xicalla per a que no es despisten ja que tot i ser una ruta senzilla, la zona del mirador està enlairada!!

Començament del camí amb l’esglèsia al fons

el panell del mirador

panoràmica que es veu

la part final de la ruta ja entre pedres

En resum, es tracta d’una ruta per a un matí o vesprada curts, per tant es pot completar amb algun altre passeig o visita per la zona. Nosaltres com que el dia estava ennuvolat no vam patir massa, però si fa sol compte perque no hi han moltes ombres al llarg del camí! Ací vos deixem un enllaç a rutespirineus.org on està molt ben explicada i amb tracks per descarregar.