Aran i Luar als Alps – Intro

A l’estiu 2018 ens vam entestar a fer el que per ara és el viatge més llarg que esta familia ha realitzat, tant en duració (12 dies) com en distància, ni més ni menys que als Alps francesos, a la mateixa vall als peus del famós Mont-Blanc.

Lógicament ha sigut un viatge que ha necessitat “més” de tot: més diners, més dies, més rutes i més logística. Era una aventura tot i que ja sabem que hui en dia gràcies a internet tenim a la mà un munt d’informació pràctica que ens ha ajudat a preparar-ho. Entre moltíssimes webs on hem indagat, destaquem a Wildkids, un autèntic referent per a les families amb xiquets xicotets que anem a la muntanya, i que en el seu monogràfic sobre els Alps ens va començar a donar moltes idees i els agraïm la bonissima tasca que fan en este sentit (a veure si s’animen a publicar alguna guia de rutes per la zona 😉

Però no només ens informem a la xarxa! Nosaltres també som fans de les guies i mapes, on, podem completar molta info dels llocs i, com ens ha passat en este viatge, descobrir moltes possibilitats fora de les rutes o indrets més típics (en llocs tan massificats com els Alps en estiu és més que recomanable tindre moltes opcions i no caure només en les activitats “clàssiques”.

Vista des de la casa de dia….

….. i de nit

Alguns dies la meteo era complicada

L’espectacle de veure una glacer de prop

Tenim moltes coses a contar-vos i propostes per als vostres viatges als Alps, però abans de començar amb les entrades de les activitats, acabem esta intro amb alguns APUNTS PRÀCTICS:

-VIATGE: el trasllat fins als Alps el vam fer en vehicles particulars, hi han opcions de transport públic com anar en avió fins a Ginebra i allà llogar algun cotxe o tren, però realment per al nostre tipus d’activitat el més econòmic i pràctic és el vehicle privat. El cost valorat en gasoil i peatges se’ns va quedar al voltant dels 500 € (penseu que el gasoil és mes car a França, per la qual cosa pleneu el dipòsit abans de creuar!!). D’altra banda un aspecte molt important és que estem parlant d’un viatge en cotxe de al voltant de 15 hores (contant aturades), aixó era una dificultat ja que consideràvem que era massa temps a dins del cotxe pels xikis, per aixó tant a l’anada com la tornada vam optar per partir el viatge en 2 jornades fent una nit de camí: en el nostre cas i buscant les parades que a més d’estar ben situades, no s’allunyaren gaire de la ruta principal i també tinguerem alguna opció d’oci per als menuts, vam fer la parada a la ciutat de Carcassonna, un complex medieval molt ben conservat però que hem d’avisar que tenia massa turistes i que finalment ens va agobiar una miqueta!! (però el lloc és realment xulo). A la tornada, el que vam fer és buscar alguna zona que ens vinguera més o menys de pas per fer la parada més llarga i estar uns dies, ens vam decidir per Andorra, principalmente per 2 motius: és una zona dels Pirineus que a nivell muntanya coneguem molt poc més enllà de les típiques estades d’esquí i precisament al no estar en temporada d’esquí, els hotels de la zona de les estacions ofereixen uns preus molt interessants (i ja no parlem més d’Andorra que li farem un repor propi).

-ALLOTJAMENT: a la zona hi ha oferta variadíssima i de tot tipus, nosaltres com que el que ens resulta més pràctic són les Cases Rurals, vam buscar esta modalitat i vam trobar un “xalet” (les cases de muntanya als Alps es solen anomenar així, però no penseu en la caseta amb piscina i paellero que no tenen res a vorer!). El Xalet Rambaud és una magnifica opció si voleu llogar una casa sencera per a entre 5-15 persones, compta amb totes les comoditats i, algo important, el preu del lloguer està totalment dins del que estem acostumats a pagar per estes contrades, en el cas de la nostra estada: 2 setmanes per uns 2000 €, amb una capacitat de 10-12 persones. Algo que hem de destacar obligatoriament d’esta casa són les vistes, ja que es troba als peus del Mont-Blanc i tenim una panoràmica espectacular d’esta muntanya i els pics que el rodegen (com la també espectacular Aiguille du Midi).

