Dia 1: Gorges de Kakueta

Encetem el primer viatge estival amb Luar a la familia! i no ho podem fer millor, hem encertat plenament amb la destinació que vam trïar per a esta setmana pirinenca, la Vall del Roncal (Erronkaribar). Haviem intentat visitar-la l’any passat en Pasqüa (ens vam haber de conformar amb esta curta visita) però no vam trobar cap allotjament disponible, així que havent aprés la lliçó, vam reservar amb molta antelació un apartament rural a la bonica vila de Izaba.

El nostre allotjament és la “Garxo Txikia” dels Apartaments Garxo, especialment indicada per families xicotetes. No és massa gran però al fí i al cap només la necessitem com a camp-base. Tot i no eix cara (si més no el preu està en la línia dels que ens solem trobar a la majoria d’allotjaments rurals) teniu en compte sempre que quan lloguem una casa només per a nosaltres sempre ix una mica més car que si anem en grup amb altres families.

El poble d’Isaba és un lloc molt estratègic per a l’estada a la Vall ja que està prop de la majoria de rutes xules i a més té tot tipus de serveis i, sobretot, molta vida a l’estiu la qual cosa s’agraeïx molt. El turisme que es sol trobar a Isaba (majoritariament basc) és molt familiar.

Entrant a les gorges tenim la possibilitat d’agafar uns cascos

impressiona el tall!

el xicotet ben tapat baix de la cascada

Però entrem ja en matèria…. el primer dia d’estada com que ens vam trobar amb pluja (de fet quasi tota la setmana ens va ploure), vam fer una ruta que suposavem seria més accesible, les Gorges de Kakueta. Es tracta d’un congost molt tancat (en alguns llocs la distància entre paret i paret és només de 3 m!), on hi ha una vegetació espectacular, la ruta es fa per pasarel·les que han acondicionat i la veritat és que es xulíssima, la llàstima és que la pluja ens va acompanyar també i no la vam gaudir 100%.

Per tal d’arribar, hem de pujar el port de Belagua fins a la Pedra de Sant Martí, lloc on està la “muga” (frontera en euskera) i també molt conegut per la celebració tots els estius d’un acte tradicional d’encontre entre els veïns/es de la Vall del Roncal i de la Vall del Bearn, l’anomenat Tribut de les Tres Vaques. Una vegada a dalt del port cal baixar fins al llogaret de Santa Grazi (estem a Iparralde, també mal-anomenat Pais Basc Frances) on vorem de seguida indicacions a les Gorges. Per cert, s’ha de pagar entrada al bar que hi ha a l’inici de la ruta.

Una de les coses que més ens va agradar/impactar de la ruta és l’estat de conservació tan bó que té el paratge i és que ens vam assabentar que fins fa menys de 100 anys era un lloc desconegut, per la qual cosa fins que no es van descobrir i explorar no van patir cap tipus de presència humana.

La ruta en si es de dificultat baixa, 4 km en total i amb poquíssim desnivell, teniu una molt bona descripció pràctica a la web de rutespirineus.cat

Dia 2: Foz de Burgui i fira artesana a Izaba

La segona jornada del viatge de nou se’ns presenta amb un oratge complicat i amb pluja, per aixó ens decidim a fer una ruta cap al sud, en concret al inici de la Vall a la localitat de Burgui. Ací tenim la coneguda com a “Foz de Burgui”, que és un congost que tanca la vall i que destaca a més per la colonia d’aus rapinyaires que alberga.

