Aran i Luar d’acampada al Penyagolosa

Sembla mentida que amb el que ens encanta a esta familia la muntanya, encara no haguérem anat, al parc natural referència dels muntanyencs valencians i valencianes per excel·lència: el Penyagolosa, la muntanya que es considera la més simbòlica del nostre territori, si be per uns metres es superada en alçada total pel ‘Cerro Calderón’, és evident que no cap comparació entre ambdues muntanyes: el primer no és més que una lloma secundària del massís terolenc de Javalambre, mentres que el benvolgut Penyagolosa s’alça majestuós per sobre de tot un territori i és ben visible des de bona part del país, no en va ja diu la cançó-poema que hi ha al seu cim: “Fita senyera del poble meu“. En tot cas, al setembre, una xicoteta quadrilla de famílies amants de la natura ens vam comboiar per tal de fer una acampada de cap de setmana a l’àrea de camping pública que hi ha a dins del parc natural.

Dia 1: Volta circular pel Rebollar

Fa un temps vam descobrir una ruta a Wikiloc que ens portaba a fer un tomb circular pel ‘Rebollar’ de Penyagolosa i la veritat és que des d’aleshores teníem clar que quan anàrem a Penyagolosa no deixaríem passar l’oportunitat de fer-la i és que, tindre la sort de veure al nostre territori un bosc de roures rebolls (d’ahí el nom de rebollar), és ben difícil, ja que al mediterrani no són comuns este tipus d’arbre. La ruta a més ens permet tindre en la seua primera part molt bones vistes ja que pugem per una senda amb molt visibilitat i també passar pel centre d’interpretació que hi ha al costat de l’Ermitori de Sant Joan. Més avant entrem de ple al bosc del Rebollar i gaudirem d’un tram de ruta ben ombrívol a sota dels roures i per finalitzar baixarem quasi directes per un camí que ens portarà de nou a l’àrea d’acampada. Tenim per davant un total de 7 km amb un desnivell + d’uns 200 metres aprox, per la qual cosa és asequible a xiquets i xiquetes una mica acostumades a caminar. Enllaç al track de la ruta a Wikiloc.

Dia 2: Pujada al Pic de Penyagolosa per la Pegunta i baixada per Cambreta.

Per al segon dia al Penyagolosa havíem previst l’activitat ‘top’ de la zona que com imaginareu és la pujada al pic pel famós barranc de la Pegunta (un lloc que mereix ser considerat sense dubte entre els paratges més bonics -inclús el més bonic- del País Valencià), la baixada la planegem pel barranc de la Cambreta i la Lloma del Conill de manera que pugam fer la ruta circular. La veritat es que en funció de l’edat i costum dels xiquets/es serà més o menys factible realitzar esta ruta, ja que no oblidem que estem davant d’uns 12 km amb un desnivell positiu al voltant de 600 metres, per tant també caldrà motivar prou els infants per a que gaudisquen del camí com un joc (ja sabeu que en rutes llargues això es fonamental!). Enllaç al track de la ruta a Wikiloc.

Aran i Luar a la Vall del Baztan II (agost 2020)

Dia 1: Passeig Bunkeres Otsondo

Enguany repetim de nou en una vall i un allotjament que l’estiu passat ens va deixar gratament sorpresos: la vall del Baztan. Per a començar tirem de ‘veterania’ per estes contrades i improvisem una ruteta de vesprada al Bunkers d’Otsondo, una zona prou alta amb bones vistes i que l’any passat ja va fer les delícies de grans i xicotets per la qual cosa decidim repetir-la. Com que ja ho vam contar l’any passat ens estalviem la crònica i vos possem l’enllaç.

Dia 2: Alts de Belate

Com que, llevat d’un parell d’excepcions, la nostra idea era aprofitar esta segona estada a la vall per a conèixer nous indrets, ens acostem a la zona dels Alts de Belate on es troben algunes de les màximes alçades del Baztan, en concret farem una ruta que ens portarà per dins d’uns boscos preciosos fins a coronar el cim de Matrakola (però sense gaire desnivell), després per tancar el cercle de la ruta, farem una baixada de vertigen (amb compte que està molt empinada!) per tornar a l’inici. Ací teniu un enllaç a la ruta en Wikiloc.

Dia 3: Fàbrica d’armes d’Eugi a Kintoa/Quinto Real

Una altra zona/activitat que l’any passat se’ns va quedar fora del viatge i que no volíem deixar passar, es el bosc de Kintoa o Quinto Real. Es tracta d’una extensa fageda on, a més, trobem un bonic paratge com és l’antiga Fàbrica d’armes d’Eugi, molt més desconeguda que la d’Orbaizeta però que paga la pena visitar perquè no li va al darrere en res. Tenim de nou una ruta circular que amb poc desnivell i sempre per dins del bosc ens portarà per este paratge extret dels contes de fades. Al finalitzar la ruta, al mateix lloc on deixem els vehicles podem accedir a uns tolls d’aigua cristal·lina on fer un bany (si s’atreviu, l’aigua està congelada en ple estiu!). Enllaç al track de la ruta a Wikiloc.

Dia 4: Embassaments de Leurtza

Un pla que sempre sol triomfar amb els xiquets és el de buscar alguna zona de bany on poder passar el dia refrescant-nos i jugant. En esta ocasió uns amics ens havien parlat uns mesos abans d’esta zona recreativa on, enmig d’un bosc amb taules i prats per jugar, trobem un parell d’embassaments on és possible banyar-se, la veritat és que a nosaltres el bany en si no ens va agradar molt ja que hi havia molt de fang al fons i l’aigua estava tèrbola, però els xiquets s’ho passaren d’allò més be.

Dia 5: Formatgeria Kortariko i Infernuko Errota

Altra recomanació que ens havien fet, sobretot per a dies de pluja on és més complicat poder fer alguna ruta, era la visita a esta formatgeria artesanal regentada per una família de pastors/es, que produeixen diferents productes relacionats amb el formatge. Reservant amb antelació vam poder gaudir de la visita a la granja així com d’una exhibició del gos pastor que ens va agradar molt!! També aprofitarem per comprar alguns formatges riquíssims! Com que la visita només ens ocupa un matí, aprofitem el migdia i la vesprada per repetir una altra de les rutes que vam fer l’any passat i que és de les més recomanables del Baztan, el Molí de l’Infern o Infernuko Errota, del qual us vam fer la crònica corresponent.

Dia 6: Parc d’aventura de Bertiz

Per acabar la darrera jornada al Baztan, triem una activitat que sempre sol triomfar als nostres viatges familiars: un recorregut per un parc d’aventura aèria al bosc amb tirolines, ponts monos, escalades, etc La veritat es que els xiquets s’ho passen pipa i per a nosaltres és una manera prou segura i senzilla d’anar introduint-los en l’ús de diferents tècniques d’escalada així com les ferramentes necessàries (arnes, mosquetons, cordes, etc).