Després de visitar la Vall de Cardós durant la setmana anterior, ens moguem cap a la vessant nord del Pirineu, creuant des de la vall d’Aran fins a la vall d’Ossau a la zona del Bearn. Teniem ganes d’apropar-nos a estes contrades, on trobem un pirineu més atlàntic que l’aragonés (tot i que es troben ben a prop) i molt exhuberant i verd ja que la vegetació compta amb un clima més húmid que a la part sud del pirineu. L’allotjament que triem en esta ocasió és el càmping Le Valentin, al costat de Laruns, un càmping molt gran i ben ubicat, tot i que probablement per al nostre gust hi havia massa gent (sol passar als càmpings en agost si són grans), sort que les parcel·les que ens van asignar estaven pràcticament al final del càmping i aixó feia que estiguerem prou aïllats i tranquils.
Per a començar l’estada, triem una activitat molt clàsica i coneguda en esta zona, tot i que també és molt frequentada per la gent que vé des de la vessant de la Vall de Tena al Pirineu Aragonés, ja que està prop de la zona de Formigal i ben accesible en cotxe. Es tracta de la pujada fins al llac d’Artouste a uns 2.000 metres d’alçada, la gràcia d’esta excursió per anar amb xiquets/es i que l’ha fet tan popular, és que en realitat la pujada es fa mitjançant un trenet que es considera el ‘més alt d’Europa’, durant el trajecte d’aproximadament 45 minuts anar i altres tornar, com que és un tren obert podem anar observant tot el paisatge que es va obrint al llarg de la vall que recorrem i ens apropa a una zona d’alta muntanya d’una manera molt senzilla i accesible.
Per tal d’arribar al ‘petit train d’Artouste’, nosaltres remuntem la carretera de muntanya que des del mateix Laruns es dirigeix cap al port del Portalet, on hi havia antigament la frontera. En cas de que vinguereu de la part de la vall de Tena haurieu de fer direcció França. En tot cas, està molt senyalitzat i arribarem a un complex amb un gran pàrquing i on està el telecabina que hem d’agafar fins a l’estació del trenet. La pujada en telecabina, per als xicotets/es ja és de per si una aventura i s’ho solen passar molt be, però evidentment el que més els agrada és el trajecte amb el trenet. Com a dades pràctiques teniu en compte que el lloc sol estar plé en els mesos més turístics (juliol i agost) per la qual cosa convé reservar amb antelació per la web del trenet o be anar ben prompte pel matí, en el nostre cas, no ferem cap de les dues coses anteriors i aixó ens suposà haver d’esperar quasi fins a les 17:30 h per poder agafar el tren. I aixó ens du a l’altra recomanació, com que anem a pujar prou alts, convé portar roba d’abric, sobretot si aneu per la vesprada ja que nosaltres vam tindre que tirar mà de tot el que duiem a la motxilla per abrigar-nos (inclús al més xicotet de la familia acabàrem liant-lo amb una manta tèrmica d’emergència pel fred que feia!!). Altra cosa a tindre en compte, la pujada i baixada del tren són aprox 1:30 h més despres la pujada i baixada amb el telecabina, a més, els bitllets venen ja amb una hora d’eixida del trenet des del llac que has de respectar (ho diguem perque imposen l’hora de baixada a no ser que compres un bitllet especial que et dona ‘llibertat horària’ per baixar quan vullgues), per tant i en resum penseu que és una activitat de com a mínim una mitja jornada llarga o inclús quasi tot el dia segons tingau el horari del bitllet.
A banda de tot aixó, hem de dir que com que nosaltres teniem moltes hores entre l’hora a la qual vam arribar i l’eixida del nostre trenet, vam haver d’improvisar una excursió per la zona de l’estació, per si vos passa el mateix o simplement teniu ganes de caminar per allà una mica, nosaltres ens vam acostar seguint una antiga via en desús cap a una altra estació de telecabina que hi ha com a 1 km i poc de l’estació del trenet. És un recorregut senzilla que proporciona unes vistes increïbles de la vall als nostres peus on destaca com a element principal indiscutible (per moments no podiem deixar de mirar-lo bocabadats), la imponent presència del Midi d’Ossau, el gegant que per a moltes persones és la muntanya més bonica i icònica del Pirineu.
Per últim dir, que esta activitat és la clàssica que es recomana a les oficines de turisme per a les families que visiten la zona, per tant heu de ser conscients de que normalment trobareu molta gent, però també s’ha de dir que per als xiquets/es és un lloc molt cridaner i sobretot el trajecte amb el trenet per l’alta muntanya els sol agradar prou.
Els Camins de LuAran 