Este estiu, a banda de les tradicionals vacances familiars al mes d’agost, hem tingut la sort de poder gaudir d’uns dies ‘extra’ al mes de juliol, en concret vam fer una curta estada a la vall de Benasc. Esta vall és probablement una de les més conegudes del Pirineu, i és que la seua configuració alpina destaca així como la concentració de muntanyes de més de 3.000 metres que alberga.
També s’ha de dir que tot aixó fa que siga prou concorreguda i és dificil trobar un allotjament econòmic, nosaltres en esta estada vam optar per un apartament ben atapeït a la entrada del poble. Com que no vam fer gaires excursions (per aixó són mini-vacances!), vos los contem una miqueta ací baix.
Forau dels Aigualluts
Si abans deiem que la vall de Benasc és de les més conegudes del Pirineu, probablement el mateix passa amb esta ruta, que a més de senzilla i asequible per fer amb xiquets/es, comparteix un tram amb l’inici de la pujada a l’Aneto pel refugi de La Renclusa, així que no cal dir com de frequentada esta.
El Forau dels Aigualluts és una raressa geològica ja que el que ens anem a trobar és una cascada que precipita les seues aigües cap a un ‘forat’ on es perden (be en realitat una part de l’aigua continua en forma de rierol vall cap a baix), fins fa no massa anys no es sabia que pasava amb estes aigües que la terra s’engolia, però hui en dia sabem que tornen a sorgir uns kilòmetres més enllà, a la surgència dels ‘Uelhs deth Joeu’ de la Val d’Aran (per cert també ho vam visitar fa uns anys).
La ruta comença al aparcament de La Besurta (si aneu en estiu no es pot arribar amb vehicle privat i caldrà que agafeu el bus de línia als Llanos del Hospital de Benasc) i està completament senyalitzada (bàsicament consisteix a remuntar la vall fins arribar a la capçalera), l’únic lloc on s’heu de fixar és al desviament que puja al refugi de la Renclusa, on les rutes es separen, ja que com sol haver molta gent pujant-hi és fàcil no fixar-se i seguir cap amunt amb la gent que va al refugi i Aneto. Sense més dificultats s’arriba al plà on trobarem el Forau i tindrem un paratge espectacular per fer un descans i àpat. La tornada normalment es fa desfent camí, però hi ha una opció circular per a la qual només haureu de buscar reseguir el rierol que baixa, en este cas no està marcada la ruta així que s’heu de guiar per les fites que trobeu i/o amb l’ajuda de gps i tracks.
Les 3 Cascades de Cerler
Tot i que a la vall de Benasc hi han moltíssimes rutes (lògicament), quan vam buscar per fer en familia no vam trobar gaires que ens quadraren, ja que al ser una vall molt alpina generalment les rutes acumulen un desnivell positiu important, però tot i aixó si que hi han diverses possibilitats, algunes més conegudes que altres, per exemple esta de Cerler no és massa coneguda però val molt la pena i ha ha més no ens vam trobar amb molta gent així que podem gaudir d’este bonic paratge en relativa tranquilitat!
Cerler és un xicotet poble uns kms més amunt de Benasc, és prou coneguda l’estació d’esqui que alberga, però a nivell de muntanya per a nosaltres era desconegut, així que al trobar esta ruta en wikiloc, decidirem anar a fer-la amb molt d’encert, ja que pensem que és molt bonica i adient per fer en familia. La ruta comença al mateix poble on es pot deixar el cotxe aparcat i d’ahi continuar per una senda ben senyalitzada i ombrívola que ens porta fins a un curiós pas per una ermita, diguem curiós perque la senda passa pel ‘porxo’ de la mateixa ermita. Seguint camí arribarem a la fí d’un barranc que cal remuntar (no patiu, sense gaire pendent), ja des de la part de dalt del barranc començarem a veure la primera de les cascades, però sobretot seguint caminant ja una mica enlairats per dins del bosc molt húmid, ens anirem endinsant en la xicoteta ‘gola’ que forma el riu i que es tanca de manera espectacular en la tercera cascada, per a nosaltres la més xula, on passarem per baix mateix d’ella per a canviar de vessant i desfer camí per l’altra banda de la vall. Només ens caldrà continuar la senda molt clara per una zona de prats fins a agafar la senda de baixada i molt empinada que per dins del bosc ens torna a situar a Cerler. D’este poble per cert, vos recomanem que visiteu la part ‘antiga’ amb uns carrerons empedrats i cases típiques del pirineu, res a veure amb la zona de les pistes d’esqui!!
Gorgues d’Alba
Esta va ser la darrera ruta que vam poder gaudir en estes ‘mini-vacances’ de juliol i, com en el cas del Forau dels Aigualluts, és probablement una altra de les rutes TOP de la vall per fer-la en familia. Per un costat té un desnivell i distància molt asequibles i per altra transita per un racó molt bonic amb un bosc preciós i la bonica vista a les ‘gorgues d’alba’.
La ruta no te cap complicació perque està totalment senyalitzada, començarem al parking que hi ha al costat del hotel Turpí i del camping annexe a este. Allà mateix ja trobem les primeres senyals i una senda ben definida que només cal continuar. A senyalar que es tracta dún ‘sender botànic’ i aixó vol dir que ens anem a trobar moltes especies vegetals amb un cartell amb el nom, per la qual cosa, és molt xula també per anar ensenyant als xicotets/es els noms de molts arbres i altres plantes que habitualment anem a trobar a l’alta muntanya!
Ací teniu un de tants enllaços a wikiloc amb la ruta.
Els Camins de LuAran 