Dia 1: Senda riu Cerezuelo i Geocàxing per Cazorla

Nou viatge a la vista! Esta vegada ens anem a coneixer una serra del sud de la peninsula de la que hem sentit parlar molt però que mai haviem visitat i aixó ens encanta: la Serra de Cazorla.

Com sempre comencem pel “camp base”, en esta ocasió és la casa rural “Alqueria Cazorla“, situada al poble que dona nom a la serra, Cazorla. Es tracta d’un xalet situat fora del poble (a uns 1.500 m), que conta amb un gran espai tant per a dormir (12 places repartides en 4 habitacions) com per a estar amb un menjador molt ampli amb ximeneia i llenya inclosa al preu (uns 15 € per cap i nit), els exteriors de la casa també són xulos ja que hi ha prou espai per a que els xiquets/es juguen, té una bona zona de “paellero”/barbacoa i, si aneu en estiu, disposa també de piscina. En definitiva un allotjament prou recomanable.

El primer dia de viatge ens costa posar-nos en marxa així que decidim quedar-nos pel poble ja que sabem que existeix una ruta que creua per la part del riu i que ens porta al casc antic de Cazorla, una activitat molt adient per a coneixer de primera mà i caminant la vila “capital” de la comarca. El sender comença a una zona de pàrquing ben habilitada on deixem els cotxes i ràpidament agafem la senda que és un passeig pel costat del riu i que ens porta per el poble però sense tocar carretera, està marcada com a SL i en este enllaç trobareu més info. Durant la ruta i al finalitzar-la podem anar buscant “tresors”, és a dir, practicant el “geocaxing”, com sabeu és una manera molt engrescadora que fer rutes amb els xikis ja que estan molt entretinguts i motivats a buscar els tresors. En concret nosaltres buscarem estos.

Dia 2: Riu Borosa (cerrada de Elias)

Una de les activitats més recomanades a Cazorla, pel que haviem vist a diferents guies i llocs web, és la ruta del Riu Borosa o Cerrada de Elias. És un recorregut que remunta este riu des de la zona de pàrquin i centre d’informació del riu Borosa, tot per una pista prou ampla i sense trànsit, es pot fer inclús en carro (vam veure prou gent fent la ruta amb bebés).

La part més atractiva de la ruta, és la coneguda com “cerrada de Elias” que és el nom que es dona en esta zona als congostos del riu. Esta part està acondicionada amb pasareles anclades a les parets de la “cerrada”. La ruta en si remunta tot el riu fins arribar a la llacuna de Valdeazores, però per la distància d’anada i tornada (és un recorregut lineal), per a fer en familia només es recomanable arribar a l’inici de la cerrada.

Hi han 2 opcions aleshores, entrar al tram de pasareles i tornar després per la pista que tornem a trobar, amb la qual cosa tenim una ruta d’uns 10 km però amb poc desnivell. O si com en el nostre cas se vos fa tard o els xiquets/es no volen/poden caminar tant, podeu simplement caminar fins on arribeu i després tornar i desfer camí. Aixó si, vos hem d’avisar que és una ruta molt molt concorreguda, per la qual cosa si vos agrada caminar en soledat no vos anirà molt. Encara així és un dels paratges més bonics de Cazorla.

Ací teniu la ruta en wikiloc.

Dia 3: Cerrada del Utrero

Tot i que a primera vista (pel nom) puga semblar una ruta pareguda a la del dia anterior (Cerrada de Elias), en este cas estem davant d’una ruta especialment asequible per a fer en familia ja que la distància a recorrer no supera els 3 km en total, quasi sense desnivell i totalment circular, o siga una ruta quasi-perfecta!

En el cas d’esta “cerrada” tornem a transitar per un congost que el riu a format, amb un camí equipat amb baranes als llocs més exposats. La primera part de la ruta és la més aèria i va per senda fins a la cascada artificial que forma una xicoteta presa. A partir d’aci descendirem per les escales del costat de la presa i agafem un camí més “pista”, ample, des d’on a més de les vistes sobre el congost podrem gaudir veient els vòltors que ronden per estes alçades.

El camí comença i finalitza a una zona de pàrquing al costat del poble de Vadillo-Castril, hi ha un xiringuito i un punt d’informació i al inici de la senda un panell informatiu amb la ruta descrita. Per a nosaltres sense dubte la millor ruta del viatge per les característiques ideals per fer amb xiquets/es i també perque no està tan masificada com la ruta del riu Borosa, encara que també hi ha prou gent (sobretot fins a la cascada).

Ací teniu enllaç a wikiloc amb la ruta.

Dia 4: Senda castell “Cincoesquinas” i Castell de la Iruela

Este dia va eixir plujós i emboirat per la qual cosa no teniem molt clar que podiem fer fora de casa, però buscant una miqueta vam vorer la possibilitat de fer una ruta curta pel matí i després un activitat més “cultural” per a la vesprada.

Pel matí anarem a fer un tram del GR 247, en concret deixem el cotxe al costat de l’anomenat Monestir de Montesión. Per arribar en el cotxe la veritat és que l’accés és un poc complicat amb pista forestal, que tot i estar molt be té algunes curves molt tancades així que si pujeu en cotxe aneu en compte. A la zona del Monestir hi ha un altiplà on podem deixar els cotxes i començar a caminar per una pista forestar que puja cap amunt. Després d’aproximadament 1 km caminant per la pista, trobarem a mà esquerra una senda senyalitzada que per la carena de la muntanya porta cap al castell de las “cincoesquinas”. La tornada als cotxes logicament la fem pel mateix camí. Esta ruta al ser una mica “inventada” no la tenim en track, el que hem trobat es esta ruta més llarga a wikiloc, el tram que nosaltres vam fer es el que va del km 5,7 al 8, 7 aprox.

La vesprada decidim dedicar-la a visitar un altre castell que ens havia cridat molt l’atenció, el de la Iruela, una vila situada pràcticament al costat de Cazorla. Este castell destaca per una torre que anomenen la “almena” i que està penjada sobre una penya a dalt del poble molt enlairada. De fet, la part fonamental de la visita es la pujada (quasi més be hauriem de dir escalada) fins a la terrassa de dalt de la almena, es fa per unes escales de fusta prou empinades i al entrar dins de la torre cal pujar 2 trams d’una escala prou empinada. Com imaginareu és tota una aventura pels xiquets/es, tant pujar les escales, com l’eixida a l’exterior totalment enlairats amb unes vistes de vertigen, en el nostre cas es conjugaren damunt diversos elements que feien les vistes molt especials com els núvols sobre els que es projectava la torre amb un efecte òptic digne de una pel·licula sobre “Mordor”!! Ací teniu info sobre el castell i la visita. Per cert, ens agradaria destacar el preu tan asequible de la entrada (1€ adults i 50 centims els xikis), esta política de preus l’haurien d’agafar en altres monuments…..

Per acabar d’arredonir la vesprada-nit, just a l’eixida del Castell tenim un “tresor” amagat, així que la colla va anar a buscar-lo i després d’escorcollar una miqueta acaba apareguent. Si voleu buscar-lo ací teniu la info.