-UBICACIÓ: el massís dels Alps és molt extens, per tant les possibilitats també ho són, nosaltres apostavem per la zona de Chamonix- MontBlanc, però sense estar al “rovellet de l’ou” ja que hi ha moltíssima gent en estes dates a Chamonix, per aixó vam anar a Saint-Gervais, el municipi (entés com a diversos nuclis de població separats) que hi ha també baix del Mont-Blanc i que sense estar al costat tampoc està gaire lluny del sector Chamonix. La comunicació en estes valls és comoda en quant a les carreteres però també s’ha de dir que a Chamonix sol haver problemes de tràfic per la gran afluència de vehicles.

-MENJAR: tot i que trobem facilment on proveïr-nos del que necessitem en els supers, centres comercials, etc de la zona, cal comptar amb que els preus d’esta zona són més alts que els nostres.

-DINERS: i ja que parlem del que ens va costar el menjar, sumeu-li tot allò que pugau consumir, comprar, etc en la zona i feu-vos a la idea de que un viatge als Alps no és barat (comparat per exemple amb els Pirineus). Nosaltres vam calcular que gastariem al voltant d’uns 2.000 € per familia en total i així va ser, comptant casa, gasoil, peatges, menjars, etc, i els remonts mecànics que vam utilitzar…… i ara parlem d’aixó!

-TELEFÈRICS, TELECADIRES, ETC: quan vam començar a informar-nos d’esta zona i de les rutes que podiem fer amb els xikis, ens va cridar l’atenció que en moltes d’elles, i en la majoria de les més recomanades/clàssiques, l’accés per arribar a l’inici de la ruta s’havia de fer utilitzant mitjans mecànics típics de l’esquí, l’explicació és que a esta zona hi han moltes rutes que comencen a partir de 2.000 metres (glaceres, etc) i per aixó si vols arribar amb xiquets has de tirar d’estos mitjans. Algo que per cert és tota una aventura per als peques ja que és molt emocionant per a ells. Normalment els preus estan per cada ruta al voltant dels 18-20 € pels adults (els menors de 5 anys no paguen i els majors un preu reduït)

-BIBLIOGRAFIA: per últim, tot i que més avant farem les corrresponents ressenyes a l’apartat de Biblioteca, nomenem els 3 llibres/guies que ens han servit per planificar el viatge: Los grandes Balcones de Chamonix (moltes rutes que pujen a miradors típics del Mont Blanc, ens va servir per les rutes més clàssiques); Mont Blanc, guia excursionista de Rother (una mica més desactualitzada però amb rutes més desconegudes): 52 Balades en familles Mont Blanc (sense dubte la nostra favorita, una guia pensada per a les families i que, tot i la dificultat de que està en francés -ningú s’anima a comprar-ne els drets i traduïr-la?- ens ha proporcionat les millors idees i indrets per coneixer en este viatge).

I res més, esperem que gaudiu dels Alps tant com nosaltres ho vam fer!!!!!

la senyalització és magnifica

els dinars de pic-nic sempre!

encara que pocs hi havia alguns pasos “complicats”

la visita a Chamonix és inexcusable

Dia 1: Lac d’Armancette (Les Contamines)

Per al nostre primer encontre amb les rutes als Alps ens vam decidir per esta que estaba a prop del nostre allotjament. És tracta d’una ruta de pujada fins a un llac de “mitja-muntanya”, el Llac d’Armancette. Esta és una d’eixes rutes (de les que hem fet unes quantes) que no estàn dins del nucli principal i més famós de Chamonix, per la qual cosa, a banda d’estar menys massificada, podrem descobrir uns Alps “diferents” als que imaginem: ací no hi ha neu ni glaceres ni grans pics, és el regne dels boscos ben frondosos i humits i de l’aigua en tots els seus formats: rius, rierols, cascades i llacs. En este cas, el llac és l’objectiu de l’excursió i com sempre que anem amb xiquets, el veritable “motor” de les seues cames és la motivació per arribar al llac.

La ruta comença a la zona de Les Contamines, un dels dominis esquiables dels Alps, per la qual cosa el poble compta amb gran presència de tot tipus de serveis. El pàrquing el trobem just a l’inici de la pista forestal per la qual caminarem, però no es massa gran així que ho matineu (quasi impossible amb els xikis) o tindreu que buscar aparcaments “creatius”. 😉

L’aigua ens acompanya

la pendent s’ha de valorar en esta ruta

el paisatge és magnific

correr per la muntanya, mola!

