Primera parada de la nostra ‘tournee’ estiuenca pels pirineus: la Vall de Cardós, concretament a Tavascan. Era una zona del Pirineu Català que teniem en ment conèixer, sobretot perque altres zones properes com les Valls d’Àneu les solem visitar prou (Espot, Esterri, Sant Maurici, etc), però esta vall era desconeguda per nosaltres i sempre hem sentit parlar molt bé d’ella!!! Enguany a més amb l’aventura de començar a viatjar de càmping, amb tota la logística, però també la il·lusió, que el dormir a una tenda genera en els xicotets!! Ens ha agradat moltíssim el càmping Bordes de Graus, té un ambient molt muntanyer (diria que quasi de refugi de muntanya, de fet és defineix com a càmping d’alta muntanya) i el seu tamany és perfecte per anar en familia i gaudir en tranquilitat de la zona, és un camping xicotet però molt ben acurat amb tots els serveis bàsics (especialment d’agraïr la sala de jocs, on la canalla pot remenar al seu aire tot el que vullga) però sense les grans massificacions que a vegades es poden trobar en agost a un càmping més gran, així que recomanable 100% si aneu per la zona. *No deixeu de provar el menu del xicotet restaurant que té per assaborir la cuina de muntanya d’esta zona, espectacular!!!
Per al nostre primer dia d’estada i com que encara no hem tingut temps de ‘triar’ les rutes que farem durant la setmana, ens decidim per la més coneguda d’esta zona i que tenim totalment a l’abast ja que comença al mateix càmping amb la qual cosa no ens cal ni tan sols despaçar-nos en vehicle, es tracta de la ruta circular que va a conèixer les ‘Bordes de Noarre’. Com sabeu, borda és el nom típic de les construccions de muntanya que antigament es feien servir com a refugi provisional en èpoques especials com a l’hivern quan es pujava al ramat als prats d’alta muntanya o per exemple en temps de sega. En concret, estes bordes de Noarre formen un xicotet nucli molt ben conservat (moltes d’elles s’han rehabilitat per a emprar-les com a segona residència, tot i que només s’hi arriba per camí i senda).
El camí és circular, amb una distància aprox de 6 km i un desnivell al voltant dels 350 m positius, com que les pujades són graduals i estan distribuïdes al llarg de la ruta, no és dificil i és asequible i senzilla per fer amb els xicotets/es. Començarem amb una pujada mantinguda pero no excesiva des del càmping, creuant el riu cap a la banda esquerra i passant pel costat de la presa que hi ha a continuació. Seguint el riu en tot moment per dins del bosc i amb zones prou humides i obagues, arribem al pont de Noarre, on en el nostre cas, vam aprofitar per fer un xicotet bany de peus ja que feia calor. Des del mateix pont ja veiem a tocar les Bordes i remuntarem per el camí ben clar que ens porta a este conjunt rural. És un lloc perfecte per dinar o esmorzar segons l’hora. Arribats ací buscarem per tornar un camí marcat amb senyals grocs (estàn una mica esborrades així que dur algun track guardat no és mala idea, almenys per agafar el camí). Este camí ens durà per l’altra banda del riu fins a trobar en una revolta un senderol que ens baixa a veure la cascada de Noarre, és molt xula i en el nostre cas va ser tota una aventura, ja que hi vam trobar una cornamenta d’un cèrvol sencera que s’havia quedat atrapada pels troncs i pedres que arrossega la cascada, imagineu quina pasada per als xikis!!!! Una vegada visitada la cascada, tornem a la senda i continuem baixant fins passar a l’altre costat del riu de nou i resseguint el camí ens trobarem amb el principi del camí d’anada i ja només ens restarà arribar de nou al càmping.
Ruta ben xula i recomanable, més si no coneixeu esta vall i com a primer tast! Vos deixem enllaç a wikiloc amb la ruta. També la podeu trobar en diverses guies excursionistes com per exemple la de la col·lecció ‘Camins de l’Alba’ d’editorial Alpina dedicada a l’Alt Pirineu.
Els Camins de LuAran 