Després d’estos mesos de confinament i pandèmia, crec que és una sensació generalitzada la que teniem tots i totes d’esperar les vacances amb molta ànsia. En el nostre cas, feia molts mesos (abans que ens confinaren), que ja teniem triat el destí de les nostres vacances i les darreres setmanes abans d’eixir de viatge, les noticies sobre rebrots, etc encara feien més present la sensació de ‘por’ a no poder viatjar que se’ns havia posat al cos, per sort, tot ha anat bé i enguany de nou hem pogut tornar a gaudir d’unes setmanes de viatge i estada als nostres estimats Pirineus.
Per a començar, ens desplacem una setmana a la Vall d’Aezkoa, una zona del Pirineu Navarres, famosa sobretot per estar dins del àrea de la Selva d’Irati i les seues contrades. Nosaltres no la coneixiem, ja que quan haviem estat a Irati sempre havia sigut pel costat d’Ochagavía, per la qual cosa ens abellia molt descobrir estos paratges. Ens vam allotjar amb un grup de families amigues, a la casa rural Enekoizar. Es tracta d’una casa molt gran i amb totes les comoditats, amb 6 habitacions grans amb bany dins (de les millors cases que coneguem per a anar en grups!). La casa està situada al xicotet poble de Abaurregaina/Abaurrea Alta, amb la peculiaritat de que és el poble més alt de tota Navarra amb 1.039 metres d’alçada.
El primer dia que arribem a la casa, després de resoldre les qüestions típiques d’intendència (maletes, compres, menjars, etc), fem un xicotet passeig pels voltants del poble per tal de conèixer un poc millor l’entorn, seguint les recomanacions de la info que ens han proporcionat els propietaris de la casa (Mikel i Edurne, molt amables), decidim recòrrer la senda que partint quasi des de la mateixa casa rural ens porta en una pujada molt senzilleta a visitar en primer lloc les rünes de l’antiga Ermita de San Miguel (s. XII), a continuació, i en tot moment a la ombra d’un bosquet molt atlàntic que ens protegirà de la calor estiuenca, continuarem en una pujada molt relaxada i senzilla fins a un mirador des del qual tindrem bones vistes del Pirineu Occidental i els seus cims més rellevants, seguint de nou el camí arribem a l’entrada de la cova on la llegenda popular diu que vivia la bruixa Mauletxe, sense dubte farà les delicies dels peques, ja que amb una mica de precaució i ajudats amb la llum dels nostres mòvils (si sou previsors podeu portar alguna llanterna) podrem entrar una mica endins de la cova i observar les formacions que allí es troben. Per tal de finalitzar la ruta ja només resta continuar la senda una mica més amunt fins arribar a un segon mirador ja al cim d’esta xicoteta muntanya amb vistes cap a la vall d’Aezkoa i els seus pobles. La baixada la farem de forma ràpida i molt directa per una altra senda que trobem a l’entrada de la cova.
Ací deixem un enllaç a un track de wikiloc on ve descrita la ruta.
Els Camins de LuAran 