El camí és d’anada i tornada, uns 5 km en total, amb un desnivell positiu de vora 400 metres, i ací hem d’avisar que este desnivell és molt mantingut, per la qual cosa és pot fer una mica dificil el fer-lo assequible als petits, en el nostre cas aixó comportà que no acabarem la ruta, quedant-nos a mig camí (nosaltres sempre calculem uns 200 m de desnivell per anar be amb ells, però vullguerem ser molt optimistes en esta ruta).

En tot cas, es faça la ruta sencera o només una part, és un paisatge boscós bellíssim i de segur vos encantarà a grans i xicotets!

Ací teniu la ruta a wikiloc.

esta font es troba en la part més empinada així que ens va vindre molt be!

recol·lectant mores, altra activitat TOP

La majoria de les rutes als Alps estàn molt be senyalitzades

Dia 2: Lac des Evettes (Praz-sur-Arly)

Segona ruta “alpina” i segon dia que anem a cercar un llac (i és que es d’eixos elements de la natura que sempre triomfa amb xiquets). Com en totes les rutes que anem a estar a prop de l’aigua, tenim la precaució de clavar a la motxilla 1 kit “bany” (xancles, tovalla, banyador).

En este cas comencem la ruta des de la població de Megeve, no massa lluny de la zona de Saint-Gervais, des d’allí haurem de seguir les indicacions per carretera forestal fins a la zona de granges on haurem de deixar el cotxe per començar a caminar. La ruta no arriba a 4 km amb un desnivell d’uns 150 metres, per tant molt asequible.

la pujada de la ruta la trobem concentrada en el primer tram

el llac tot i ser xicotet és bonic

panell que acompanya als animals que podem jugar a cercar

siga com siga un bany sempre cau

Començarem a caminar per una pista forestal i de seguida anem a trobar-nos amb la primera i única pujada de rellevància de tot el camí, però no patiu, es curteta! Un cop superada és important localitzar una revolta de la pista on, a banda d’una bona ombreta per a descansar, ix a mà dreta un senderol senyalitzat com a “Lac des Evettes par sentier escarpé“, no patiu per alló del sender escarpat, com hem dit als Alps la senyalització és molt bona i algo exagerada jejejej, per este costat baixarem més tard per fer la ruta circular, i és una senda que travessa el bosc des Evettes per dins.

Continuem pujant (poquet) i la pista que també va per dins del bosc se’ns fa curteta, arribant en poc mes de mitja hora fins al xicotet llac, situat a un clar del bosc molt bonic i bucòlic. Al lloc hi han tauletes de pic-nic de fusta, pero hi ha lloc de sobres per tirar la manta a terra i dinar al costat de l’aigua, no cal ni dir que els xikis només vore el llac ja s’estaven descalçant per entrar a remulla! A més si voleu fer un joc divertit, teniu tota la zona del llac rodejada per unes reproduccions a tamany gegant dels perfils de diferents animals que podem trobar en estes muntanyes que inclouen uns panells informatius i estan numerats, per tant es pot jugar a trobar-los tots.

El camí de tornada el comencem just darrere del llac, davallarem per la pista i ens trobarem un xalet-restaurant (també molt tipic pel que hem vist als Alps, xalets a mig camí de rutes senzilles o no massa altes que són restaurants).  Un cop passat buscarem l’eixida a mà dreta de la senda que haviem vist a la pujada i que a més està marcat també com un sender per a raquetes en hivern. Com hem dit abans, tot i estar calificat com a “sender escarpat”, és perfectament asequible per tota aquella persona habituada a caminar per la muntanya i igualment apte per als xiquets que caminen i sempre amb la cura i l’atenció necessària dels adults/es. És un troç ben curt en realitat i que es fa ràpid i mes de baixada, però transcorre per la part més frondosa del bosc i paga la pena, a més d’esta manera farem la ruta circular.

el sender “escarpat”

tot i que hi ha algun tram d’agafar-se no és gaire dificil

la senyalització al començament d’esta part de la ruta

Us deixem l’enllaç a la nostra ruta en wikiloc i no deixem de recomanar-vos el llibre de rutes “52 balades en famille:  autour dus villages du Montblanc“, d’on vam treure la idea d’esta ruta i que ens ha aportat molta informació de la zona per fer rutes en familia.

