Aran i Luar a la Val d’Aran (Agost 2021)

Ja havíem estat feia 5 anys a esta vall (ací la crònica d’aquella estada) però hem volgut tornar amb uns amics, entre d’altres coses perquè ara els nostres fills ja son una mica més majors i volíem que conegueren alguns indrets que ens agraden molt. S’ha de dir però que en esta ocasió l’oratge no ens va acompanyar i vam tindre una forta onada de calor amb la qual vam acabar fent poques excursions i quedant-nos molts dies a ‘remullà’ aprofitant la piscina del càmping on ens allotjàvem.

Dia 1: Refugi Era Honeria – Eth Pradet

Comencem amb la repetició d’una ruteta ben xula que ja ens va agradar molt a l’anterior viatge i que vam decidir repetir, no contem gaire perquè ja teniu l’enllaç a dalt o ací.

Dia 2: Fageda de Carlac

Esta era una de les principals excursions que volíem fer enguany, ja que precisament davant l’onada de calor que patíem era perfecta per transcórrer a l’ombra d’una frondosa fageda. El bosc de Carlac el trobem al xicotet poble de Bausen, un dels darrers pobles aranesos abans de creuar la frontera francesa i s’ha de dir que des de l’última vegada que vam estar per ací, s’ha popularitzat molt, ja que vam trobar moltíssima gent i, sobretot, com que el poble és xicotet i no hi ha gaire lloc per aparcar, s’havia habilitat un sistema amb furgo-taxi per a que la gent deixarà els vehicles a l’inici de la carretera i no col·lapsaren els carrers del poble. La ruta no te pèrdua perquè està molt ben senyalitzada i en tot cas l’única decisió a pendre és en quin sentit fer-la ja que depenent de per on comencem tindrem abans o després el bosc. Ací teniu un poc més de info.

• 

• 

Dia 3: Val de Ruda

I ací com ens sol passar en la majoria dels viatges, una ruta que no coneixíem i que ens va semblar espectacular! La vall de Ruda és una paratge típic d’alta muntanya (comencem a caminar quasi a 2.000 metres) on caminem amb poc desnivell envoltats d’avets, rius i cascades i, si les forces ens arriben, podem arribar a un refugi guardat del Pirineu, tot aixó a la zona limítrof amb el Parc Nacional d’Aigües Tortes, accedint des de la població turística de Baqueira. Ací teniu el track a wikiloc.

Aran i Luar a la Tinença de Benifassà

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un d’eixos indrets als quals els valencians que ens estimem la muntanya i la natura solem anar de manera regular ja que atresora racons i paratges meravellosos i que, perquè no dir-ho, pensem que no te que envidiar res a altres muntanyes més llunyanes i amb molt de nom. Esta zona ens ofereix la possibilitat de fer rutes de tot tipus i tot i que els desnivells poden arribar a ser importants, també anem a trobar recorreguts senzills i asequibles per a la xicalla que no per això deixaran de ser espectaculars. En quant als allotjaments, la Tinença compta sobretot amb moltes opcions del tipus cases rurals que es complementen amb un parell de refugis en la seua vessant més muntanyera com són el Refugi del Boixar al poble del mateix nom i també el Refugi de la Font Ferrera a prop de Fredes. També trobem un camping que compta amb parcel·les i bungalows, el Molí de l’Abat.

Volta Ombries de Benifassà (ruta blava del parc natural)

La primera activitat que vam fer, és una ruta circular molt coneguda però no per això menys bonica, és tracta d’un recorregut que ha senyalitzat el mateix Parc Natural amb senyals blaves fixes (tipus panells de direcció) per la qual cosa no te cap dificultat a l’hora d’orientar-se ni tampoc tècnica, ja que llevat d’una pujada a la part final, quasi tot el camí és pla. El més recomanable seria deixar el cotxe a l’àrea de pic-nic de les Ombries, lloc on comença la ruta i des d’allí començar a caminar, tindrem un primer tram per la vora dreta (en el sentit de la marxa) de l’embassament que ens portarà fins a l’àrea del Forn del Vidre, punt on creuarem el riu Sènia (just abans de que comence el ‘repressament’ del mateix) i continuarem per la banda contrària fins a que arribem a una mena de platja on nosaltres fem un dinar. Des d’ací la ruta comença a pujar per dins del bosc i en poc de temps ens proporciona unes vistes magnífiques de la zona. Només ens restarà davallar per una xicoteta carena fins a que el sender ens deixa a la vora del pantà per a creuar per la carretera el pont i tornar a agafar de nou el sender a la vora dreta i buscar la zona de pic-nic on hem començat. En totas són uns 5 km amb un desnivell d’uns 200 m positius. Ací vos deixem enllaç de la ruta a Wikiloc.

