Dia 1: Bordes de Noarre

Primera parada de la nostra ‘tournee’ estiuenca pels pirineus: la Vall de Cardós, concretament a Tavascan. Era una zona del Pirineu Català que teniem en ment conèixer, sobretot perque altres zones properes com les Valls d’Àneu les solem visitar prou (Espot, Esterri, Sant Maurici, etc), però esta vall era desconeguda per nosaltres i sempre hem sentit parlar molt bé d’ella!!! Enguany a més amb l’aventura de començar a viatjar de càmping, amb tota la logística, però també la il·lusió, que el dormir a una tenda genera en els xicotets!! Ens ha agradat moltíssim el càmping Bordes de Graus, té un ambient molt muntanyer (diria que quasi de refugi de muntanya, de fet és defineix com a càmping d’alta muntanya) i el seu tamany és perfecte per anar en familia i gaudir en tranquilitat de la zona, és un camping xicotet però molt ben acurat amb tots els serveis bàsics (especialment d’agraïr la sala de jocs, on la canalla pot remenar al seu aire tot el que vullga) però sense les grans massificacions que a vegades es poden trobar en agost a un càmping més gran, així que recomanable 100% si aneu per la zona. *No deixeu de provar el menu del xicotet restaurant que té per assaborir la cuina de muntanya d’esta zona, espectacular!!!

Per al nostre primer dia d’estada i com que encara no hem tingut temps de ‘triar’ les rutes que farem durant la setmana, ens decidim per la més coneguda d’esta zona i que tenim totalment a l’abast ja que comença al mateix càmping amb la qual cosa no ens cal ni tan sols despaçar-nos en vehicle, es tracta de la ruta circular que va a conèixer les ‘Bordes de Noarre’. Com sabeu, borda és el nom típic de les construccions de muntanya que antigament es feien servir com a refugi provisional en èpoques especials com a l’hivern quan es pujava al ramat als prats d’alta muntanya o per exemple en temps de sega. En concret, estes bordes de Noarre formen un xicotet nucli molt ben conservat (moltes d’elles s’han rehabilitat per a emprar-les com a segona residència, tot i que només s’hi arriba per camí i senda).

El camí és circular, amb una distància aprox de 6 km i un desnivell al voltant dels 350 m positius, com que les pujades són graduals i estan distribuïdes al llarg de la ruta, no és dificil i és asequible i senzilla per fer amb els xicotets/es. Començarem amb una pujada mantinguda pero no excesiva des del càmping, creuant el riu cap a la banda esquerra i passant pel costat de la presa que hi ha a continuació. Seguint el riu en tot moment per dins del bosc i amb zones prou humides i obagues, arribem al pont de Noarre, on en el nostre cas, vam aprofitar per fer un xicotet bany de peus ja que feia calor. Des del mateix pont ja veiem a tocar les Bordes i remuntarem per el camí ben clar que ens porta a este conjunt rural. És un lloc perfecte per dinar o esmorzar segons l’hora. Arribats ací buscarem per tornar un camí marcat amb senyals grocs (estàn una mica esborrades així que dur algun track guardat no és mala idea, almenys per agafar el camí). Este camí ens durà per l’altra banda del riu fins a trobar en una revolta un senderol que ens baixa a veure la cascada de Noarre, és molt xula i en el nostre cas va ser tota una aventura, ja que hi vam trobar una cornamenta d’un cèrvol sencera que s’havia quedat atrapada pels troncs i pedres que arrossega la cascada, imagineu quina pasada per als xikis!!!! Una vegada visitada la cascada, tornem a la senda i continuem baixant fins passar a l’altre costat del riu de nou i resseguint el camí ens trobarem amb el principi del camí d’anada i ja només ens restarà arribar de nou al càmping.

Ruta ben xula i recomanable, més si no coneixeu esta vall i com a primer tast! Vos deixem enllaç a wikiloc amb la ruta. També la podeu trobar en diverses guies excursionistes com per exemple la de la col·lecció ‘Camins de l’Alba’ d’editorial Alpina dedicada a l’Alt Pirineu.

Dia 2: Ruta dels ponts medievals (tram Ribera de Cardós – Cassibrós)

Quan eixes de viatge mai saps que et pots trobar pel camí i, de vegades, són problemes tècnics que poden fer malbé les desitjades vacances….. nosaltres enguany ens vam topetar amb un problema mecànic (frens del cotxe) que ens va obligar a fer una reparació al taller enmig de les vacances a Tavascan. Vam tindre sort perque es tractava d’algo ràpid però tot i aixó ens va trastocar un dels dies que hi estàvem el qual no vam poder fer la ruta que feien la resta de families que viatjàvem juntes. I tot este rotllo perque vos el contem? molt senzill, per explicar que este dia vam haver d’improvisar una ruta sesgada que ens pillava de camí al taller, però que forma part d’una ruta més llarga i que tot i no haver fet pasem a recomanar i contar-vos algunes cosetes.

