Dia 1: Cascada Xorroxin (circular)

En esta ocasió, per a la darrera setmana de vacances al Pirineu, ens tralladem a la bonica vall de Baztan, al Pirineu Navarrés i ja quasi a les últimes estribacions (o primeres segons es mire) d’este massís abans d’arribar a la mar cantàbrica. La vall del Baztan és un territori natural prou singular, és un pirineu d’alçades baixes (no supera els 1.500 m), però la seua orientació a la vessant nord i la seua situació tan propera a la mar, fan d’esta contrada un paradís on destaquen els prats verds i els boscos húmits que tant ens agraden. La vall a més compta una gran bellessa rural on destaquen els seus històrics i ben conservats pobles i ‘caserios’ i el seu folklore popular un dels més reconeguts de tota Euskal Herria.

Per a l’estada, com que erem un grup prou nombrós, vam llogar una casa rural molt gran i amb un espai exterior increïble, la Casa Ortxitxenea, un lloc realment recomanable per a viatges familiars en grup ja que compta amb 7 habitacions dobles, a banda d’una gran quantitat d’equipaments.

Comencem la setmana ‘baztanesa’ amb una ruta clàssica i probablement (junt amb la del molí del infern) la més famosa de les que podem trobar a la vall. És tracta del camí que porta fins a la cascada de Xorroxin, una de les cascades més boniques que voreu mai de segur! Per arribar tenim varies opcions, nosaltres vam buscar de fer-la circular per alló de no repetir camí i, sobretot, perque el camí més transitat (el que passa pel llogaret de Gorastopolo) que és el que emprem per a l’anada és una mica “lleig” a la primera part ja que transcorre per una carretera rural, quasi sense tràfic, però tot i aixó no ens agrada massa caminar per asfalt.

Podem aparcar al poble d’Erratzu, on hi ha una gran zona de pàrquing habilitada (és una ruta molt concorreguda), i des d’alli creuant el poble cap al cementeri (hi han senyals per dins del poble) agafarem la citada carretera rural que ens acosta entre prats a Gorastopolo. Sense entrar a dins del poble, des de l’ermitori que trobem a l’entrada ja vorem un senyal que ens indica a l’esquerra el camí a la cascada. Seguirem este camí per endinsar-nos ja en ple bosc i només caldrà seguir les senyals per una senda ben evident que ens porta a la cascada. S’ha de dir que si sou prou valentes i valents es podeu pegar una capbussada però l’aigua està a una temperatura gèlida així que avisades esteu 😉

Per a la tornada, desfem camí des de la cascada fins que trobem (abans de creuar el pont) un desviament a mà dreta senyalitzat direcció Iñarbil, seguirem esta senda que primer entre bosc i després entre camps i prats ens durà de retorn al poble d’Erratzu, fent una ruta circular ben bonica i agradable per passar el dia sencer. La distància d’uns 7 km i desnivell, 200 metres, són asequibles pels xiquets ja que van amb la remor de la cascada i se’ls passa volant! Ací teniu un enllaç a wikiloc amb el track.

Dia 2: Senda de les Bruixes (Urdax a Sara)

Fa uns anys, al poc de naixer l’Aran, haviem visitat breument el Baztan i en aquella ocasió vam fer la ruta que uneix les coves de Zugarramurdi amb les veïnes coves de Sara (ja a la banda d’Iparralde). Com que ens havia agradat molt, tornem a proposar la ruta a les families amb les que viatgem, però esta vegada amb la intenció de fer la ruta completa, començarem a les coves d’Urdax i, passant per Zugarramurdi, arribarem fins a les de Sara. La distància total (7 km) ens obliga a no poder anar i tornar perque seria massa pels xikis, així que fem combinació de vehicles al principi i final de ruta per poder fer-la factible.