 

Dia 3: Glacera Argentiere

Un dels plans que probablement més vos agrade si sou una familia muntanyera i viatgeu als Alps, serà segurament “pujar” fins als límits de l’alta muntanya i gaudir d’alguns paisatges que dissortadament no solem tindre al nostre abast a les muntanyes properes. En la cordillera alpina un dels elements d’este tipus més present és sense dubte l’existència de glaceres relativament accesibles (de fet algunes glaceres com la de Bossons es veuen des de la mateixa carretera d’accés a Chamonix).

Per a la nostra primera incursió a vorer una glacera de prop vam triar la d’Argèntiere, que es troba a prop de Chamonix i a la qual podiem accedir de manera senzilla fent us d’un telecabina que eix del mateix poble d’Argèntiere. És una glacera que es troba en bon estat de salut i ja sabeu que el malaurat canvi climàtic està desfent les glaceres a un ritme trepidant, per la qual cosa ens semblava que era important que els nostres fills i filles pugueren veure estes meravelles de la natura de prop, ja que tal volta si els humans no canviem la nostra desastrosa conducta amb el planeta, cada vegada serà més dificil vore-les.

La glacera queda a tocar nostre!

Arribant al punt on hi ha la “morrena”

Ací es veu tota la part de baix de la glacera

En este punt veiem glacera i morrena, una mica més avall del “point de vue”

Per a començar el camí, aparquem al gran pàrquin gratuït que trobarem a les portes del telecabina de Grand Montets i després de treure els corresponents tíquets, pujem fins a la primera parada, l’anomenat “Croix de Lognan” que es troba a 1.975 metres d’alçada. La ruta que és molt adient per fer amb els xikis naix d’allí mateix i circula en tot moment per una pista ampla sense cap tipus de problema d’orientació i amb moltes senyalitzacions (com no als Alps tot molt ben senyalitzat) que ens indiquen la direcció a seguir fins a l’anomenat “Point de Vue” que vindria a ser una mena de mirador natural a tocar de la glacera. La ruta entre anar i tornar són uns 5 km i tot i que hi ha un poc de desnivell (uns 300 metres), es fa prou còmoda. Nosaltres en concret arribarem a la part més àmplia on ja es veu i quasi es toca la glacera, pero hem de dir que el “point de vue” està una mica més a dalt, però ens va pareixer que ja estava una mica complicat per als xikis. Per a la tornada es pot fer la ruta una mica circular, desviant-nos a la dreta en la primera intersecció que trobem tornant, amb la qual cosa arribarem de nou a la “morrena” de la glacera i desfarem camí per la part de baix de la pista com si anarem al Refugi per a, finalment, trobar de nou la pista per la qual hem pujat i concloure altra vegada a l’estació del telecabina, que és un bon lloc per a dinar ja que hi han tauletes de fusta i molt espai per a que els petits puguen jugar al seu aire.

En tot moment tenim davant el massís de les Agulles Roges.

La senyalització és magnífica.

La estació del telecabina té un lloc molt bó per a fer un pic-nic.

Ací deixem un enllaç de wikiloc amb la ruta molt semblant a la que vam fer (la diferència es que nosaltres no pujarem al Point de Vue i la ruta de l’enllaç si).

Dia 4: Lac Vert (Servoz)

Una altra de les rutes que ens allunyen dels paratges més coneguts dels Alps francesos, és la del “Lac Vert”. Ruta molt completa i ideal per fer amb els xiquets/es per la distància i desnivell, a més amb una arribada impressionant a un llac transparent on es reflexen les grans muntanyes que ens envolten i on s’albira per darrere el massís del Mont-Blanc. S’ha de dir que l’accés al llac es pot fer per amb cotxe, per la qual cosa quan arribem ens sorprendrà el número de gent que hi ha a la zona fent pic-nic o directament dinant al bar que  hi ha al costat…. però no patiu, la ruta que vos proposem és prou tranquila i la bellessa del llac i el seu entorn compensa la xicoteta massificació que podem trobar al llac.

