Dia 1: Cerler i Benasc

En esta ocasió hem decidit “repetir” allotjament a la mateixa casa rural on vam estar l’estiu passat, i és que Casa Bardají és un lloc perfecte per anar en familia, amb molt bones condicions i espais per a estar, dormir i amb gran terreny per a jocs a l’aire lliure. Com ja explicavem a l’estiu, l’ubicació del xicotet poble de Coscojuela de Sobrarbe, molt a prop de la cruïlla pirinenca que és la històrica població d’Ainsa, el fa un camp base ideal per a moure’s per esta zona del Pirineu, tenint accés no excessivament llarg i per bona carretera a valls com Ordesa, Pineta, Gistain/Chistau, Benasc, etc.

Però entrem en detall! El primer dia, com que Aran li deviem una “jornada d’esquí” (vam haver d’ajornar un cap de setmana a Espot per culpa de la climatologia), ens acostem a les pistes de Cerler, a la Vall de Benasc, on podem gaudir d’unes horetes d’esqui per a començar a ensenyar-li els fonaments bàsics, poca cosa, però ell ja fa alguna baixadeta senzilla i, sobretot, s’ho pasa d’alló més bé!

Casa Bardají torna a ser el nostre “camp-base”

Mare i fill començant l’aventura d’esquiar!

el sender botànic de les Gorges d’Alba a Benasc

La resta del grup que no esquía ens anem a dinar a Benasc i gaudir un poc d’esta vila que és el “Chamonix” del Pirineu i on hi ha un gran ambient muntanyer sempre. També fem les compres al super per tal de proveïr-nos de tot allò que necessitarem estos dies.

Pensàvem completar el dia amb alguna ruteta curta però finalment decidirem no fer res per mandra (arghhh), tot i aixó ací teniu enllaç a la ruta que haviem mirat per fer amb els xiquets: el Sender Botànic de les Gorges d’Alba.

Dia 2: Castell i Ermita de Samitier

Per al divendres sant (segon dia de la nostra estada), teniem una previsió meteorològica que ens indicava fred i inclús possibilitat de pluja/neu a les valls més enclavades al Pirineu al trobar-se a més alçada, per aixó vam decidir fer ruta pels voltants de la casa rural a la comarca del Sobrarbe on ens trobem i que al estar més al sud que la cadena muntanyosa ens ofereix millors previsions en quant a l’oratge.

Ens decidim per la ruta que des del xicotet poble de Samitier puja al Castell i Ermita romànica del segle XI. És una pujada mantinguda no gaire forta que es pot fer perfectament amb xiquets/es (4 km i uns 250 metres de desnivell) i que ens dona unes vistes espectaculars d’esta comarca pirinenca, amb el pantà de Mediano en primer terme (increïble la visió del poble antic de Mediano totalment ofegat per les aigües del que sobreeix el campanari) i amb les muntanyes nevades de teló de fons de les properes serres de Penya Muntanyesa i Cotiella. Si mirem cap a l’altra vessant de la muntanya, tenim a més una panoràmica del congost d’Entremón, on un camí també molt recomanable recorre este tallat format pel riu Cinca (esta ruta la deixem per a una altra visita al Pirineu, pero ací teniu info per si vos ve de gust fer-la).

Inici de la pujada al Castell

Buscant donyets al bosc!

Comencem a veure l’objectiu de la ruta

Vistes cap als Pirineus (amb el campanari ofegat pel pantà de Mediano en primer terme)

Vistes cap al congost d’Entremon

Com a punt culminant de la excursió tenim les restes d’esta antiga fortificació medieval que inclou castell i ermita, per la qual es pot accedir fins a la part més alta de la penya i que ens dona molt de joc per anar grimpant amb els xiquis. La ruta la teniu molt ben descrita en aquest enllaç i també ací el track a wikiloc.

Dia 3: Vall de Gistain (Chistau)

Sense dubte esta es una de les activitats “Top” del nostre viatge, teniem des de fa molts anys pendent de conèixer esta vall de la qual haviem sentit parlar molt, entre altres coses per ser una de les més ben conservades del Pirineu, amb moltes rutes i meravelles naturals i que culturalment també conserva la seua esència, sent una vall que conserva el seu propi dialecte en lengua aragonesa, el “Chistabin“, el nom de la vall en aragonés és Bal de Chistau. S’ha de dir que ja ens haviem acostat per estes contrades breument a l’estiu passat quan vam fer una de les rutes més conegudes de la vall, la del Ibon de Plan o Basa de la Mora, però no vam coneixer els pobles que la formen ni les seues contrades.

Tot i que en un primer moment vam barallar l’opció de fer la ruta de les “Bordes de Viadós”, molt icònica d’esta zona i altament recomanable, però les possibilitats d’arribar fins a l’inici de la ruta en vehicle passen per fer una pista forestal fins a quasi 1.700 metres, algo que no veiem factible per la gran quantitat de neu que hi ha encara. Per aixó finalment ens vam decidir per una ruta circular que uneix els 3 pobles de la Vall: Plan – Gistain/Chistau – San Juan de Plan, es tracta del sender PR-HU 37 amb una distància d’uns 5 km i un desnivell positiu aproximat de 300 metres.