Com ja vam contar en l’anterior visita, és una ruta que segueix les marques blaves de la ‘pottoka’ (poni basc) i que te com a fil conductor en gran part els camins rurals d’esta comarca que entre boscos i prats uneixen els 3 pobles, més concretament, les 3 coves. Nosaltres l’altra vegada vam aprofitar per visitar el mateix dia les de Zugarramurdi (les més famoses), aixi que enguany ferem la visita a les de Sara i la veritat és que no ens van decebre i sobretot, cal dir que no estan molt massificades (a Zugarramurdi sempre hi ha moooolta gent!).

El camí el podem començar des del mateix pàrquing de les coves d’Urdax, on hi ha espai de pic-nic per esmorzar i agafar forces. Des d’allí comencem caminant per una carretereta rural, però només una estona, de seguida entrarem al bosc i anirem empalmant camins de terra amb trams de senda, quasi sense desnivell (la ruta és molt asequible pels xicotets/es). Arribarem a Zugarramurdi on tenim font i també un parc xicotet però que ens val per a dinar i que la xicalla puga jugar una estona abans de continuar amb avituallament de gelat inclós (les adultes aprofitem per fer un cafetó que sempre s’agraeïx). Reprenem la marxa passant pel Museu de la Bruixeria i de l’entrada de les Coves de Zugarramurdi, ràpidament deixarem arrere la ‘marabunta’ de visitants per agafar una bonica senda que ens durà pel mig del bosc en direcció cap a Sara, abans d’arribar però, ens tornen a sorprendre unes coves que trobem enmig de la senda, amb taules i cadires que són propietat d’un restaurant proper i que ho gasten com a espai per a esdeveniments i dinars de grup. Ja estem ben a prop de Sara i només ens falta agafar de nou un camí rural que ens porta directes al pàrquing i entrada d’estes coves.

Coves de Sara

Recorregut circular complet

Camí pel bosc

Camins rurals

L’espai de les coves de Sara també està prou acurat per poder fer pic-nic i berenar. Després fem la visita amb una guia que ens explica en detall les coves, el recorregut acondicionat amb llums i sons ens va agradar molt, i s’ha de dir que en el cas d’estes coves, no s’han centrat en el tema de la bruixeria, sinò en el folclore basc, molt unit amb la natura i que fa de temàtica conductura d’esta simpàtica visita. Com ja ens va semblar fa 5 anys, l’activitat (ruta + visita) és molt agraïda i xula per a tota la familia, així que la recomanem 100%.

Ací vos deixem un enllaç a wikiloc amb la ruta (no vos asusteu per la distància que posa, 14 km, perque l’enllaç és la ruta anant i tornant pel mateix camí, si la feu només d’anar amb combinació de vehicles són 7 km! I per al cas de que no pugau combinar, sempre teniu l’opció de retallar el primer tram i fer Zugarramurdi-Sara anant i tornant).

Dia 3: Molí de l’Infern (infernuko errota)

Com ja assenyalàvem al post sobre la cascada de Xorroxin, la ruta del Molí de l’Infern és junt amb aquella, la més coneguda (i concorreguda) d’esta vall, sobretot pel que fa al senderisme de caire familiar, ja que ambdues són rutes molt asequibles en distància i desnivell i, a més, ens porten a paratges excepcionals. En el cas del Molí de l’Infern o Infernuko Errota en euscara, anem a cercar un molí molt ben conservat que es troba al bell mig d’un bosc encantat ple de falagueres, faigs, teixeres, etc.