Ja teniem mirada la ruta dels ‘Ponts medievals’ de la Vall de Cardós, como una de les possibilitats, sobretot perque transcorre a baixa altitut i aixó ens donava marge si teniem meteo adversa. Este camí com el seu nom indica, transcorre a la cerca dels diversos ponts medievals que el riu Noguera de Cardós va travessant al pas per esta vall, per la qual cosa es un camí riberenc i que, si vos agrada unir natura amb altres trets culturals i històrics com es el nostre cas, us farà gaudir prou (atenció als fans de l’art romànic, perque es passa per diversos monuments d’este tipus!).

El tram que nosaltres vam poder fer, es de només 1 km (és una curta passejada) i damunt pensem que no té gaire interes més enllà que veure el pont de Cassibrós (el primer de la ruta), a més s’ha de dir que este tram transcorre quasi totalment al costat de la carretera, per la qual cosa, vos anem a parlar una miqueta de tota la ruta i vos recomanem que la comenceu al pàrquing que hi ha al costat del Càmping de ‘la Borda del Pubill’, ja que agafareu directament el pont de Cassibrós i ja no transitareu per carretera. Este recorregut el podeu trobar a este enllaç a wikiloc. El camí té una distància total de 8-9 km amb un desnivell d’uns 200 m positius, aixó si, cal dir que és lineal, per tant heu de previndre la tornada amb un altre vehicle (o desfer camí si les vostres criatures estan fortes), però hi han varies possibilitats com per exemple fer alguns trams només i inclús es pot canviar el sentit de la marxa, normalment el proposat és Ainet de Cardós-Lladorre, però no hi ha cap problema a fer-ho a l’inreves, també es pot allargar fins a Tavascan on també hi ha un bonic pont. La ruta està senyalitzada amb indicacions i temps.

Mapa del recorregut complet

Dia 3: Mirador Cap de la Roca

Este dia la meteo ens donava pluja, per aixó ens decidim per esta ruta que per la distància (3,5 km) i el desnivell (40 m), ens permet fer activitat i poder tornar al càmping a dinar i resguardar-nos si plou. Este mirador domina tota la vall de Cardós, per este motiu és un lloc ideal per pendre consciència del paisatge així com albirar els cims que ens envolten.

Començarem la ruta al xicotet poble d’Esterri de Cardós (no confondre amb Esterri d’Àneu, molt més gran!), on podem aparcar a l’entrada del poble o, si n’hi ha lloc, a la placeta. En tot cas no tindrem cap problema per buscar l’inici de la ruta ja que només cal seguir el carrer principal del poble fins trobar una revolta cap a l’esquerra que puja cap a l’esglèsia (un bonic edifici romànic). Des de l’esglèsia i creuant la carretera vorem que comença un camí (hi ha un senyal vertical) molt còmode que entre prats i murs de pedra, ens va pujant de manera molt tranquila cap amunt. Al poc, veurem a l’esquerra del camí, una xicoteta construcció que sembla un xicotet porxe o refugi de pastors, però en realitat es tracta d’una capelleta ben antiga.

Seguim el camí, deixant de costat alguna desviació que ens apareix a mà dreta i que ens portaria a les granges de la vora. Després arribarem a una altra senyal que ens indica la direcció (tot recte) a seguir, ja en una zona “plana” de prats. A partir d’este punt deixem el camí ample i còmode per agafar un senderol que entre pedres i blocs (encara que senzill pels xicotets/es), ens portarà directes al mirador, on trobarem un panell identificatiu de la vall. Com sempre en este tipus de paratges encinglats amb caiguda, s’ha d’anar amb compte amb la xicalla per a que no es despisten ja que tot i ser una ruta senzilla, la zona del mirador està enlairada!!

En resum, es tracta d’una ruta per a un matí o vesprada curts, per tant es pot completar amb algun altre passeig o visita per la zona. Nosaltres com que el dia estava ennuvolat no vam patir massa, però si fa sol compte perque no hi han moltes ombres al llarg del camí! Ací vos deixem un enllaç a rutespirineus.org on està molt ben explicada i amb tracks per descarregar.

Dia 4: Pujada a l’Estany del Port de Tavascan

No podiem deixar la vall de Cardós, sense haver conegut algun dels seus paratges d’alta muntanya i per aixó, quan ens vam assabentar de que hi havia una ruta accesible per a fer tota la familia, de seguida ens vam animar! Primer de tot s’ha de dir que per arribar al començament de la pujada a l’estany del Port (de Tavascan), haurem de fer un tram en vehicle per una pista forestal que requereix o be un vehicle alt o be que anem amb molta cura si pujem amb un turisme convencional. En tot cas, agafarem la carretera que puja fins a les pistes d’esqui de Tavascan i només passar les anomenades ‘Bordes de Quanca’ ens haurem de fixar per a continuar a mà dreta per la pista que comença, com deiem amb molta cura. D’esta manera arribarem fins a un pàrquing habilitat a la zona de la Font de la Costa, a uns 1.800 metres d’alçada.

