Aran i Luar a la Val d’Aran (Agost 2021)

Ja havíem estat feia 5 anys a esta vall (ací la crònica d’aquella estada) però hem volgut tornar amb uns amics, entre d’altres coses perquè ara els nostres fills ja son una mica més majors i volíem que conegueren alguns indrets que ens agraden molt. S’ha de dir però que en esta ocasió l’oratge no ens va acompanyar i vam tindre una forta onada de calor amb la qual vam acabar fent poques excursions i quedant-nos molts dies a ‘remullà’ aprofitant la piscina del càmping on ens allotjàvem.

Dia 1: Refugi Era Honeria – Eth Pradet

Comencem amb la repetició d’una ruteta ben xula que ja ens va agradar molt a l’anterior viatge i que vam decidir repetir, no contem gaire perquè ja teniu l’enllaç a dalt o ací.

Dia 2: Fageda de Carlac

Esta era una de les principals excursions que volíem fer enguany, ja que precisament davant l’onada de calor que patíem era perfecta per transcórrer a l’ombra d’una frondosa fageda. El bosc de Carlac el trobem al xicotet poble de Bausen, un dels darrers pobles aranesos abans de creuar la frontera francesa i s’ha de dir que des de l’última vegada que vam estar per ací, s’ha popularitzat molt, ja que vam trobar moltíssima gent i, sobretot, com que el poble és xicotet i no hi ha gaire lloc per aparcar, s’havia habilitat un sistema amb furgo-taxi per a que la gent deixarà els vehicles a l’inici de la carretera i no col·lapsaren els carrers del poble. La ruta no te pèrdua perquè està molt ben senyalitzada i en tot cas l’única decisió a pendre és en quin sentit fer-la ja que depenent de per on comencem tindrem abans o després el bosc. Ací teniu un poc més de info.

• 

• 

Dia 3: Val de Ruda

I ací com ens sol passar en la majoria dels viatges, una ruta que no coneixíem i que ens va semblar espectacular! La vall de Ruda és una paratge típic d’alta muntanya (comencem a caminar quasi a 2.000 metres) on caminem amb poc desnivell envoltats d’avets, rius i cascades i, si les forces ens arriben, podem arribar a un refugi guardat del Pirineu, tot aixó a la zona limítrof amb el Parc Nacional d’Aigües Tortes, accedint des de la població turística de Baqueira. Ací teniu el track a wikiloc.

Dia 1: Abaurrea Alta (Ermita San Miguel i Cova bruixa)

Després d’estos mesos de confinament i pandèmia, crec que és una sensació generalitzada la que teniem tots i totes d’esperar les vacances amb molta ànsia. En el nostre cas, feia molts mesos (abans que ens confinaren), que ja teniem triat el destí de les nostres vacances i les darreres setmanes abans d’eixir de viatge, les noticies sobre rebrots, etc encara feien més present la sensació de ‘por’ a no poder viatjar que se’ns havia posat al cos, per sort, tot ha anat bé i enguany de nou hem pogut tornar a gaudir d’unes setmanes de viatge i estada als nostres estimats Pirineus.

Per a començar, ens desplacem una setmana a la Vall d’Aezkoa, una zona del Pirineu Navarres, famosa sobretot per estar dins del àrea de la Selva d’Irati i les seues contrades. Nosaltres no la coneixiem, ja que quan haviem estat a Irati sempre havia sigut pel costat d’Ochagavía, per la qual cosa ens abellia molt descobrir estos paratges. Ens vam allotjar amb un grup de families amigues, a la casa rural Enekoizar. Es tracta d’una casa molt gran i amb totes les comoditats, amb 6 habitacions grans amb bany dins (de les millors cases que coneguem per a anar en grups!). La casa està situada al xicotet poble de Abaurregaina/Abaurrea Alta, amb la peculiaritat de que és el poble més alt de tota Navarra amb 1.039 metres d’alçada.