Com deiem és una ruta concorreguda, així que la nostra proposta per evitar massificacions que de vegades no ens deixen gaudir de la natura ni dels paratges que visitem i, donat que la distància total entre anar i tornar són uns escasos 3 km, és fer la ruta fora de l’horari habitual que seria pel matí, així la fem per la vesprada i com que en estiu allarga el dia, podem allargar l’hora d’eixida per fugir de la gentada, aixó no vol dir que no trobem a gent, en un lloc així és quasi impossible, però de segur molt menys que si la fem pel matí. En tot cas i per si voleu fer el camí més llarg, hi ha una opció que allarga la ruta fins a 6 km començant en una borda de la carretera d’accés on hi han panells indicadors.

bona senyalització

una miqueta d’aventura

el camí és preciós

la ‘regata’ que ens acompanya

a dins del molí restaurat

vista frontal del molí

Nosaltres ens acostem a la borda Etzebertzeko (impossible pronunciar-ho!), un restaurant que compta amb un bon pàrquing anexe on deixar els vehicles. Des del mateix lloc de seguida albirem les senyals que indiquen la direcció a seguir per una senda que ràpidament s’allunya de la borda i ens endinsa en un bosc molt màgic i atlàntic, amb el rierol (o regata com diuen per ací) que ens acompanya durant tot el camí, este va fent alguna pujada i baixada però sense gaire desnivell, també trobem alguna bifurcació però sempre senyalitzada, fins que en aproximadament 1,5 km ens deixa a la vora d’una cascada, sobre la qual es va construïr aquest molí per tal d’aprofitar la força del salt d’aigua. Continuant una mica la senda ens podrem acostar tant a vorer el molí per davant enlairat en la cascada com per a entrar dins ja que és accesible, en ambdós casos, cal parar atenció amb els xicotets/es, ja que l’humitat del lloc és gran i aixó és tradueix a un terreny molt relliscador, així que amb precaució podem gaudir d’este indret que la veritat, tot i ser molt turístic, paga la pena visitar.

Ací deixem un enllaç de wikiloc amb la ruta, tot i que és ben senzilla i no cal gps per seguir-la (encara que ja sabeu que a la muntanya convé anar sempre sobre segur, per la qual cosa, encara que no l’utilitzem mai ens destorba portar un aparell o hui en dia qualsevol aplicació per a mòvil que ens faça eixe paper).

Dia 4: Molí i Castell d’Amaiur

Per a este dia vam pensar una proposta “combi”, en la qual podem gaudir d’una passejada i visita cultural a un dels monuments principals de Baztan, el Castell d’Amaiur, i, a la mateixa localitat, tenim la possibilitat de fer una mena de visita/taller per als xikis a l’antic molí rehabilitat del poble. L’ordre en que vullgau fer-ho dependrà sobretot dels horaris de taller disponible al molí, ja que solen estar prou demanats, per la qual cosa el millor es demanar-ho i una vegada tingam l’hora encomanada, planegem l’excursió i visita al Castell el matí o vesprada i aprofitem la jornada en Amaiur.

Panoràmica des del Castell

Si comencem per la ruta i visita al Castell, s’ha de dir que és una ruta curta (3 km) i circular, que en permetrà en primer lloc ascendir (pujada curta i senzilla no patiu) fins al lloc on es trobava este castell que com de seguida voreu i llegireu en tots els cartells que trobeu, és un monument molt especial per als navarresos/bascos, ja que va ser l’últim bastió en que van resistir les tropes navarreses al segle XVI davant la conquesta per part de Castella. Sobre les rünes del castell s’estan realitzant diverses actuacions de recerca de restes, però s’hi pot visitar per un camí de ronda ben acondicionat amb baranes i, sobretot, des del qual obtindreu unes vistes boníssimes de tota la vall, doncs logicament està construït a un emplaçament estratègic que domina tota la comarca. Una vegada visitat el castell, la ruta continua pels voltants de la població seguint el riu i passant per una pressa per a tornar al poble per camps i trams de bosc. Ací teniu l’enllaç a wikiloc per si voleu seguir-la.