Des d’este lloc on deixem els vehicles, tindrem que remuntar per una senda molt clara (no hi ha pèrdua) cap amunt en una pujada que, tot i no ser extrema, si que demanarà que tinguem paciència amb els més xicotets/es, pujarem en total uns 250 metres de desnivell amb una distància d’1,5 km aproximats per arribar als estanys. El camí és típic de l’alta muntanya, fent zig-zags per assolir la part alta. Tindrem molt bones vistes d’un paisatge ben alpí i característic, fins que arribarem a la part alta on ja s’obri una zona de pastures i rierols des de la qual albirem el nostre primer objectiu: l’Estany Xic, com el seu nom indica un xicotet estany que trobem primer i el qual voregem per senda fins arribar al Estany del Port, molt més gran i on, els xiquets/es gaudiran de valent observant el caballs que allí pasturen de ben a prop. El lloc és perfecte per fer un pic-nic i relaxar-se amb les imponents vistes que tenim de tot el circ glaciar que forma el estany.

Per a tornar de nou, només caldrà desfer el camí, com sempre amb cura amb la baixada que en alguns trams és empinada. Esta es una ruta que ens va agradar molt i que descobreix a la xicalla els paisatges d’alta muntanya, d’una manera asequible i molt bonica, ens enlairem fins als 2.000 metres d’alçada!, per la qual cosa vos recomanem si esteu per esta zona del Pirineu que no deixeu de pujar a l’Estany del Port. Ací tenim un enllaç a wikiloc amb el recorregut complet.

Dia 5: Mirador del Corbiu

Finalitzant ja la nostra estada a Tavascan, decidim anar a conèixer la zona del refugi de Pleta del Prat on també es troben les xicotetes pistes d’esqui de Tavascan, on es pot practicar tant esquí alpí com el nòrdic, a més, el recorregut triat també és accesible per a fer-lo amb raquetes de neu a l’hivern.

En este cas, pujarem fins al Mirador de Corbiu, una passejada agradable d’uns 3 km en total i un desnivell d’uns 150 m positius, per tant, una ruta molt asequible per a totes les edats. La ruta transcorre de manera mixta entre pistes forestals i senderols, nosaltres per fer-ho més agradable vam optar per pujar per senda i baixar per la pista, així canviem una mica el camí i no ens avorrim! L’eixida la trobarem senyalitzada, com tot el camí, des de el mateix refugi i no té cap dificultat d’orientació ni tècnica.

Conforme anem pujant i guanyant alçada anirem albirant tota la panoràmica que s’obre davant nostre de la vall de Tavascan, amb els seus cims principals i també els grups de bordes de la vall. El camí té prou ombra llevat de la zona del mirador que està més exposada, per la qual cosa en estiu es fa prou be. Al arribar al mirador, tindrem un banquet de fusta per descansar i una taula panoràmica que ens explica tot allò que veiem i també algunes dades de fauna i flora de la zona molt interessant (després podem jugar amb la xicalla a veure si veuen alguna espècie animal o vegetal de les que apareixen al panell). En definitiva, una bona activitat per coneixer la zona de Pleta del Prat i per gaudir d’unes bones vistes. Ací un enllaç a wikiloc amb track de la ruta, encara que com hem dit abans, és pot fer una mica com es vullga entre la pista i la senda.

Els Camins de l’Alba: Alt Pirineu

La popular editorial de mapes Alpina, també es va apuntar fa temps a la “moda” de publicar guies excursionistes adreçades a les families amb xiquetes/s, sumant-se així q la col·lecció “Senderos de Lobo y Seda” que Desnivel havia començat a publicar i de la qual parlem al post anterior de la Biblioteca.

En este cas és tracta de la col·lecció “Els Camins de l’Alba” en català i la seua versió en castellà “Los Caminos de Alba”, ambdós sèries es distingeixen en que la primera inclou únicament territoris catalans, mentres que la segona evidentment està dedicada a d’altres massisos muntanyosos de la peninsula com ara Serra Nevada, Moncayo, etc. És una col·lecció molt extensa ja que compta amb 27 títols publicats. Destaca d’estes guies que al ser editades per Alpina inclouen tot un seguit de recursos com els mapes o les fotos que acompanyen les descripcions de les rutes que són molt bons. Per últim destacar que són guies amb una molt bona relació qualitat-preu, ja que inclouen un bon número de rutes (20) i el cost de cadascuna són 11 €.

Aspecte de les rutes que inclouen les guies de Els Camins de l'Alba.

Aspecte de les rutes que inclouen les guies de Els Camins de l’Alba.

En el cas de la guia de l’Alt Pirineu, trobem les corresponents 20 rutes, que evidentment es troben a la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu, un territori protegit que compren indrets emblemàtics del Pirineu Català com ara les Valls de Cardós, Aneu i Vall Ferrera o cims com la Pica d’Estats, el més enlairat de Catalunya. La guia ens proposa passejos i rutes aptes per a tota la familia que ens acostaran a conèixer estes valls, bordes, rius, etc.

Si voleu saber més…..