Caminant pel bosquet cap al primer mirador

Dins de la cova de la bruixa

Detall de les restes de l’ermita

El primer dia que arribem a la casa, després de resoldre les qüestions típiques d’intendència (maletes, compres, menjars, etc), fem un xicotet passeig pels voltants del poble per tal de conèixer un poc millor l’entorn, seguint les recomanacions de la info que ens han proporcionat els propietaris de la casa (Mikel i Edurne, molt amables), decidim recòrrer la senda que partint quasi des de la mateixa casa rural ens porta en una pujada molt senzilleta a visitar en primer lloc les rünes de l’antiga Ermita de San Miguel (s. XII), a continuació, i en tot moment a la ombra d’un bosquet molt atlàntic que ens protegirà de la calor estiuenca, continuarem en una pujada molt relaxada i senzilla fins a un mirador des del qual tindrem bones vistes del Pirineu Occidental i els seus cims més rellevants, seguint de nou el camí arribem a l’entrada de la cova on la llegenda popular diu que vivia la bruixa Mauletxe, sense dubte farà les delicies dels peques, ja que amb una mica de precaució i ajudats amb la llum dels nostres mòvils (si sou previsors podeu portar alguna llanterna) podrem entrar una mica endins de la cova i observar les formacions que allí es troben. Per tal de finalitzar la ruta ja només resta continuar la senda una mica més amunt fins arribar a un segon mirador ja al cim d’esta xicoteta muntanya amb vistes cap a la vall d’Aezkoa i els seus pobles. La baixada la farem de forma ràpida i molt directa per una altra senda que trobem a l’entrada de la cova.

Ací deixem un enllaç a un track de wikiloc on ve descrita la ruta.

 

Dia 2: Fàbrica d’Orbaizeta i bany a Belotegui

La fàbrica d’armes d’Orbaizeta és probablement, després del bosc d’Irati, l’altre paratge més conegut d’esta zona. Per a nosaltres era un lloc pendent de conèixer d’anteriors experiències a Irati, així que vam programar esta visita que fariem, com no, incloent-la dins d’una ruta per la zona. En este cas, triem una ruta relativament senzilla que ens portarà a la Fàbrica d’Armes i després de dinar alli, tornarem pel mateix lloc.

Per a començar, ens desplacem en vehicle fins a l’àrea d’acampada del poble d’Orbaizeta, situada a la pista asfaltada que porta fins a l’entrada de la Selva d’Irati per l’embassament d’Irabia. Cal dir que trobarem un lloc per aparcar on s’indica que no es pot deixar furgos o campers i un preu per pagar…. tot i aixó com que no hi havia ningú ni cap lloc on treure un tiquet, nosaltres aparcarem alli, al finalitzar la ruta vam trobar un paperet que ens havien deixat on havien escrit que s’havia de posar un ticket per a aparcar, però de nou cap indicació d’on treure eixos tiquets (és algo que haurien de millorar en la zona per no crear tanta confusió), finalmente uns dies després ens vam assabentar que als comerços de la Vall, per cada compra de 15 € et donaven un tiquet d’aparcament, la veritat és que es una molt bona manera de fomentar que els turistes deixen la seua empremta i afavorisquen la economia de la vall, pero tornem a dir que caldria que aixó estiguera ben comunicat i explicat a la gent que visita la zona.

Fàbrica d’armes d’Orbaizeta

En tot cas, comencem a caminar des d’este aparcament i desfem camí durant un km per la pista asfaltada per la qual haviem vingut, este és el pitjor tram de la ruta i probablement convindria deixar el cotxe una mica abans i així evitar-lo i més amb xiquets/es, ja que passen molts vehicles i no és gaire còmode caminar, tot i que anem per un bosc xulo, però no paga la pena. Arribem de seguida a una formatgeria i alberg rural, on deixarem la pista principal i continuem cap a la nostra dreta per un camí també asfaltat i molt empinat però pel qual no circulen vehicles, esta pujada és breu per la qual cosa els xicotets/es la fan prou be, en realitat tot el camí es prou senzill ja que transcorre per pista, sense dificultats d’orientació i el principal atractiu de la ruta serà, a banda d’anar caminant fins a la Fàbrica d’Armes, el gaudir del típic paisatge del pirineu navarres, molt marcat pel verd, els camps i els ramats, tots tres elements molt presents en esta ruta. Arribarem en qüestió de 2,5 km aprox a la Fàbrica i allà podem aprofitar per a visitar-la (*ATENCIÓ AVÍS: a l’agost del 2020 la fàbrica romania tancada per obres de restauració, per la qual cosa es pot veure poca cosa, no sabem quan tenen previst finalitzar estes obres, així que abans d’anar el millor es assabentar-se a alguna oficina de turisme de en quin estat es troba).