Arc d’entrada a Amaiur

Curiosa font del Camí de Sant Jaume baztanes

la pujada al castell

Info del Molí

Taller de ‘talos’ al Molí

L’altra activitat de la jornada, és la visita i taller al Molí d’Amaiur, tota la info la podeu trobar al seu web www.amaiurkoerrota.com/molino, es tracta d’una visita mixta en la qual el moliner (grandíssim personatge per cert), vos anirà explicant tot allò que te a vorer amb este antic ofici i amb les instal·lacions del Molí, però a la vegada els xicotets/es, fan un taller on confeccionen els seus ‘talos’, una mena de torta que fan amb la farina del molí i després es menjen. Per als majors també hi ha la possibilitat de mentrés es fà l’explicació poder fer una degustació de talos amb xistorra i sidra, recomanable 100%. La veritat és que és una activitat que ens va agradar a grans i xicotetes i, tot i que nosaltres solem tirar més d’activitats físiques a la natura, trobem que és un gran complement a nivell cultural i educatiu per a unes vacances a la zona del Baztan.

Dia 5: Bunkers d’Otsondo

Per a la darrera jornada a la vall del Baztan, ens proposem esta ruta curta perfecta per a fer un matí o vesprada. Per a començar haurem d’arribar fins a dalt del port d’Otsondo que divideix la part sud del Baztan amb la part que s’enfila cap a Lapurdi direcció Sara, Urdax, etc. Al lloc més alt del port trobareu espai per a deixar els vehicles i (amb molta cura), creuant la carretera arribareu a una zona de pic-nic molt xula a dins del bosc on podeu fer un esmorzar-dinar o berenar, segons convinga.

La línia de bunkers que es visita en esta ruta, forma part de tota una línia defensiva que durant els primers anys del franquisme es va construïr al llarg del Pirineu per a previndre una possible invasió de les tropes aliades després de la II Guerra Mondial (el dictador després de vençuts els seus aliats tenia por de que ell fora el següent, però malauradament no va ser així).

Panoràmica de Lapurdi des d’Otsondo

Pottokas pasturant

Albirant el paisatge a dalt d’un bunker

La ruta és curta, 1,5 km, més que res és un passeig però es fa molt divertit i interessant ja que anirem trobant diferents tipus de bunkers i inclús en alguns podrem entrar. L’altra cosa a destacar són les magnífiques vistes que anem a tindre de la part costera de Lapurdi amb vistes a llocs prou coneguts com la localitat de Biarritz o el cim de Larrun (probablement un dels primers pics que destaquen al començament del Pirineu des de l’atlàntic). En definitiva, tot i no ser una activitat més llarga, si que paga la pena passar una vesprada o matí en esta zona, a més probablement els xikis podran vorer de prop i gaudir dels ‘potokkas’ (ponis bascos) i les ovelles ‘latxa’ que pasturen en estes zones d’alçada. Ací vos deixem enllaç a la ruta en wikiloc.

Rutas con niños en el Pirineo Navarro

Tercera guia de la col·lecció de “Rutas con Niños” de la Editoria Explora que afegim a la nostra colecció (també tenim Rutas con niños en la Comunidad Valenciana i Rutas con niños en el Pirineo Aragonés). La veritat és que en poc de temps s’han convertit en guies imprescindibles per a totes aquelles families que fem muntanya amb xiquets/es i estem desitjant que poc a poc vagen publicant més guies ja que pensem que és una molt bona idea i que ajuda molt als pares/mares muntanyers a l’hora de planificar les eixides per zones.

exemple d’una de les rutes que inclou la guia

La guia segueix l’esquema de les anteriors, una primera part composada per informació pràctica per a preparar eixides de muntanya amb xiquets/es, consells, etc. I després es desenvolupen els capítols per cada ruta que proposen. La valoració que fem és estupenda a tots els nivells.

Si voleu més info…

P.D. Ja fa un temps que es va publicar una altra guia anomenada “Rutes amb nens Pirineu Català i Andorra“, però encara no l’hem gastada per a cap viatge per la qual cosa la ressenyarem en el seu moment, va per la segona edició aixina que si la voleu ja sabeu que la podeu aconseguir ací.