Esta ruta és molt asequible ja que és curta i està ben senyalitzada, a més es complementa amb l’anomenat “Passeig dels Oficis” on se’ns mostren diferents construccions i elements típics dels oficis de la zona com les barques, les carboneres, les neveres (molt semblants a les nostres “caves”), etc. Teniu més info d’esta ruta ací. Per cert, Burgui és un poble molt bonic que conserva perfectament l’arquitectura tradicional d’esta zona, no deixeu de passejar pel poble i també podeu gaudir de 2 parcs infantils per als xiquis.

casa amb figures tallades

senda de la Foz de Burgui

Aran es quedà flipat amb esta talla

una típica balconada de les cases del Roncal

Per la vesprada tornem cap a Isaba i és que ens haviem assabentat de que tots els dimecres a les 19 h posen un mercadet amb productes de la zona (formatges, artesania, etc), a més una associació del poble per tal d’auto-gestionar-se ofereix per un preu genial (uns eurets) poder tastar unes migues de pastor i un got de ví que faran les delícies dels pares i mares 😉

Dia 3: Venta de Juan Pito i ruta cap al dolmen

Segon dia en que ens trobem amb mal temps, la pluja continua sense deixar la Vall (ara entenem la verdor i humitat que hi ha a esta zona del Pirineu) i per tant ens toca canvi de plans de nou. La primera idea que teniem era fer la ruta del Pas de Zemeto però decidim deixar-la de banda i plantegem un dia més turístic i tranquil.

Passem part del matí a Isaba passejant, fent compres, etc i a migmatí enfilem amb el cotxe la carretera de Belagua cap al Port de la Pedra de Sant Martí fins arribar a l’arxi-famosa “Venta de Juan Pito“, lloc on es pot dinar amb vistes a tota la Vall i que té un encant especial ja que és una venta centenària que hui en dia és un restaurant típic on es dina molt bé i que compta amb l’arquitectura intacta de l’edifici. A més està en un entorn privilegiat ja que des de la mateixa venta es poden fer excursions molt xules.

panoràmica de la vall

mmmmmm!!!

la centenària Venta de Juan Pito

De fet la nostra idea original va ser fer la ruta R.IS 21 que és una circular que va des de la carretera a l’alçada del Dolmen d’Arrako on es pot deixar el cotxe, puja fins a la Venta de Juan Pito i torna a baixar després per un altre camí que passa per un bonic bosc. La ruta prevista la teniu a este enllaç de wikiloc.

Com hem dit, al ploure vam anar directes a la Venta, on vam dinar prompte (penseu que és un lloc molt conegut i turístic, sinò aneu abans de les 12:30 com vam fer nosaltres, haureu de fer cua ja que no agafen reserves i es plena!!). El menú és a base de plats típics de la zona com las “Migas de Pastor” i una estupenda carn a la brasa i de postre no deixeu passar la cuallada casera amb regust a brasa (mmmmmm!). El preu del menú ens va apareixer apropiat pel lloc i el seu entorn, al voltant dels 15 € per cap.

Per la vesprada, després de dinar, tot i que continua una pluja feble, una part de la familia (Aran i el pare), decidim baixar el dinarot fent la segona part del camí que haviem previst fer, és a dir, la ruta R.IS 21 en la part del bosc que baixa fins la carretera, on la resta ens espera (Luar i la mare) al cotxe. La veritat és que es tracta d’un indret preciós, un bosc atlàntic preciós on anem creuan el riu en diverses ocasions i que seguint les marques roges i blaves del sender ens porta en 1 horeta fins la carretera. Tot s’ha de dir, ens vam banyar prou ja que plovia i damunt les falagueres ens anaven banyant tots els peus, però res que no s’arregle amb un canvi de roba ràpid al cotxe i una dutxa calenteta en arribar a l’allotjament.

gaudint de les vistes

baixada pel bosc cap al dolmen

el riu que creuem diverses vegades

Un dia totalment recomanable per si veniu per estes contrades, recordeu: ruta des del Dolmen fins a la Venta, dinarot i ruta de baixada pel bosc. No vos penedireu 😉

Dia 4: Pas de Zemeto

Per fí el temps ens dona un respir! el quart dia tot i estar una mica núvol pareix que no plou, així que enfilem de nou cap al port de Belagua per tal de fer una de les rutes que més ganetes teniem, la del Pas de Zemeto. És tracta d’una senda especialment recomanada per fer amb els xiquis tant pel paisatge que recorrem com per la dificultat, distància, etc que és molt bona per a que caminen tota la ruta (a partir de 3-4 anys clar).