Nosaltres complementem la visita amb la compra d’alguns formatges artesans que hi venen a la formatgeria que hi ha allà mateix, al costat del monument al Mikel Zabalza, fill del poble d’Orbaizeta. La tornada la fem pel mateix camí, sent en total uns 5 km de ruta amb un desnivell positiu d’uns 150 metres. Ací vos deixem un enllaç amb el track de la ruta a wikiloc.

Àrea d’acampada on s’inicia la ruta

Camí forestal pel qual transitem

Els prats verds ens acompanyen

Per tal d’arredonir el dia i com que la calor ens convida a buscar el bany, ens acostem a l`àrea recreativa de Belotegui, molt a prop d’Aribe en direcció a Orbara. Trobarem lloc per aparcar a una ampla explanada on hi havia antigament un restaurant i on es troba també la central hidroelèctrica de la presa del mateix nom. Amb molta cura hem de creuar la carretera i veurem una senyal de fusta que indica el sender cap a l’àrea recreativa, la qual trobarem en uns centenars de metres i que està composada per una ample prat i unes taules de fusta on fer pic-nic, al costat veurem un accés senzill al riu, que s’eixampla en esta zona abans de passar un assut de la presa i on tenim una bona zona per al bany, aixó si, l’aigua com sempre en estes contrades està ben fresqueta 😉

Dia 3: Bosc de Sorogain

Per a este tercer dia d’estada, hem cercat una ruta per una zona que tampoc coneixiem i que ens ha encantat, es tracta de la Vall de Sorogain, una zona de pastos i boscos on naix el riu Erro i que és sense dubte una de les més boniques que ens hem trobat en este viatge. Com que son ‘fans’ de les fagedes, triem una ruta circular que ens portarà en tot moment per una frondosa fageda atapeïda de vegetació i una ombria i verdor que ens encissa.

La ruta la comencem des d’un prat on podem deixar els vehicles al costat del riu i molt a prop de l’estació megalítica que hi ha a la zona, tot i que es pot allargar l’excursió per a visitar alguns dolmens i menhirs propers, nosaltres anem tranquilament i prescindim d’esta part. Només ens cal seguir les marques de GR que des del lloc on aparquem ens porten en una suau pujada fins a un barranc on haurem de canviar de direcció girant cap a la nostra esquerra per tal de buscar un rierol que ens guiarà per dins la fageda fins a tornar a eixir a la carretera per on arribem de nou on estan els cotxes. La ruta en total no supera els 4 km i és un passejet que ens permet tindre un primer contacte amb esta vall tan bonica on de segur hem de tornar!

Enllaç a la ruta en wikiloc (nosaltres la part de l’estació megalítica no la vam fer, però es pot allargar la ruta 1 km i pico més si es fa).

Dia 4: Ponts d’Aribe

Aribe és la població més ‘gran’ propera a Abaurrea i a més és un punt d’encreuament de les diferents carreteres que anem transitant durant els dies que estem a esta vall però tot i aixó no la vam arribar a xafar fins que vam vindre a fer esta ruta. Podem començar des de qualsevol punt de la població per a dirigir-nos ràpidament per dins d’ella fins a unes cases a la vora del riu (precioses per cert, fixeu-vos a les fotos!), on de seguida vorem el primer pont, el medieval. Abans de creuar-ho però i aprofitant que hi ha una bona campa a la vora del riu, fem un esmorzar i una estona de joc.