Camí cap a Chistau

Les vistes de la vall son espectaculars

Aprenent a reconèixer les marques del sender

Trobar un poc de neu sempre encisa!

Buscant donyets entre la molsa!

S’ha de dir que la primera part de la ruta entre els pobles de Plan i el de Gistain/Chistau, es un típic camí de ferradura del Pirineu molt bonic i amb unes vistes precioses a totes les muntanyes que ens envolten, però aixó si, tot el desnivell de la ruta es concentra en estos primers 2 kilòmetres, per la qual cosa, amb els xiquis hi ha que fer-la amb molta paciència i sobretot buscant els jocs i passatemps adients per a que no se’ls faça pesats. Nosaltres hi estem molt contents per que Aran va fer tota la ruta caminant i, tot i que per moments s’agobiava una miqueta, es tot un repte per a un xiquet/a de 3 anys poder completar esta bonica circular. Un aspecte que recomanem a totes aquelles families que volen eixir a la muntanya es que compten amb recursos “lúdics” a l’hora de poder plantejar les eixides, per aixó us recomanem que s’informeu amb articles com per exemple este de Wildkids on s’explica molt bé este aspecte tan important.

Continuant amb la ruta, una vegada arribem al poble més alt de la vall, Gistain/Chistau, podem aprofitar per recorrer-lo ja que és molt bonic i conserva molts detalls de la típica configuració dels pobles pirinencs a més d’altres atraccions com la venda de productes de la zona (formatges, embotits, etc). També disposa de diferents llocs on fer un àpat si voleu dinar de calent, sinò a l’eixida del poble seguint el sender hi ha un parc infantil i un safareig on també potser un bon lloc per a un dinar de pic-nic.

Deixant darrere el poble, tenim que caminar per un tram de carretera d’uns 250 metres on caldrà que aneu amb compte en els cotxes ja que el sender discorre per la mateixa fins que a mà dreta veurem un cartell indicador que ens endinsa en un bosc molt xulo i una baixada quasi vertiginosa per un senderol que ens porta fins al segon poble que visitem: San Juan de Plan. És un altre poble xulo amb possibilitats i només amb perdre-vos pels seus carrers empedrats ja paga la pena.

Carrers de Chistau

La neu es conserva als carrers ombrívols

Senda de baixada cap a San Juan

Caminant amb l’ajuda del bastó

Arribada a Plan

Per a finalitzar la ruta, només tenim que baixar a la part baixa del poble de San Juan fins a trobar el riu i creuar-lo per un pont a l’alçada del poliesportiu. Estant ja a l’altra banda del riu només ens faltarà seguir el camí planer que bordejant el riu en tot moment ens porta en poc menys d’1 km fins al punt d’inici de la ruta al poble de Plan.

En definitiva i com apuntavem al principi, una ruta 100% recomanable on coneixerem una de les millors valls del Pirineu Aragonés i aprendrem a gaudir de la muntanya en familia! Ací teniu enllaç al track que ferem a wikiloc (la distància que marca no és correcta ja que pareix que el gps té algun problema al mesurar). Si voleu més info de la zona ací teniu la web de la vall.

Dia 4: Titelles a Abizanda

Encara que les nostres publicacions i relats solen anar quasi tots en la mateixa línia (bàsicament rutes de muntanya), sabeu que també ens agrada complementar els nostres viatges amb altres activitats lúdiques i culturals que configuren un bon complement per a les estades que fem en familia.

És el cas d’esta activitat que vam poder fer el darrer dia de Pasqüa (dilluns) que vam estar al Pirineu: una visita a la Casa de les Titelles del poble de Abizanda on, a més, vam gaudir d’un espectacle a càrrec de la companyia “Titiriteros de Binefar”.

El poble d’Abizanda ja el coneixiem perque en el altres ocasions hem parat a dinar a este bonic poble del Sobrarbe, és un lloc ben tranquil amb una placeta recoleta on jugar i a la mateixa plaça està el restaurant “L’Atalaya”, un lloc on dinar molt bé a un preu asequible.

Teniem constància de l’existència al poble d’una casa-museu dedicada a les titelles, la Casa de los Títeres de Abizanda, però no l’haviem visitat mai i la veritat és que ens va encantar, té moltíssimes titelles de tot el món per a poder jugar i també altres jocs tradicionals amb fusta, habitacions de fades i donyets especials per als nadons, etc, és un espai on no només els xiquets/es s’ho passen molt bé, també els majors ho gaudim.

Cartell amb la programació de la Casa de les Titelles

Jugant amb les mascares

Com que haviem previst la visita amb antelació (vam veure un cartell dies abans a Ainsa), vam poder comprar entrades (s’exhaureixen de seguida!) pel web per a assisitir a la representació que feia la companyia “Titiriteros de Binéfar” al teatre de la Casa, on vam veure la representació de “Antón Retaco”, una obreta molt xula que vam gaudir tota la familia i que tenia un missatge molt xulo. En acabar la representació els mateixos titellaires fan un recorregut per la casa i es fan fotos amb els assistents, a nosaltres ens va agradar moltíssim, tant el lloc com la gent i per aixó vos recomanem 100% que si passeu per esta part del Pirineu no deixeu d’anar a esta Casa de les Titelles.