La distància en total a recòrrer és d’uns 4 km amb un desnivell acumulat d’uns 200 metres positius (*no feu cas al desnivell que marca el enllaç que després posarem a wikiloc ja que està desquadrat i no és real), i la ruta que seguim és circular, per la qual cosa és diferent a la ruta ‘normal’ que podreu trobar en la majoria de guies, webs, etc, però val a dir que és molt xula i que la diferència és que, en compte de anar i tornar pel mateix camí, nosaltres ferem l’anada per dins d’un bosc molt frondós i bonic que us recomanem, tot i que avisem que la pujada encara que curta es forta. La tornada la ferem pel camí normal que és una pista còmoda.

Per a la pujada seguim el “sentier sportif” i per a la tornada la “route”

Pujada pel bosc

Marques grogues que ens guien per dins del bosc

Alguns trams són una veritable selva!

Per tal de començar ens acostem a la vila de Servoz, on també trobem una de les atraccions de la zona, les anomenades Gorges de la Diosaz (un camí acondicionat amb pasareles pel tallat que recorre este riu) i que poden ser un bona activitat per a un altre dia d’excursió a esta vila. Des de Servoz haurem de recorrer un tram per una xicoteta carretera fins arribar a un pàrquing de terra just on comença la pista forestal que du al llac, ací podem aparcar comodament i començar a caminar (per arribar a este punt el millor és seguir les indicacions que vos done wikiloc o algun gps, ja que no està senyalitzat).

El primer tram el fem per la pista per a, ràpidament, trobar a mà dreta una senyal que marca “sentier sportif” (o algo així), agafarem esta senda que ens durà en constant pujada per dins d’un magnífic bosc atlàntic plé de molsa, fageda, teixos, avets, etc, una meravella! Esta és la part de la ruta que més ens agradà i tot i tindre una bona pendent, anant a poc a poc es fa tranquilament. Un cop arribats a dalt de tot (veurem una mena de torres electriques antigues que ens serviran de referent), agafem una pista a mà esquerra (senyalitzat) i davallem uns centenars de metres fins que ens trobem amb el llac. Com hem dit adés, enseguida ens adonarem que l’accés en carretera fa que el paratge tot i ser molt bonic puga tindre una bona afluència de visitants, però donat que és un àrea gran no tindrem problema per trobar un bon lloc per fer un pic-nic i descansar a la vora del llac. La ruta la continuem fent la volta sencera al llac per una senda acondicionada en algun punt amb pasareles de fusta i després ja busquem el camí principal per la pista forestal que tot de baixada ens durà de nou al pàrquing on hem deixat el cotxe.

Vos deixem el enllaç de la ruta a wikiloc (teniu en compte com hem dit més a dalt que el desnivell que apareix no és correcte).

Arribada al llac

La estampa amb el Mont-Blanc darrere

Camí que rodeja el llac

Curiosa font al camí de tornada

Dia 5: Gran Balcó Sud Planpraz-Flegere (Chamonix)

Probablement esta és la RUTA en majuscules quan parlem d’ estades als Alps francesos amb xiquets/es. Logicament és un camí molt conegut i ple de gent, però en este cas, està totalment justificat que fem l’esforç d’aguantar cues de telefèrics, etc, ja que l’espectacle paisagístic i visual del qual gaudirem no té (per a nosaltres) comparació amb cap altre, i és que, durant tota esta jornada anem a gaudir de la incomparable presència del gegant dels Alps enfront nostre en tot moment. Per a començar, hauriem d’explicar que a esta vall hi han diverses rutes anomenades “balcons del Mont-Blanc” i són totes aquelles que per la seua ubicació, vessant, etc permeten tindre vistes del gegant. De fet un dels llibres que ens van servir de guia a este viatge va ser “Grandes Balcones del Mont-Blanc”, en el qual trobareu informació detallada de totes estes rutes “balcons”. La que ens ocupa és probablement la millor per fer amb xiquets/es i, sobretot, la que millor mostra al Mont-Blanc, ja que en tot moment estarem enfront del massís i, a no ser que l’oratge no acompanye, gaudirem de les vistes com en cap lloc.