A continuació ja comencem la ruta com a tal i creuem este pont de pedra tan bonic i molt gran. Situats ja a l’altra banda del riu hem de creuar un moment la carretera per agafar un camí que, en pujada, ens portarà a anar endinsant-nos en una zona boscosa cada vegada més frondosa fins arribar a la part on trobarem el segon pont, el pont penjant. En esta part del camí, en realitat només farem un ‘anar i tornar’, ja que després de creuar el pont (que al ser penjant te el seu puntet aventurer per a grans i xicotets) no hi ha continuïtat del camí així que tornarem a creuar i seguirem per la mateixa banda del riu que veniem.

• 

• 

• 

• 

En este punt trobarem també un antic balneari en runes que voltarem per una espècie de sèquia per a seguir per la senda, entrant ja en la part final que ens fa completar el recorregut circular i ens porta de nou a Aribe. Nosaltres decidirem parar a dinar al costat del riu passat el balneari per a que els xiquets pogueren clavar una mica els peus i jugar però en tot cas, en arribar al poble anàrem al parc que hi ha al costat de l’oficina de turisme i passarem allí una vesprada de jocs i gelats 😉 En resum, es tracta d’una ruta molt amable i fàcil pels infants amb una distància de 4 km aprox i sense desnivell apreciable. Ací deixem un link a la ruta en Wikiloc.

Dia 5: Embassament Irabia (selva d’Irati)

Poques coses es poden dir que no es sàpiguen ja respecte a l’arxi-coneguda Selva d’Irati, en tot cas, nosaltres sempre tenim sentiments enfrontats respecte a esta zona: per un costat no es pot negar la bellesa del lloc ni el que ens atrauen estos boscos de conte de fades, però per un altre costat la tremenda massificació que sol patir el lloc podem dir que ‘ens tira cap arrere’ a l’hora de visitar-lo, però en tot cas, en la nostra balança finalment pesa més l’encant de la Selva i una vegada més ens dirigim a fer una ruta per ella, això si, esta vegada amb l’al·licient afegit de que anirem per una altra de les ‘portes’ del paratge que no coneguem: l’embassament d’Irabia.

Des del pàrquing habilitat d’esta zona a la qual hem d’accedir per una pista asfaltada amb un peatge de pago (on per cert férem servir els ‘famosos’ tiquets de pàrquing que ens donen per comprar als comerços de la vall), arribarem a la presa on comença la ruta, en este punt tenim 2 opcions, una ruta més llarga (SL-NA53) que dona la volta a tot l’embassament i que te uns 10 km o una mes curta també circular però que transcorre només per la vessant de la fageda. Nosaltres no poguerem triar quin camí fer ja que el pont que connecta les dos vessant del embassament s’havia enfonsat i era impossible fer la ruta llarga, per tant fem la curta, amb uns 5 km de distància.

• 

• 

Com hem dit eixirem del pàrquing que trobarem al costat de la presa i després de creuar esta per dalt ens endinsarem de seguida per una frondosa fageda que ens acompanyarà en tot el camí per una senda ben bonica i còmoda que ressegueix la falda de la muntanya en tot moment, fent corbes per superar els diferents barrancs i rierols que ens anem creuant. Cap a la meitat de la ruta trobarem la senyalització que ens indicarà l’única pujada ressenyable del camí que es la que cal agafar per fer el bucle circular i tornar de nou al principi, abans però trobem un clar on podem fer la paradeta per dinar o esmorzar segons l’hora i també ben a prop tenim la continuació de la ruta ‘llarga’ amb el pont que s’havia enfonsat i, tot i no poder passar per ell, ens acostem per a poder veure’l. Finalment, farem la tornada circular que en un primer moment ens portarà per una pista una mica més alta que la senda i després agafa una nova senda que ens baixa de manera directa i empinada entre la fageda per a connectar amb la presa on ja només ens resta desfer el camí per tornar als vehicles.

En resum, una ruta molt agradable i bonica, on tindrem una bona dosi del paisatge típic d’Irati però tal volta menys massificat que la part d’Ochagavia (tot i que no espereu trobar-vos a soles perquè gent hi ha). Ací deixem link a la ruta en Wikiloc.

