Intro Andorra en familia

Feia temps que teniem ganes d’acostar-nos al “pais dels pirineus” (gran slogan marketinià per cert), així que quan vam buscar algun lloc per fer parada i fonda durant la tornada del nostre viatge als alps en agost, vam pensar que estaria molt be aprofitar i fer una estadeta curta a Andorra, un lloc que a més geogràficament ens quadrava molt bé amb el trajecte dels Alps a València.

Haviem estat al principat en altres ocasions, però sempre de passada (el típic dia de fer compres) o fent altres tipus d’activitats com esquí o inclús ascensions de caire adult, però realment ens abellia coneixer des d’un punt de vista més familiar amb activitats de muntanya que puguerem compartir amb els xicotets.

El primer que vam fer es buscar un allotjament adient per a una estada curta (venim d’estar 15 dies als Alps i només teniem lliures 3 o 4 dies més), així que mirant per ahí vam trobar un allotjament una mica diferent al que solem emprar en els viatges que solen ser cases rurals, esta vegada ens vam decidir per un Hotel. L’explicació està en que com sabeu Andorra és un lloc molt turístic en la temporada d’hivern amb el esquí, i compta amb un gran nombre de places hoteleres, però en altres èpoques com l’estiu, tradicionalment no hi havia gran demanda. Aixó des de fa uns pocs anys està canviant, ja que els establiments hotelers s’han adonat de que poden mantindre l’activitat fent ofertes que s’adapten a un turisme més familiar. Nosaltres ens vam aprofitar d’esta nova tendència i vam reservar un hotel a la zona de Pas de la Casa.

La zona ens anava bé perque tot i ser la part més al nord d’Andorra, també es la que té connexió directa amb França i aixó ens permetia arribar directes. També teniem a prop diverses rutes i activitats d’interés. Dit aixó, hem de tindre en compte que la zona de Pas de la Casa al ser fronterera, és un punt de compres per als francesos respecte a productes com el alcohol i el tabac, per la qual cosa este xicotet poble sembla un “supermercat” tot ell, ja que està ple de comerços d’eixe tipus. En tot cas, si només busqueu un lloc on dormir i sopar, és una molt bona opció.

En el nostre cas, vam triar allotjar-nos al Hotel Parma***, que ens va agradar prou en quant a instal·lacions i on destacariem per example que ens van acomodar a una habitació familiar amb 4 llits i prou ampla per a poder estar tota la familia. També pel tema del menjar, tan important amb els xiquets, l’hotel ofereix un buffet lliure amb productes de bona qualitat.

Per últim, comentar que tot i ser molt conegut pel tema de l’esquí, Andorra és un lloc super-recomanable per anar en familia a fer muntanya, a nosaltres ens va agradar molt i aixó que vam estar poquet, se’ns van quedar per fer un muntó de rutes així que de segur tornarem! Per cert, si busqueu info sobre rutes, hi teniu la possibilitat d’acostar-vos a la gran xarxa d’oficines de turisme que hi han, on ens van atendre molt be i ens van proporcionar moltíssima informació com guies, mapes i futllets molt útils per preparar l’estada. També si voleu aprofondir una mica més, els amics de l’editorial Explora, a la seua boníssima col·lecció de guies “Rutes amb nens”, compten amb un volum dedicat al Pirineu Català i Andorrà, amb moltes idees i informació de interés, vos el recomanem!

Dia 1: Camí al Santuari de Meritxell

Com que l’arribada a Andorra va ser quasi de matinada, el primer dia decidirem fer alguna ruta senzilla i que no ens obligara a “pensar” massa, així, tras una visita ràpida a l’oficina de turisme de Canillo (on ens van atendre super-bé i ens van proporcionar una completa guia de rutes senzilles per fer a la zona), ens decidim per fer el tradicional camí que uneix Canillo amb el Santuari de Meritxell (la patrona d’Andorra).

Com que el primer km de la ruta és fa per una carretera (amb poc trànsit), decidim acurtar i estalviar eixe tram, així el punt d’inici i final de la ruta el farem al llogaret de Prats. El camí doncs es queda en una distància d’uns 3 km amb un desnivell d’uns 100 m, condensats a la pujada que hi ha al tornar des del Santuari, si feu combinació de vehicles o similar, és a dir, si només feu el camí de Prats a Meritxell, no hi ha desnivell positiu i és tot en baixada. Nosaltres ferem esta opció ja que la ruta no és circular i així encara es queda més light.