• 

• 

Els Boscos del Mas de Boix

Per a una nova jornada al Parc Natural, triem de nou una ruta senyalitzada pel mateix Parc, en este cas, la “groga” (ací podeu accedir i descarregar tota la info), en esta ruta ens anem a endinsar a les zones ‘altes’ del massís, rondant els 1.000 metres d’alçada en tot moment (si aneu en època de fred porteu abric) i un dels aspectes que més ens agradà d’esta ruta és el lloc on comença i acaba, el Mas de Boix, una antiga masada molt gran i que conforma un espai únic i vestigi de com era la vida en estes muntanyes antigament. La ruta no te gaire dificultats i ens sorprén molt gratament tant pels boscos que transitarem com per les vistes que en determinats punts tindrem de totes les serralades que ens envolten. A més, per acabar d’arredonir-la, no ens trobem gaire gent per la zona (realment no trobarem ningú) i aixó sempre és un punt per a gaudir encara més de la natura. Ací vos deixem enllaç a la ruta en Wikiloc.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Aran i Luar a la Vall del Baztan II (agost 2020)

Dia 1: Passeig Bunkeres Otsondo

Enguany repetim de nou en una vall i un allotjament que l’estiu passat ens va deixar gratament sorpresos: la vall del Baztan. Per a començar tirem de ‘veterania’ per estes contrades i improvisem una ruteta de vesprada al Bunkers d’Otsondo, una zona prou alta amb bones vistes i que l’any passat ja va fer les delícies de grans i xicotets per la qual cosa decidim repetir-la. Com que ja ho vam contar l’any passat ens estalviem la crònica i vos possem l’enllaç.

Dia 2: Alts de Belate

Com que, llevat d’un parell d’excepcions, la nostra idea era aprofitar esta segona estada a la vall per a conèixer nous indrets, ens acostem a la zona dels Alts de Belate on es troben algunes de les màximes alçades del Baztan, en concret farem una ruta que ens portarà per dins d’uns boscos preciosos fins a coronar el cim de Matrakola (però sense gaire desnivell), després per tancar el cercle de la ruta, farem una baixada de vertigen (amb compte que està molt empinada!) per tornar a l’inici. Ací teniu un enllaç a la ruta en Wikiloc.

Dia 3: Fàbrica d’armes d’Eugi a Kintoa/Quinto Real

Una altra zona/activitat que l’any passat se’ns va quedar fora del viatge i que no volíem deixar passar, es el bosc de Kintoa o Quinto Real. Es tracta d’una extensa fageda on, a més, trobem un bonic paratge com és l’antiga Fàbrica d’armes d’Eugi, molt més desconeguda que la d’Orbaizeta però que paga la pena visitar perquè no li va al darrere en res. Tenim de nou una ruta circular que amb poc desnivell i sempre per dins del bosc ens portarà per este paratge extret dels contes de fades. Al finalitzar la ruta, al mateix lloc on deixem els vehicles podem accedir a uns tolls d’aigua cristal·lina on fer un bany (si s’atreviu, l’aigua està congelada en ple estiu!). Enllaç al track de la ruta a Wikiloc.

Dia 4: Embassaments de Leurtza

Un pla que sempre sol triomfar amb els xiquets és el de buscar alguna zona de bany on poder passar el dia refrescant-nos i jugant. En esta ocasió uns amics ens havien parlat uns mesos abans d’esta zona recreativa on, enmig d’un bosc amb taules i prats per jugar, trobem un parell d’embassaments on és possible banyar-se, la veritat és que a nosaltres el bany en si no ens va agradar molt ja que hi havia molt de fang al fons i l’aigua estava tèrbola, però els xiquets s’ho passaren d’allò més be.

