Tornem a contar-vos les nostres aventures després d’uns mesos d’aturada tècnica de les nostres eixides….. i és que recentment la nostra xicoteta familia s’ha vist ampliada amb un nou membre, Luar, que va arribar a l’abril. Però com deia tornem a la càrrega!
Per a este viatge tan especial, el primer de Luar, ens havíem convoiat amb altres families d’amics per tal de llogar una casa rural prou gran i perfecta per anar en grup, Casa Nuri, al poble de Fredes. Vam triar esta casa perque és molt gran (hi han entre 5 i 6 habitacions) i a més el preu es molt bó. S’ha de dir que la casa en algunes coses (com menatge de cuina) va un poc justeta, però en general, la relació qualitat-preu ens va pareixer genial.
El nostre destí, Fredes, és un lloc emblemàtic a la zona de la Tinença de Benifassà al bell mig del massís dels Ports. És un poble molt xicotet enmig de muntanyes i que respira molta tranquilitat i natura, per la qual cosa ens sembla un lloc perfecte per a anar en familia, a més hi han moltes rutes i paratges als voltants. Nosaltres ja havíem fet una estadeta curta a finals de l’estiu de 2015 (vegeu-ne ací el post), però esta vegada era diferent, amb Luar i Aran ja caminant (abans només anava a la motxilla).
Primer dia
A l’anada vam eixir de casa a mig matí per tal d’arribar a migdia i poder dinar al poble. Cal tindre en compte que el trajecte es d’unes 2:30 h. Fredes és un poble molt xicotet, allà s’acaba la carretera (literalment) i només hi viuen 7 persones al llarg de l’any, tampoc hi ha cobertura movil, gasolinera, tendes, caixers, etc, per tant és important dur tot el que necessitem per a la nostra estada comprat de casa. Però si que hi ha un bar (com no!), la Taberna, on podem dinar un bon menu cassolà a un preu correcte (12,50 €), recomanat la carn a la brasa especialitat de la casa i la cuallada (riquíssima), obrin tots els dies de la setmana excepte dilluns.
Passejant per Fredes
Bonica vista del poble
Mirada a l’horitzó!
Després de dinar, agafarem les claus de la Casa Rural i aprofitarem la vesprada per tal d’instalar-nos i després fer una volteta pel poble, jugar una estoneta al camp de futbol i també al parc infantil del poble (un lloc clau per als menuts). S’ha de dir, que una de les meravelles de Fredes és que al ser un poble tan xicotet i tan poc concorregut (pràcticament no circulen cotxes), és perfecte per a que els xiquets juguen a la seua, puguen anar en bici, jugar a pilota o el que se’ls ocorrega ja que tenen quasi tot el poble per a d’ells! Amb tot aixó tan divertit se’ns passà la vesprada i a poqueta nit a casa ja que les temperatures eren molt baixes per a l’època de l’any, no ens oblidem que Fredes està a més de 1.000 metres d’alçada i és un dels pocs pobles valencians on sempre neva a l’hivern.
Segon dia
Tot i que el primer dia havíem estat nosaltres a soles, per al segon dia ja havia arribat una de les families amb la qual compartiem l’estada, així que encara més divertit per a fer activitats! La proposta que teniem per a este dia era una passejada per a conèixer l’anomenat “toll de les granotes” (nom no oficial, en alguns mapes apareix com a Clot Mariner) i el Mas de Trencaladres, molt a propet de Fredes. Per fer esta ruta només cal eixir caminant per la pista forestal que eix des de la part de dalt del poble i continuar-la fins arribar al toll, una “xarca” on els xiquets gaudiran buscant granotes i altres habitants d’estos ecosistemes aqüatics. Just al punt on es troba el toll, tenim un camí que naix cap a l’esquerra i que en uns minuts ens durà fins al Mas de Trencaladres, una de tantes de les típiques construccions de muntanya que trobem per estes contrades que són especialment riques en masos abandonats.
La primera foto de familia a la muntanya amb Luar!
Aran als seus 2 anys i mig a poc a poc va abandonant la motxilla porta-bebe i caminant més.