Dia 1: Cascada Xorroxin (circular)

En esta ocasió, per a la darrera setmana de vacances al Pirineu, ens tralladem a la bonica vall de Baztan, al Pirineu Navarrés i ja quasi a les últimes estribacions (o primeres segons es mire) d’este massís abans d’arribar a la mar cantàbrica. La vall del Baztan és un territori natural prou singular, és un pirineu d’alçades baixes (no supera els 1.500 m), però la seua orientació a la vessant nord i la seua situació tan propera a la mar, fan d’esta contrada un paradís on destaquen els prats verds i els boscos húmits que tant ens agraden. La vall a més compta una gran bellessa rural on destaquen els seus històrics i ben conservats pobles i ‘caserios’ i el seu folklore popular un dels més reconeguts de tota Euskal Herria.

Per a l’estada, com que erem un grup prou nombrós, vam llogar una casa rural molt gran i amb un espai exterior increïble, la Casa Ortxitxenea, un lloc realment recomanable per a viatges familiars en grup ja que compta amb 7 habitacions dobles, a banda d’una gran quantitat d’equipaments.

Comencem la setmana ‘baztanesa’ amb una ruta clàssica i probablement (junt amb la del molí del infern) la més famosa de les que podem trobar a la vall. És tracta del camí que porta fins a la cascada de Xorroxin, una de les cascades més boniques que voreu mai de segur! Per arribar tenim varies opcions, nosaltres vam buscar de fer-la circular per alló de no repetir camí i, sobretot, perque el camí més transitat (el que passa pel llogaret de Gorastopolo) que és el que emprem per a l’anada és una mica “lleig” a la primera part ja que transcorre per una carretera rural, quasi sense tràfic, però tot i aixó no ens agrada massa caminar per asfalt.

Podem aparcar al poble d’Erratzu, on hi ha una gran zona de pàrquing habilitada (és una ruta molt concorreguda), i des d’alli creuant el poble cap al cementeri (hi han senyals per dins del poble) agafarem la citada carretera rural que ens acosta entre prats a Gorastopolo. Sense entrar a dins del poble, des de l’ermitori que trobem a l’entrada ja vorem un senyal que ens indica a l’esquerra el camí a la cascada. Seguirem este camí per endinsar-nos ja en ple bosc i només caldrà seguir les senyals per una senda ben evident que ens porta a la cascada. S’ha de dir que si sou prou valentes i valents es podeu pegar una capbussada però l’aigua està a una temperatura gèlida així que avisades esteu 😉

Per a la tornada, desfem camí des de la cascada fins que trobem (abans de creuar el pont) un desviament a mà dreta senyalitzat direcció Iñarbil, seguirem esta senda que primer entre bosc i després entre camps i prats ens durà de retorn al poble d’Erratzu, fent una ruta circular ben bonica i agradable per passar el dia sencer. La distància d’uns 7 km i desnivell, 200 metres, són asequibles pels xiquets ja que van amb la remor de la cascada i se’ls passa volant! Ací teniu un enllaç a wikiloc amb el track.

Dia 2: Senda de les Bruixes (Urdax a Sara)

Fa uns anys, al poc de naixer l’Aran, haviem visitat breument el Baztan i en aquella ocasió vam fer la ruta que uneix les coves de Zugarramurdi amb les veïnes coves de Sara (ja a la banda d’Iparralde). Com que ens havia agradat molt, tornem a proposar la ruta a les families amb les que viatgem, però esta vegada amb la intenció de fer la ruta completa, començarem a les coves d’Urdax i, passant per Zugarramurdi, arribarem fins a les de Sara. La distància total (7 km) ens obliga a no poder anar i tornar perque seria massa pels xikis, així que fem combinació de vehicles al principi i final de ruta per poder fer-la factible.

Com ja vam contar en l’anterior visita, és una ruta que segueix les marques blaves de la ‘pottoka’ (poni basc) i que te com a fil conductor en gran part els camins rurals d’esta comarca que entre boscos i prats uneixen els 3 pobles, més concretament, les 3 coves. Nosaltres l’altra vegada vam aprofitar per visitar el mateix dia les de Zugarramurdi (les més famoses), aixi que enguany ferem la visita a les de Sara i la veritat és que no ens van decebre i sobretot, cal dir que no estan molt massificades (a Zugarramurdi sempre hi ha moooolta gent!).