La logística de la ruta és una mica especial, ja que haurem de pendre un telecabina a Chamonix, a l’anomenada estació de Le Planpraz-Brevent que està a dalt de tot de la vila. Tot i que l’estació compta amb un pàrquin de pagament recomanem que intenteu aparcar a algun dels pàrquings que hi ha a la mateixa entrada de Chamonix i feu el camí fins al lloc on s’agafa el telecabina caminant, tot i que està una mica empinat (enseguida entendreu perque). La ruta finalitza a la zona de La Flegere, on per cert hi ha un refugi de muntanya i un xiringuito amb gran afluència. Per a baixar a la vall haureu d’agafar un altre telecabina en este lloc (probablement haureu de fer una bona estona de cua) que vos portarà fins al poble de Les Praz, i per tornar, heu d’agafar un bus de linia a la mateixa carretera general que vos retorna a Chamonix, però el tema es que el bus et deixa a la part de baix, per aixó recomanem no aparcar a dalt en l’inici perque després de la ruta, cansats/des, és fa dur pujar fins al pàrquing.

Les vistes al començament de la ruta

El tram més exposat vist per davant

i el tram més exposat per darrere

El recorregut total de la ruta està al voltant dels 6 km amb un desnivell d’uns 200 m positius. Per a començar, agafarem el citat telecabina de Le Planpraz i baixarem a la primera parada que ens situa a uns 2.020 metres d’alçada. Des d’ací agafem una pista forestal que va descendint a poc a poc, nosaltres continuarem per la pista fins que arriba a una “vaguada” i torna a pujar per una forta pendent fins que trobem un cartell de senda a mà dreta que ja ens marca el camí a seguir en tota la ruta. Hem d’avisar que pensem que la ruta real anava per senda un poc més a la esquerra de la pista, per la qual cosa recomanem que vos fixeu be i agafeu la senda que no fa eixa primera baixada gran per a després pujar, sinò que es manté a mitja alçada fent la primera part del recorregut més còmoda.

Una vegada arribats al desviament senyalitzat, en el qual deixem la pista i agafem senda a la dreta, entrem de ple en una zona de bosc que ressegueix el traçat de la mateixa muntanya, siguent una mica estreta en alguns trams amb caiguda (precaució amb els xiquets/es ací!). Continuarem una bona estona per esta senda i anirem albirant de volta en quan l’edifici de l’altra estació de telecabina a la que ens dirigim, Le Flegère. No cal dir que en tot moment continuem tenint al nostre abast visual el Mont-Blanc i resta de cims del massís. Entre praderies i inclús una xicoteta grimpada molt fàcil i divertida anem arribant al final de la ruta, que per cert, també és inici d’altres rutes molt freqüentades com el “lac blanc” (que podeu fer un altre dia si vos ve de gust).

Anem trobant praderies ben boniques

Arribant a la grimpada

Dins de la grimpada (molt senzilla)

La panoràmica ens deixa bocabadats

Per finalitzar, ens posem a la cua per baixar en el telecabina i mentrés aprofitem també per fer un àpat i beure un refresc aprofitant que hi ha el xiringuito allà mateix. Com a curiositat, fent la cua vam viure en primera persona la massificació que hi ha en estiu als Alps però també la gran diversitat de persones en quant a edats, països, llengües, etc que venen a estes muntanyes tan icòniques, compartint cua amb gent de Rússia, Xina, Austràlia o EEUU.

Ací deixem un de tants enllaços que podeu trobar a wikiloc amb esta popular ruta.

Dia 6: Cascada de Berard (Vallorcine)

En esta jornada decidim fer un “canvi d’aires” i ens dirigim a la zona de Vallorcine, una localitat que es troba en la ruta que du fins a Suïssa des de Chamonix i on trobarem un paisatge menys alpí (en quant a glaceres, pics, etc) que a la vall de Chamonix però molt bucòlic amb boscos d’avets i xicotets pobles.

En concret, anirem fins al poblet de Le Buet on podem deixar el cotxe en un gran pàrquing habilitat a la entrada de la població i ens dirigirem ja caminant a visitar la Cascada de Berard, un impressionant salt d’aigua el qual podrem albirar des d’un vertiginós mirador construït just sobre la cascada. La ruta és circular amb una distància d’uns 3 km i un desnivell ínfim de menys de 100 m ascendents, per tant esta és una d’eixes rutes aptes per a tota la familia i inclús els xiquets/es molt xicotets que comencen a caminar podràn fer algun tram a peu.