Dia 5: Formatgeria Kortariko i Infernuko Errota

Altra recomanació que ens havien fet, sobretot per a dies de pluja on és més complicat poder fer alguna ruta, era la visita a esta formatgeria artesanal regentada per una família de pastors/es, que produeixen diferents productes relacionats amb el formatge. Reservant amb antelació vam poder gaudir de la visita a la granja així com d’una exhibició del gos pastor que ens va agradar molt!! També aprofitarem per comprar alguns formatges riquíssims! Com que la visita només ens ocupa un matí, aprofitem el migdia i la vesprada per repetir una altra de les rutes que vam fer l’any passat i que és de les més recomanables del Baztan, el Molí de l’Infern o Infernuko Errota, del qual us vam fer la crònica corresponent.

Dia 6: Parc d’aventura de Bertiz

Per acabar la darrera jornada al Baztan, triem una activitat que sempre sol triomfar als nostres viatges familiars: un recorregut per un parc d’aventura aèria al bosc amb tirolines, ponts monos, escalades, etc La veritat es que els xiquets s’ho passen pipa i per a nosaltres és una manera prou segura i senzilla d’anar introduint-los en l’ús de diferents tècniques d’escalada així com les ferramentes necessàries (arnes, mosquetons, cordes, etc).

Aran i Luar a la Serra de Baza

El pont d’octubre, el nostre amic Carles ens va proposar una activitat diferent: acompanyar-lo a participar a un campionat d’orientació a la Serra de Baza. Feia temps que voliem tastar aixó de l’orientació esportiva i, a més, sabiem que als xiquets els encanta ja que no deixa de ser per a ells un joc de “pistes” i/o busqueda del tresor. A banda, la zona a la qual es desenvolupava la prova, la Serra de Baza, era una gran desconeguda per a nosaltres i és que quan pensem en les muntanyes de Granada sempre ens ve al cap Serra Nevada, però la veritat és que esta zona és molt bonica i xula.

Com és habitual, busquem un allotjament tipus casa rural en la zona, en este cas, la Casa La Mariposa, al poble de Gor, que quedava molt a prop de la zona d’accés al parc natural on tindria lloc la competició i també de Baza que és la capital de la comarca.

Per accedir a la zona “central” de la serra, anem fins al Centre de Visitants Cortijo Narvaez, on podem aparcar el cotxe i tenim des d’allà mateix algunes sendes que naixen i inclús un sender accesible pel qual nosaltres ferem una xicoteta ruta circular amb els xiquets en bici. El lloc és molt amable i bonic i compta amb zones de pic-nic, etc.

El segon dia, mentres els adults/es participaven en la cursa gran, la familia ens acostarem fins a la zona dels “Prados del Rey”, on haviem trobat una ruta adient per a fer. Es tracta d’una zona d’altiplà a uns 2.000 metres d’alçada i com el seu nom indica ens anem a trobar amb una ampla zona de prats i amb vistes genials de tota la comarca que ens envolta. La ruta és molt senzilla sense quasi desnivell i amb un recorregut total d’uns 4 km entre anar i tornar. Trobarem un refugi lliure (en molt mal estat de conservació), una nevera antiga per a la fabricació de gel i sobretot destaquem els pins albars que són molt icònics d’esta serra i dels quals vorem alguns exemplars imponents.

Enllaç a la ruta en wikiloc.

Per acabar la estada i com no podia ser d’altra manera, ens apuntarem a la cursa d’orientació urbana que es feia a la ciutat de Baza i on aprofitarem tant a “jugar” a trobar les balisses com per a coneixer esta població amb molt d’encant sobretot a la zona antiga amb tots els carrerons blancs i estrets típics de estes contrades.

Aran i Luar al Castell d’Aín

Esta és una ruta que probablement ha d’estar al Top Ten de les rutes de muntanya familiars del País Valencià ja que reuneix unes condicions inmillorables: distància i desnivell perfectes per a que caminen els xiquets/es, un paratge xulíssim com el barranc de la Caritat pel qual transcorre la ruta i un objectiu a trobar molt encissador, el Castell en rünes però que donarà ales a la imaginació dels menuts/des. Tot aixó amanit amb un inici i final de ruta a un poble xicotet i acollidor al bell mig de la Serra d’Espadà, Aín.