La informació de la ruta la trobeu en esta fitxa de rutespirineus.cat (per cert ens encanta esta web!). És una senda marcada com a sender local R.IS 4 amb marques blaves i roges que comença a l’antic refugi de Belagua, hui en dia abandonat (una pena perque el lloc és ideal per a un refugi de muntanya).

Panell explicatiu de la ruta

antic refugi de Belagua, una llàstima l’estat en que es troba 😦

els caballs ens acompanyen

i també les vaques!

Aparquem a l’explanada que hi ha al costat del refugi i comencem a caminar, com que estem a una zona de prats prou oberta (ens acompanyen caballs i vaques que fan les delicies dels infants) patim una miqueta de fred per el vent que fa i anem prou abrigats. El camí baixa fins a una gran prat on girem seeguint les marques a buscar el “pas de zemeto”, estret corredor entre roques que dona nom a la ruta, una vegada superat girem i fem una xicoteta pujada per arribar al “mirador de Belagua”, balcó privilegiat on a més de gaudir de les vistes, farem una paradeta per dinar amb tota la vall als nostres peus. *nota curiosa: ens vam trobar una altra familia dinant que portaven la guia de rutes pel pirineu navarres que nosaltres també utilitzem a este viatge, és una guia feta a València pels amics de Wildkids i Editorial Explora, ens van dir que els agradava molt i els vam recomanar que feren un parell de rutes més que també apareixen al llibre!

Des del mirador, comença la segona part de la ruta, reprenem la senda i ens dirigim a una fageda molt xula d’eixes que a nosaltres ens encanten! Després de creuar este bosc eixirem ja a la part alta de la ruta que ens acosta a la carretera del port (on tornem a trobar caballs!), en este punt ja només ens resta faldejar per la lloma de la muntanya que tot dret ens portarà fins al refugi de nou.

el Pas de Zemeto

fent un àpat al Mirador de Belagua

camí per la fageda

En resum i per si no vos ha quedat clar: una excursió de 10!

Dia 5: Pic Arlas

La nostra estada a la Vall de Roncal arriba quasi al seu fí, però abans de marxar haviem pensat en una activitat que ens va pareixer ben xula: l’ascensió al Pic Arlas de 2.044 m, un dels primer pics de 2000 m que trobem al Pirineu i que és un espectacular mirador sobre esta zona i en concret sobre la zona del karst de Larra i, sobretot del Pic Auñamendi o Anie, que domina tota la zona majestuosament amb el seu característic cim piramidal. La ruta la teniu molt ben descrita (com no) a la fitxa del web de rutespirineus.cat i és senzilla per arribar ja que comença directament al coll de la Pedra de Sant Martí, just a la part alta de la carretera de Belagua.

En quant a la dificultat, la veritat és que a primera vista ens va semblar que era una ruta adient per fer amb els xiquis (4 km i un desnivell positiu de 300 m), però us hem de dir que com que l’ascensió té una part final prou exposada, creguem que no és recomanable excepte per a fer-la amb xiquets/es més grans i que estiguen ja habituats a les ascensions amb algo de “pati”, per tant, des del bloc no us recomanem esta activitat, tot i que com la vam fer si que la ressenyem.

el nostre objectiu es veu des del principi

la pujada comença a ser forta

amb el pic Anie/Auñamendi de fons

La ruta és prou intuitiva ja que des del principi ja veiem el pic davant nostre, només cal seguir la senda marcada amb fites que ens puja fins a un coll d’alçada (coll d’Arlas). Al coll veiem la vessant nord on destaquen les instal·lacions de l’estació d’esquí de Arette. Un cop ací hem de buscar un senderol que puja per la part esquerra del pic en zig-zag i que està prou desdibuixat per la qual cosa s’ha d’anar en compte per no perdre-lo (nosaltres ens va passar i vam tindre que remuntar en línia recta fins tornar-lo a trobar, algo prou complicat). Resseguint el sender anem remuntant fins a la part final de l’ascensió, on com deiem abans hi ha una bona pendent amb patí i pedres soltes.