Per a començar, des del mateix pàrquing seguim la senyalització que, creuant la carretera per la que hem arribat, ens indica el camí a la cascada. Este comença amb una pista ampla que creua entre prats de vaques fins a un xicotet grup de xalets típics dels Alps (la majoria pareixien antigues cases de pastors per guardar ferramentes i refugiar-se, però que ara s’estaven reformant per a fer-se vivendes). Allà mateix trobarem un encreuament senyalitzat que ens indica un senderol que s’endinsa pel bosc en pujada (molt mínima). Ja reseguint esta senda durant uns minuts arribarem a la cascada a la qual, com hem dit abans, podrem accedir amb unes escales i pasarel·les metàl·liques fins tindre-la just davall nostre (no apte per a persones amb vertigen i com sempre en estos llocs molta precaució amb els i les xikis!).

la reserva natural de Berard

el camí comença entre prats

arribant a la cascada

pasarela d’accés al mirador

Si reprenem el camí just dalt de la cascada hi ha un pont i a l’altre costat un xicotet refugi-bar on podeu fer un café, refresc o inclús dinar. Com a nota curiosa, dir que el bar-refugi està construït davant mateix de l’accés a una cavitat a la qual es veu que abans es podia accedir per a fer espeleo, però que hui en dia roman tancada pel perill de enderrocament que hi ha. Per a finalitzar la ruta, només ens cal tornar per un camí-pista que ens durà de manera circular fins al començament, trobarem en este camí una sèrie de panells gegants sobre la fauna autòctona prou xulos. També ací cal avisar que la ruta per este camí acava just en la carretera per la qual hem accedit al poble, i per a tornar al cotxe haurem de baixar per la mateixa carretera uns 200 m. També dir que si voleu dinar de pic-nic just enfront del pàrquing hi ha una explanada amb herba i alguns tobogans on es pot fer el dinar tranquilament.

Per completar el dia, nosaltres ferem la “típica” visita turística a Chamonix, on berenarem un crepe i pegarem una volta pels monuments més coneguts i, com no, ferem una ràpida visita a algunes tendes de material de muntanya 😉

Ací deixem el link a la ruta en wikiloc.

camí de tornada

panells explicatius de la fauna

una de les imatges icòniques de Chamonix

Dia 7: Glacera de Bossons

Segona visita a una glacera dels Alps, en esta ocasió a una de les més conegudes ja que entre altres coses, es veu a simple vista des de la carretera que va a Chamonix, per la qual cosa esta molt present quan passes uns dies a la zona. Ens referim a la glacera de Bossons.

Per tal d’arribar a la glacera tenim 2 opcions: una, la més utilitzada, que és agafar un telecadira que ens durà fins al “xalet des bossons” (com no el típic xiringuito-restaurant que trobem en tots els llocs accesibles dels Alps) que està pegat a la mateixa glacera, i una opció més esforçada que és fer la pujada per la senda des del parquing, és una mica empinada i haurem de superar uns 400 m de desnivell, el que passa és que no hi ha ruta circular per tant esta senda de pujada és la mateixa que utilitzarem de baixada. Per tot aixó nosaltres decidirem fer una ruta mixta molt accesible per als xiquets: pujar en telecadira i baixant caminant per la senda.

Començarem doncs el dia, aparcant al costat del telecadira on hem de treure els tiquets corresponents (en este cas al ser un telecadira “curt”, el cost és prou raonable i també com només agafem tiquet de pujada ens estalvien uns €€). Fem la pujada al telecadira que és converteix en un gran al·licient pels xiquets que gaudeixen un muntó amb estes “aventures aèries” i arribem fins a un tram en que coincidim amb la pujada per senda, només ens cal seguir-la cap amunt i en uns metres en topem amb el “xalet”, com no podia ser d’altra manera en ple agost està a tope de turistes dinant en la seua “terrassa panoràmica”. Nosaltres però, continuem per la senda que a partir d’este lloc ens porta fins al mirador de la glacera en poc de temps, este tram a més, està acondicionat amb baranes i uns panells que expliquen curiositats de la glacera i, sobretot, dels accidents d’avió que han succeït en ella, de fet, al mateix xalet-restaurant es poden veure algunes parts d’avions que la glacera ha anat “escopint” amb el pas dels anys. Arribarem de seguida al mirador on podrem extasiar-nos amb la part baixa i morrena d’esta glacera. La part negativa com sabeu és que les glaceres s’estan desfent pel canvi del clima i aixó ens entristeix molt!