Comencem doncs aparcant a Prats, com que es tracta d’un llogaret (pràcticament un carrer a soles), haureu de buscar on aparcar el cotxe. Una vegada solucionat el pàrquing, comencem caminant seguint la mateixa carretera que en uns metres dona pas a una senda que és per la qual transcorre tota la ruta. El camí no té pèrdua i transcorre a mitja alçada de la muntanya, amb vistes a la vall. Només començar trobarem una xicoteta cascada al mateix camí i seguint al poc també trobem un risc amb una creu de terme gòtica anomenada la “creu de Carlemany”. Continuem i de seguida també, passarem una àrea de lleure amb taules de fusta i “barbacoes”, un bon lloc per fer pic-nic si és el cas. Per últim (ja veieu que és un camí curtet), començarem a baixar fins a topar-nos amb el Santuari que apareix a dins del bosc amb unes formes curioses, i és que és un monument que es va cremar i que va reconstruïr un arquitecte contemporani. El Santuari es pot visitar i a la part de fora compta amb un parell de bars i també un parc infantil, així que és un bon lloc per a dinar i jugar un poquet!

Com que és una activitat curta, per la vesprada de tornada a Pas de la Casa ens acostarem a un rocòdrom a l’aire lliure que hi ha la carretera de Canillo cap a França (km 1,5 després de Canillo), és una zona natural d’accés lliure amb una curiosa “punta” com a rocòdrom i també amb vies fàcils per a xiquets/es a la paret. Nosaltres no duiem material, però berenarem i estiguerem una bona estoneta veient a altra familia que si estava escalant i també fent algo de “boulder” a la part baixa del rocòdrom.

Ací teniu enllaç a wikiloc de la ruta completa al Santuari.

Dia 2: Estany de les Abelletes i Vall d’Incles

El resum d’esta jornada descobrint la natura d’Andorra podria ser… perfecte! I és que com deia aquell “me encanta que los planes salgan bien“. Fer 2 rutes en una mateixa jornada és algo que pot convertir-se en un fracàs amb els xiquets, poden acabar massa cansats, agobiats, etc, però en esta ocasió sense dubte vam encertar en la combinació ja que absolutament tot (distàncies, horaris, dificultat, etc) va quadrar a les mil meravelles.

Per començar el dia, decidim pujar des del mateix Pas de la Casa on ens allotjem fins a l’estany de les Abelletes, és una de les rutes més asequibles que es pot fer en esta zona i a més pareix que l’estany és un dels més bells de la vall. Un altre punt a favor d’esta ruta és que no ens calia desplaçament en cotxe i per la seua durada, podiem desdijunar a l’hotel i després esmorzar ja a l’estany. Dit i fet ens posem en marxa des del pàrquing que hi ha dalt de tot de Pas de la Casa (és un pàrquing de pagament, però tot el poble està en zona blava així que és indiferent on s’aparque). La ruta és molt senzilla i simple ja que consisteix a remuntar una pista d’esqui, amb un desnivell total d’uns 100 metres i una distància que no arriba a 1 km, superada la pista s’obri davant nostre el bonic estany, podeu rodejar-lo totalment ja que hi ha senda i molts llocs on parar a esmorzar. Completem el cercle a l’estany i per baixar el mateix, cap avall per la pista d’esquí. No sabem com serà en hivern amb tot nevat i dins de l’estació de GrandValira, però si es factible passar per dins (que imaginem que si), potser una activitat també xula per fer amb raquetes de neu i, inclús, amb esquis per baixar després esquiant!!!

A mig matí, agafem el cotxe i ens dirigim a la segona ruta de la jornada, la de la Vall d’Incles, una de les més boniques i millor conservades d’Andorra, probablement perquè no està a les rodalies de cap estació d’esquí. Hem de dir que esta vall la recorre una carretereta rural per la qual es pot caminar i fer circular la ruta, ja que a partir de les 9 del matí es talla el trànsit de vehicles i s’ha d’aparcar a un pàrquing habilitat al començament de la ruta que sol estar plé, però com que és una ruta molt concorreguda vos recomanem que feu com nosaltres: anar a deshora! ja que a migdia quasi ningú fa la ruta i és fàcil que molta gent ja l’haja acabada amb el qual tindreu lloc per aparcar.

La ruta si es fa circular té uns 6 km de distància, però com hem dit la part d’anada és fa tota per asfalt, per aixó pensem que la millor opció per a families és la que vam fer. Agafem un bus electric que eix des del mateix pàrquing i que ens deixa al final de la carretera en el pont de la Baladosa, on hi ha un refugi que també fa servei de restaurant. Des d’ací comença la part del cami que farem i que es coneix com el “Camí de l’Obac”, una senda preciosa que, com el seu nom indica, transcorra en tot moment per l’obac de la vall, és a dir, per l’ombria. Així es tracta d’una senda molt frondosa amb moltíssima vegetació i on tindrem la companyia constant del riu que recorre tota la vall i que fara d’esta ruta un goig per a xiquets i grans. No té cap dificultat en quant a l’orientació ja que simplement seguint la senda al costat del riu arribarem al final, havent passat algun pont de pedra, i zones on si ens ve de gust podem posar a remulla els peus al riu (tot i que l’aigua estava ben freda!). Al final de la ruta arribem a l’urbanització que hi ha just al pàrquing on hem deixat el cotxe.

Enllaç a wikiloc de la ruta de l’estany de les Abelletes.

Enllaç a wikiloc de la ruta de la Vall d’Incles.