Normalment, els aficionats/des a les muntanyes solem ‘freqüentar’ algunes serralades molt concretes i típiques, parlem com no dels Pirineus, Pics d’Europa, Gredos, Guadarrama i Serra Nevada per exemple, però això comporta que generalment deixem de banda en les nostres escapades altres massissos ben xulos i desconeguts que tenen molt a oferir, ens venen al cap llocs com la Muntanya Palentina, o moltes zones del extens Sistema Ibèric. Este es el cas de la vall d’Ezcaray que forma part de les estribacions nord d’este sistema ibèric generalment poc conegut (amb l’excepció del Moncayo). Nosaltres teníem en ment fer alguna escapada almenys a fer un primer tast de la zona i enguany es va donar la oportunitat de traure un cap de setmana ‘lliure’ enmig de les vacances d’agost per a fer una curta estada a Ezcaray.
Dia 1: Ojacastro (Ermita del Ángel)
Arribem divendres a primera hora de la vesprada, vam llogar quasi el mateix dia un xicotet apartament turístic al poble de Ojacastro a tan sols un parell de quilometres de Ezcaray, així que esta vesprada la dediquem primer a instalar-nos (breument ja que només estarem 2 nits a la zona) i a continuació, com que la mare està recuperant-se d’una operació de genoll recent, busquem alguna ruta/passeig que siga factible per a ella, ràpidament trobem a Wikiloc una proposta interessant: un camí que ens porta a visitar una ermiteta anomenada de l’Àngel per un paratge rural de bosc i camps que la veritat és bonic i a on a més tenim oportunitat d’anar agafant mores a punta pala i fem un berenar de recol·lecció mentres caminem que sempre agrada als xiquets. La ruta finalment ens deixa una bona activitat ‘curta’ de vesprada amb uns 3,5 km i sense gaire desnivell, aixó si, recomanable en cas de que pernocteu a este xicotet poble, ja que en cas de disposar de més temps o estar a altres pobles creguem que hi han moltes més opcions a la zona.
Dia 2: Pico San Lorenzo (2.271 m) i passeig per Ezcaray.
Dissabte de matí ens disposem a fer l’activitat principal del nostre curt viatge a Ezcaray, es tracta de l’ascensió al pic més alt de la Rioja, el San Lorenzo, que pel que hem vist es prou accesible per a poder fer-lo amb xiquets. Així que enfilem la carretera de muntanya que des del mateix Ezcaray puja cap a l’estació d’esquí de Valdezcaray, des d’esta, anirem a buscar una pista forestal en bon estat que ens porta fins al Coll de ‘Tres Cruces‘, lloc on podem deixar el cotxe a una explanada ben ampla. Des d’esta mateixa veiem molt clara la senda que cal seguir per coronar este cim, sense cap dificultat tècnica i que com deiem es accesible a xiquets (acostumats a caminar a la muntanya), ja que eixim des d’una alçada de més de 1.900 metres aprox i per tant la pujada serà d’uns 350 metres amb una distància que no arriba als 3 km per a fer el pic. També cal destacar que es tracta d’un pic ample amb molta ‘lloma’ cimera. El camí no te pèrdua ja que en tot moment reseguim el cordal que du al cim. Vos deixem en tot cas un enllaç a la ruta en Wikiloc.
Després de dinar al mateix coll on haviem aparcat, decidim fer una mica de turisme per la bonica vila d’Ezcaray que te un conjunt monumental molt recomanable i una zona peatonal perfecta per a passejar, pendre un gelat, etc. Encara tornant al nostre allotjament per passar la darrera nit (al s’endemà ben prompte reprenem viatge cap al Baztan), ens acostem fins al riu que hi ha al poble on estem i que just a la seua vora té una via verda que recorre tota esta vall i que te bona pinta, nosaltres nomes fem un ‘bany de peus’ i juguem una estona a la vora però ho deixem vist per a properes visites.
Altres activitats a la zona
Com que la estada ha sigut molt curta, ens deixem moltes activitats ‘pendents’ a esta zona, algunes que a primera vista ens agradaria fer quan tornem serien: Camino de Herradura; Refugi de la Loma de la Casa; Via Verda del Oja……
Els Camins de LuAran 