Arribant al xalet

vista del xalet des Bossons

el camí que porta al mirador de la glacera

vista de la glacera

La segona part de la ruta i on realment caminarem, és la baixada per la senda. Ací la cosa canvia en quant a que deixarem d’estar rodejats de turistes, ja que és poca la gent que baixa caminant, però aixó fa molt més còmode i tranquil el camí. Este transcorre per dins d’un bosc i en continua baixada (en algun tram prou empinada) arribarem en aproximadament 1,5 km al pàrquing.

En resum, esta és una activitat/ruta que està bé per a coneixer una altra glacera i per a gaudir d’estes meravelles de la natura, però com a ruta en si és prou normaleta.

Dia 8: Plateau de la Croix-Le Bettex (Saint Gervais)

Penúltim dia de la estada als Alps (açó s’acaba) i ens decidim a fer una ruta que teniem molt a prop del xalet on ens allotjavem i que ens havíen recomanat a la xicoteta oficina de turisme que hi ha a Saint Nicolas de Veroce. És una ruta que uneix 2 estacions d’esquí, o millor dit, 2 zones de la estació d’esquí, en tot cas és prou xula al transitar per una vall diferent i menys coneguda que la de Chamonix on podrem veure per exemple els típics “alpages” que vindria a ser algo així com “pradera alpina” i que es el típic paisatge que tots/es tenim al cap si pensem en els dibuixos de Heidi amb les vaques, etc. Altre aspecte a remarcar són les vistes que tindrem en tot moment de la zona del Mont-Blanc però vist des de “darrere”, i és que esta ruta sense ser molt coneguda no deixa de ser un balcó al massís ja que en tot moment es manté en alçada per sobre de les valls.

La ruta és lineal i per tant haurem de deixar vehicles tant a l’inici com al punt d’arribada per tal de poder fer combinació (per a tornar a pel vehicle de l’inici conteu que entre anar i tornar se us aniran uns 45 minuts). Tot i que la ruta generalment acaba a Le Bettex, nosaltres vam finalitzar una mica abans a la zona de xalets de Les Communailles, ja que d’esta manera ens estalviem fer l’últim tram de la ruta que va per carretera. En total uns 5 km sense pràcticament desnivell.

L’orientació a la ruta és molt clara per la qual cosa des del començament només haureu de seguir la senyalització que hi ha, tot i que en cap moment deixem el camí per la qual cosa és ideal per als xiquets/es ja que poden anar prou al seu aire sense perill de que es despisten i agafen un camí que no toca. Al final de la ruta, hi ha un xicotet bar on podeu tastar uns geltas i dolços cassolans espectaculars!!!

vistes

banquets en el camí

vista dels “alpages” de la zona

punt final de la ruta

Enllaç a la ruta.

Dia 9: Llac de Contamines

I arribem al final del nostre periple alpí! En este cas no vos proposem una ruta com és habitual, sinò més bé una activitat lúdica en un entorn natural ben bonic. Com que este era el darrer dia que anavem a estar als Alps teniem molta feina a fer (maletes, neteja, etc), així que vam optar per fer alguna activitat que fora més o menys relaxada per als majors però xula per als xicotets i ens vam trobar amb la zona del Llac des Contamines.

En realitat el llac no és diu així, però nosaltres el trobarem i identificarem ràpidament, es tracta d’una zona d’esbarjo ben gran, només passar el poble de Les Contamines i on hi ha un llac amb un muntó d’activitats infantils, aixó si, la majoria de pagament. És tipus fireta, compres uns tiquets i pots anar pujant a diferents llocs com tirolines, saltadors, barques aqüatiques, etc.

El lloc és prou amable amb un ambient molt familiar i potser una bona idea per a cobrir un matí o una vesprada als Alps si busqueu alguna activitat lúdica. Ací teniu info detallada.

Nosaltres amb aixó ens despedim dels Alps!!! Al dia següent de bon matí agafem el cotxe i enfilem cap a la nostra següent parada: Andorra……