Una vegada al cim la panoràmica 360º que tenim és molt bona i fem una estoneta amb fotos i demés, tot i que com és un cim xicotet i exposat no podem deixar als xiquis “lliures” (van en motxilla els 2 ja que la pujada no era apta per fer-la caminant). La baixada podeu fer-la pel mateix camí (crec que és lo més recomanable) o, com vam fer nosaltres, per l’altra vessant del pic, una baixada molt escarpada on cal grimpar en diversos pasos, que encara que no presenten dificultat tècnica ressenyable, si que tenen pati suficient com per a no fer-ho amb els nens. Una vegada arribem al coll de l’altra vessant només ens queda rodejar el cim per la falda fins a connectar amb el camí de pujada al coll de Arlas.

poc a poc ens acostumem a grimpar!

foto familia al cim

ací es veu el pati que tenim per a la baixada

En definitiva, una ascensió que ens va fer molta ilusió al ser la primera vegada que pujàvem tots junts a un pic de 2000 metres, però que no considerem adient per recomanar-la amb xiquets/es (xicotets).

 

Dia 6: Passeig per Gamueta i Refugi de Linza

Arribem al darrer dia d’estada a la Vall, ens toca fer maletes i preparar trasllat al segon destí estiuenc d’enguany al Pirineu Aragonés. Com que no volem dedicar el dia només al trasllat (tenim unes 3 horetes de cotxe), hem previst una parada a mig camí entre tots dos llocs, a la Vall d’Ansó, i reprenent una ruta que ens va quedar pendent per la nevada també al viatge de Pasqüa 2016, la del Bosc de Gamueta.

Ens acostem al refugi de Linza i fem una passejada per este Bosc espectacular, la ruta no és la “oficial” circular que ve recomanada en la guia que seguim de Rutes pel Pirineu Aragonés, sinò que fem una variant més curta que ens permet fer-la més o menys ràpid per tal de dinar al Refugi i continuar camí cap al nostre destí. La ruta que fem és esta que us enllacem a wikiloc i és una ruta que seguint la original pel bosc de Gamueta, s’acurta per la carretera. La veritat és que la vam gaudir molt ja que teniem moltes ganes de fer-la des de feia temps i damunt es va acoplar molt bé al tems que teniem.

inici del camí cap al bosc de Gamueta

baixant pel bosc

el refugi de Linza

Després de retornar al refugi dinem de menú, amb tota la “cerimònia” dels dinars de refugi i que ens agrada que els xiquis vagen coneguent, ja que es comparteixen les taules i l’espai i cadascú s’ha de fer càrrec dels seus plats, coberts, etc, aixó pensem que afavoreix que comencen a compendre valors com compartir, col·laborar, etc.

Per fí marxem cap al nostre proper destí al Pirineu Aragonés que vos contem en pròximes entregues……

 

Rutas con niños en el Pirineo Navarro

Tercera guia de la col·lecció de “Rutas con Niños” de la Editoria Explora que afegim a la nostra colecció (també tenim Rutas con niños en la Comunidad Valenciana i Rutas con niños en el Pirineo Aragonés). La veritat és que en poc de temps s’han convertit en guies imprescindibles per a totes aquelles families que fem muntanya amb xiquets/es i estem desitjant que poc a poc vagen publicant més guies ja que pensem que és una molt bona idea i que ajuda molt als pares/mares muntanyers a l’hora de planificar les eixides per zones.

exemple d’una de les rutes que inclou la guia

La guia segueix l’esquema de les anteriors, una primera part composada per informació pràctica per a preparar eixides de muntanya amb xiquets/es, consells, etc. I després es desenvolupen els capítols per cada ruta que proposen. La valoració que fem és estupenda a tots els nivells.

Si voleu més info…

P.D. Ja fa un temps que es va publicar una altra guia anomenada “Rutes amb nens Pirineu Català i Andorra“, però encara no l’hem gastada per a cap viatge per la qual cosa la ressenyarem en el seu moment, va per la segona edició aixina que si la voleu ja sabeu que la podeu aconseguir ací.