El camí el podem començar des del mateix pàrquing de les coves d’Urdax, on hi ha espai de pic-nic per esmorzar i agafar forces. Des d’allí comencem caminant per una carretereta rural, però només una estona, de seguida entrarem al bosc i anirem empalmant camins de terra amb trams de senda, quasi sense desnivell (la ruta és molt asequible pels xicotets/es). Arribarem a Zugarramurdi on tenim font i també un parc xicotet però que ens val per a dinar i que la xicalla puga jugar una estona abans de continuar amb avituallament de gelat inclós (les adultes aprofitem per fer un cafetó que sempre s’agraeïx). Reprenem la marxa passant pel Museu de la Bruixeria i de l’entrada de les Coves de Zugarramurdi, ràpidament deixarem arrere la ‘marabunta’ de visitants per agafar una bonica senda que ens durà pel mig del bosc en direcció cap a Sara, abans d’arribar però, ens tornen a sorprendre unes coves que trobem enmig de la senda, amb taules i cadires que són propietat d’un restaurant proper i que ho gasten com a espai per a esdeveniments i dinars de grup. Ja estem ben a prop de Sara i només ens falta agafar de nou un camí rural que ens porta directes al pàrquing i entrada d’estes coves.

Coves de Sara

Recorregut circular complet

Camí pel bosc

Camins rurals

L’espai de les coves de Sara també està prou acurat per poder fer pic-nic i berenar. Després fem la visita amb una guia que ens explica en detall les coves, el recorregut acondicionat amb llums i sons ens va agradar molt, i s’ha de dir que en el cas d’estes coves, no s’han centrat en el tema de la bruixeria, sinò en el folclore basc, molt unit amb la natura i que fa de temàtica conductura d’esta simpàtica visita. Com ja ens va semblar fa 5 anys, l’activitat (ruta + visita) és molt agraïda i xula per a tota la familia, així que la recomanem 100%.

Ací vos deixem un enllaç a wikiloc amb la ruta (no vos asusteu per la distància que posa, 14 km, perque l’enllaç és la ruta anant i tornant pel mateix camí, si la feu només d’anar amb combinació de vehicles són 7 km! I per al cas de que no pugau combinar, sempre teniu l’opció de retallar el primer tram i fer Zugarramurdi-Sara anant i tornant).

Dia 3: Molí de l’Infern (infernuko errota)

Com ja assenyalàvem al post sobre la cascada de Xorroxin, la ruta del Molí de l’Infern és junt amb aquella, la més coneguda (i concorreguda) d’esta vall, sobretot pel que fa al senderisme de caire familiar, ja que ambdues són rutes molt asequibles en distància i desnivell i, a més, ens porten a paratges excepcionals. En el cas del Molí de l’Infern o Infernuko Errota en euscara, anem a cercar un molí molt ben conservat que es troba al bell mig d’un bosc encantat ple de falagueres, faigs, teixeres, etc.

Com deiem és una ruta concorreguda, així que la nostra proposta per evitar massificacions que de vegades no ens deixen gaudir de la natura ni dels paratges que visitem i, donat que la distància total entre anar i tornar són uns escasos 3 km, és fer la ruta fora de l’horari habitual que seria pel matí, així la fem per la vesprada i com que en estiu allarga el dia, podem allargar l’hora d’eixida per fugir de la gentada, aixó no vol dir que no trobem a gent, en un lloc així és quasi impossible, però de segur molt menys que si la fem pel matí. En tot cas i per si voleu fer el camí més llarg, hi ha una opció que allarga la ruta fins a 6 km començant en una borda de la carretera d’accés on hi han panells indicadors.