La ruta té una distància en total de 4 km i un desnivell de 200 m, per la qual cosa com deiem és molt asequible per als xiquets/es. L’orientació també és senzilla ja que el recorregut està marcat amb senyals en tot moment i només cal estar atents/es als desviaments. S’inicia a la plaça del poble on hi ha un pàrquing per deixar el vehicle (si no hi ha lloc a l’entrada del poble també hi ha un pàrquing més gran), a partir de la plaça trobarem pocs cotxes ja que el poble és molt peatonal amb carrers i carrerons bonics que conviden a passejar-lo. A poc a poc (és una ruta per saborejar-la des del primer moment) anirem buscant l’eixida del poble cap a la Serra, agafant com a referència l’Ermita del Crist que es troba a l’eixida del poble i on trobarem ja un panell de la ruta i senyalitzacions de la mateixa (el sender que seguirem serà el SL-CV 27 marcat amb línies verdes i blanques, tot i que en part coincidim amb el GR-36 que travessa tota la Serra d’Espadà).

Senyalització a l’eixida del poble

l’arc que dona nom al Molí

i el Molí de l’Arc, restaurat

Buscant tresors les rutes molen molt!

La pujada pel bosc és encisadora

Des de l’Ermita començarem caminant per una pista que abandonarem de seguida per a continuar per un camí que comença a remuntar el Barranc de la Caritat (sense quasi desnivell no s’asusteu!) i ens trobarem amb un dels punts d’interés de la ruta: el Molí de l’Arc, un antic molí rehabilitat que es troba a un paratge molt xulo amb un arc que fa de conducció d’aigüa i prou vegetació al voltant. Nosaltres aprofitarem per esmorzar i descansar a este lloc que acompanya per a una estoneta d’esbarjo. Per cert, us avisem que al mateix lloc hi ha un “tresor” amagat que podeu aprofitar per a buscar!!

Per a continuar, només hem de seguir el mateix camí pel qual veniem i que passa pel costat del Molí, enseguida deixarem de banda una bifurcació a la esquerra on el GR-36 ens deixa d’acompanyar (per al retorn si no voleu fer lineal la ruta, podeu baixar per este desviament fins al poble) i al poc ens endinsem en la zona més boscosa del trajecte on podrem gaudir de l’ombria del barranc i de les mítiques sureres d’Espadà en tot el seu esplendor. Només ens resta pujar (sense molt desnivell) pel camí de ferradura que seguim fins a una nova bifurcació on de nou trobem senyals que ens indiquen el camí del Castell (cap a l’esquerra). Quasi sense adonar-nos haurem arribat a les restes d’esta antiga fortalesa que farà les delicies de grans i xicotetes ja que l’emplaçament i els voltants ens transporten a l’edat mitjana. Serà el lloc ideal per dinar i jugar. La baixada la podem fer desfent el camí de vinguda o, com hem dit abans, si voleu fer-lo una mica diferent, al arribar a la bifurcació que hi ha abans del Molí de l’Arc, podeu desviar-se cap a la dreta i arribar així al poble per un camí alternatiu.

darrer tram abans d’arribar al Castell

el castell tot i estar en rünes és molt xulo

Des del castell tenim unes bones vistes

la ruta està perfectament senyalitzada

el poble d’Aín convida a passejar-lo

Ací teniu la ruta a wikiloc per si voleu el track.

LuAran

RESPLANDOR DE LLUNA SOBRE LA VALL
Hui hem decidit canviar el nom del nostre bloc.
Mentres caminàvem per la muntanya els 4, anàvem parlant de la simbología dels noms d’Aran i Luar:
Aran és vall en eukera i és el nom d’una vall espectacular al pirineu català. D’altra banda Luar vol dir resplandor de lluna en galec.
Sempre hem buscat noms arrelats a la terra i la natura, amb simbología, curtets, fàcils de pronunciar i sense traducció.

Pensant pensant hem arribat a la conclusió de que la unió dels dos noms “Luaran” forma una paraula bonica, a la que li podem atribuir el significat “resplandor de lluna sobre la vall”

Per això, hui canviem definitivament el nom d’aquest bloc, esperem que vos agrade i que “Luaran” tinga prou entitat com per a que recordeu el nom.