Com que la meteorologia no ens acompanyava i va començar a ploure, vam tornar a dinar a la Casa i la resta de la vesprada la passarem entre jocs i tallers a l’interior i també jugant pels carrers de Fredes, que, com deiem abans, són ideals per als jocs dels menuts. Per rematar el dia quan feiem una passejadeta per les rodalies del poble, ens va sorpendre molt la presència de 5 cabres monteses a un prat proper i vam poder acostar-nos a elles per conèixer de prop estos animals que són comuns a estes muntanyes.
Ací teniu la ruta que ferem a wikiloc.
Tercer dia
Este dia s’alçà amb molt millor oratge que l’anterior així que aprofitem per fer una de les rutes clàssiques de la zona i que ens porta a un paratge encissador: El Portell de l’Infern, un congost amb impressionants vistes al qual podem arribar caminant des de Fredes en aproximadament 1:30 h. Tot i ser una ruta senzilla, els nostres xiquets/es encara són una mica xicotets per als quasi 6 km que té, aixina que decidim acurtar-la arribant fins a l’anomenat Mas del Pitxon, un altre dels masos abandonats dels Ports, on podem fer la parada per dinar i gaudir de les seues vistes sobre el Portell, a més de jugar pels seus bancals abandonats. Al remat es queda una ruteta molt asequible per a les feretes de quasi 4 km.
Escalar mola… encara que siga la façana de la casa rural!
Inici del camí cap al Portell
Esta ruta té paratges molt bonics
A la font del Teix (nom molt popular als Ports)
Caminant!
Vam trobar unes formigues gegants al Mas del Pixon!
Per la vesprada després de pegar una becadeta i com ens haviem quedat amb ganes de més muntanya, decidim anar a fer un tram del GR7 que eix des del mateix poble i que transcorre per unes sendes molt boníques i ombrívoles,on la vegetació exhuberant d’este raconet que pareix escapat del Pirineu ens encissa. Arribem fins a la “roca blanca”, un punt del camí a un kilometre i mig de Fredes on decidim finalitzar la ruta i on, abans de desfer camí cap a casa, improvisem una sessió de “conta-contes” entre grans i menuts ja que el paratge que ens envolta fa volar la nostra imaginació cap a mons màgics.
El fabulós camí del GR7 cap a Roca Blanca
Esta senda ens transporta a indrets màgics!
Ruta al Portell de l’Infern a wikiloc.
Ruta GR7 des de Fredes a wikiloc.
Quart dia
Este era el darrer dia del nostre viatge a Fredes, així que després de replegar les maletes i deixar enllestida la Casa Rural, decidim agafar els cotxes i acostar-nos per la pista forestal al Refugi de la Font Ferrera. La pista està en bon estat als primers kilometres, però després de passar el paratge conegut com el Pinar Plà, es fa cada vegada més irregular, així que la nostra recomanació és que deixeu el cotxe allí i continueu a peu (uns 2,5 km) fins al Refugi. És tracta d’un refugi guardat de la FEEC al paratge al costat de la Font Ferrera, un bonic indret amb una àmplia explanada per jugar i on podeu dinar de pic-nic. Nosaltres com que anarem un dia que estava tancat i feia prou de fred aprofitarem la part lliure del refugi per a dinar i després passarem una bona estona jugant sense parar per les rodalies.
A la porta del Refugi de Font Ferrera
Aran “emparrat” amb la font 😉
El raconet del Molí de l’Abat és ben especial
Altra vista del riu del Molí
Per la vesprada ja de tornada i per a acomiadar-nos d’estes contrades, fem una última paradeta al complex turístic del Molí de l’Abat, molt propet de l’embassament d’Ulldecona, on a més de berenar una coca boníssima puguerem gaudir del impresionant paratge que forma el riu al seu pas per este antic molí.
Ruta des del Pinar Plà a Font Ferrera a wikiloc (*atenció el track de l’enllaç és més llarg, la nostra proposta és només la primera part de la ruta fins al refugi).
Els Camins de LuAran 