bona senyalització

una miqueta d’aventura

el camí és preciós

la ‘regata’ que ens acompanya

a dins del molí restaurat

vista frontal del molí

Nosaltres ens acostem a la borda Etzebertzeko (impossible pronunciar-ho!), un restaurant que compta amb un bon pàrquing anexe on deixar els vehicles. Des del mateix lloc de seguida albirem les senyals que indiquen la direcció a seguir per una senda que ràpidament s’allunya de la borda i ens endinsa en un bosc molt màgic i atlàntic, amb el rierol (o regata com diuen per ací) que ens acompanya durant tot el camí, este va fent alguna pujada i baixada però sense gaire desnivell, també trobem alguna bifurcació però sempre senyalitzada, fins que en aproximadament 1,5 km ens deixa a la vora d’una cascada, sobre la qual es va construïr aquest molí per tal d’aprofitar la força del salt d’aigua. Continuant una mica la senda ens podrem acostar tant a vorer el molí per davant enlairat en la cascada com per a entrar dins ja que és accesible, en ambdós casos, cal parar atenció amb els xicotets/es, ja que l’humitat del lloc és gran i aixó és tradueix a un terreny molt relliscador, així que amb precaució podem gaudir d’este indret que la veritat, tot i ser molt turístic, paga la pena visitar.

Ací deixem un enllaç de wikiloc amb la ruta, tot i que és ben senzilla i no cal gps per seguir-la (encara que ja sabeu que a la muntanya convé anar sempre sobre segur, per la qual cosa, encara que no l’utilitzem mai ens destorba portar un aparell o hui en dia qualsevol aplicació per a mòvil que ens faça eixe paper).

Dia 4: Molí i Castell d’Amaiur

Per a este dia vam pensar una proposta “combi”, en la qual podem gaudir d’una passejada i visita cultural a un dels monuments principals de Baztan, el Castell d’Amaiur, i, a la mateixa localitat, tenim la possibilitat de fer una mena de visita/taller per als xikis a l’antic molí rehabilitat del poble. L’ordre en que vullgau fer-ho dependrà sobretot dels horaris de taller disponible al molí, ja que solen estar prou demanats, per la qual cosa el millor es demanar-ho i una vegada tingam l’hora encomanada, planegem l’excursió i visita al Castell el matí o vesprada i aprofitem la jornada en Amaiur.

Panoràmica des del Castell

Si comencem per la ruta i visita al Castell, s’ha de dir que és una ruta curta (3 km) i circular, que en permetrà en primer lloc ascendir (pujada curta i senzilla no patiu) fins al lloc on es trobava este castell que com de seguida voreu i llegireu en tots els cartells que trobeu, és un monument molt especial per als navarresos/bascos, ja que va ser l’últim bastió en que van resistir les tropes navarreses al segle XVI davant la conquesta per part de Castella. Sobre les rünes del castell s’estan realitzant diverses actuacions de recerca de restes, però s’hi pot visitar per un camí de ronda ben acondicionat amb baranes i, sobretot, des del qual obtindreu unes vistes boníssimes de tota la vall, doncs logicament està construït a un emplaçament estratègic que domina tota la comarca. Una vegada visitat el castell, la ruta continua pels voltants de la població seguint el riu i passant per una pressa per a tornar al poble per camps i trams de bosc. Ací teniu l’enllaç a wikiloc per si voleu seguir-la.

Arc d’entrada a Amaiur

Curiosa font del Camí de Sant Jaume baztanes

la pujada al castell

Info del Molí

Taller de ‘talos’ al Molí

L’altra activitat de la jornada, és la visita i taller al Molí d’Amaiur, tota la info la podeu trobar al seu web www.amaiurkoerrota.com/molino, es tracta d’una visita mixta en la qual el moliner (grandíssim personatge per cert), vos anirà explicant tot allò que te a vorer amb este antic ofici i amb les instal·lacions del Molí, però a la vegada els xicotets/es, fan un taller on confeccionen els seus ‘talos’, una mena de torta que fan amb la farina del molí i després es menjen. Per als majors també hi ha la possibilitat de mentrés es fà l’explicació poder fer una degustació de talos amb xistorra i sidra, recomanable 100%. La veritat és que és una activitat que ens va agradar a grans i xicotetes i, tot i que nosaltres solem tirar més d’activitats físiques a la natura, trobem que és un gran complement a nivell cultural i educatiu per a unes vacances a la zona del Baztan.