En esta ocasió, per a la darrera setmana de vacances al Pirineu, ens tralladem a la bonica vall de Baztan, al Pirineu Navarrés i ja quasi a les últimes estribacions (o primeres segons es mire) d’este massís abans d’arribar a la mar cantàbrica. La vall del Baztan és un territori natural prou singular, és un pirineu d’alçades baixes (no supera els 1.500 m), però la seua orientació a la vessant nord i la seua situació tan propera a la mar, fan d’esta contrada un paradís on destaquen els prats verds i els boscos húmits que tant ens agraden. La vall a més compta una gran bellessa rural on destaquen els seus històrics i ben conservats pobles i ‘caserios’ i el seu folklore popular un dels més reconeguts de tota Euskal Herria.
Per a l’estada, com que erem un grup prou nombrós, vam llogar una casa rural molt gran i amb un espai exterior increïble, la Casa Ortxitxenea, un lloc realment recomanable per a viatges familiars en grup ja que compta amb 7 habitacions dobles, a banda d’una gran quantitat d’equipaments.
Comencem la setmana ‘baztanesa’ amb una ruta clàssica i probablement (junt amb la del molí del infern) la més famosa de les que podem trobar a la vall. És tracta del camí que porta fins a la cascada de Xorroxin, una de les cascades més boniques que voreu mai de segur! Per arribar tenim varies opcions, nosaltres vam buscar de fer-la circular per alló de no repetir camí i, sobretot, perque el camí més transitat (el que passa pel llogaret de Gorastopolo) que és el que emprem per a l’anada és una mica “lleig” a la primera part ja que transcorre per una carretera rural, quasi sense tràfic, però tot i aixó no ens agrada massa caminar per asfalt.
Podem aparcar al poble d’Erratzu, on hi ha una gran zona de pàrquing habilitada (és una ruta molt concorreguda), i des d’alli creuant el poble cap al cementeri (hi han senyals per dins del poble) agafarem la citada carretera rural que ens acosta entre prats a Gorastopolo. Sense entrar a dins del poble, des de l’ermitori que trobem a l’entrada ja vorem un senyal que ens indica a l’esquerra el camí a la cascada. Seguirem este camí per endinsar-nos ja en ple bosc i només caldrà seguir les senyals per una senda ben evident que ens porta a la cascada. S’ha de dir que si sou prou valentes i valents es podeu pegar una capbussada però l’aigua està a una temperatura gèlida així que avisades esteu 😉
Per a la tornada, desfem camí des de la cascada fins que trobem (abans de creuar el pont) un desviament a mà dreta senyalitzat direcció Iñarbil, seguirem esta senda que primer entre bosc i després entre camps i prats ens durà de retorn al poble d’Erratzu, fent una ruta circular ben bonica i agradable per passar el dia sencer. La distància d’uns 7 km i desnivell, 200 metres, són asequibles pels xiquets ja que van amb la remor de la cascada i se’ls passa volant! Ací teniu un enllaç a wikiloc amb el track.