Dia 1: Boca de Huergano

Comencem una nova aventura, esta vegada a una de les zones de muntanya més boniques i espectaculars de tot l’estat, els Pics d’Europa.

Com que es tracta d’una cordillera prou gran que es troba dividida en tres massisos, nosaltres varem triar per a la nostra estança la zona de Lleó, que era molt desconeguda per a nosaltres.

El recurrent patí de la Casa Rural Aldaron.

El camp base de les vacances seria una casa rural per a 8 persones a la població lleonesa de Boca de Huérgano, molt a prop del embassament de Riaño, a més, molt ben comunicada ja que teniem accés directe tant a les valls lleoneses del Pics, com a la zona de la Muntanya Palentina, que tampoc coneixiem i aprofitariem per fer un tast. La casa es diu Casa Rural Aldaron i la veritat és que tenia un bon equipament, a destacar les habitacions dobles amb bany inclós que venien molt be per a totes les xicotetes families que hi erem al viatge i també el pati amb barbacoa i joguets-

El primer dia d’un viatge llarg sempre té una part logística important, s’ha d’anar a comprar les provisions per a tota la setmana, descobrir el poble, etc i aixó és just el que ferem, tot i que gaudirem d’una mini-excursió vespertina per les rodalies del mateix poble, en concret ferem la pujada al “Roblón del Sestil de la Mata”, tot i que no arribarem fins a dalt ja que era una pujada forteta per pista i només voliem estirar una mica les cames, però ací vos deixem el enllaç a la ruta per si vos ve de gust fer-la.

El Roblón del Sestil de la Mata al que no arribarem.

Dia 2: Cardaño de Arriba i Cascada de Mazobres

Segon dia de la nostra estància i el primer en que fem ruta. El plà com ens passa a sovint tenia 2 parts ben definides, l’ordre de les quals no afecta al dia ja que si us ve de gust seguir estos consells són totalment alternables i dependrà de com aneu d’horaris, nosaltres com que solem eixir tard de casa, per motius logístics, ho vam fer visitant primer el poble de Cardaño de Arriba i després de dinar ferem la ruta a la Cascada.

El poblet de Cardaño de Arriba, típic de la muntanya palentina.

Comencem arribant a esta xicoteta localitat (es quasi un llogaret amb poques cases) representativa de la zona de la Muntanya Palentina, és un massís que per a nosaltres era totalment desconegut i ens ha alegrat molt conèixer-lo tot i que siga un xicotet tast, així podrem tornar una altra vegada amb més temps! El poble és típic de les zones d’alta muntanya, amb prou cases rehabilitades i amb un riuet que li passa pel mig. Té una zona de parc habilitada amb taules per dinar de pic-nic que ens vingueren molt bé i amb molt d’espai per a que els xiquets hi juguen.

Després de dinar, tornem una mica enrere per la mateixa carretera per la que hem arribat al poble, fins a trobar un aparcament ampli on s’inicia la ruta que fem després de dinar, anem a conèixer la Cascada de Mazobres, un bonic salt d’aigua que tanca la vall que corre tot just als contraforts d’un dels pics senyera d’este massís, el Espigüete.

La familia al complet als peus de la cascada.

És una ruta ideal per fer amb xiquets, ja que són uns 6 km entre anar i tornar, sense dificultat per a orientar-nos ja que està molt ben marcada i amb un desnivell lleuger. A més dels impresionants paissatges de muntanya que ens acompanyen, la bonica cascada que trobem ens encissa. Per últim, també dir que si us agrada practicar Geocaxing (el meu pare és prou friki d’aixó), a la mateixa cascada hi ha amagat un “caxé” o tresor, nosaltres el vam buscar però com que no teniem cobertura per l’aplicació del mòbil amb que els localitzem no vam poder trobar-lo, llàstima!

Ruta a wikiloc.

Geocaxing a la Cascada.

Dia 3: Majada i Refugi de Vegabaño des de Soto de Sajambre

En esta jornada ens endinsem ja de ple en la vessant lleonesa de la cordillera, en concret, anem a una de les valls més boniques (encara que totes ho son) i on no arriba la massificació que trobem en altres indrets de Picos més coneguts com la ruta del Cares o els llacs de Covadonga per exemple, es tracta de la Vall de Sajambre. És una xicoteta vall amb grans boscos de fageda i roureda entre d’altres especies.

Les possibilitats de la zona són molt àmplies, però ens decidirem per fer una ruta molt xula que puja des del poble de Soto de Sajambre fins a l’anomenada “Majada de Vegabaño”, un prat alpí als peus de algunes de les muntanyes més altes dels Pics d’Europa i on trobem també un refugi amb el mateix nom. La veritat és que el lloc era prou paradisíac i ens va agradar molt. La dificultat de la ruta per fer-la en familia i amb xiquets/es és asequible, tot i que n’hi ha un tram de pujada (uns 400 m de desnivell aprox), la duració total entre anar i tornar es d’unes 3-4 hores depenent de les parades que fem.

Pujada forta però reconfortant per l’ombra del bosc.

Comencem la ruta al bonic poble de Soto de Sajambre, al qual arribarem per una estreta i sinuosa carretereta de muntanya. Des del parking que hi ha abans d’entrar al poble, ens dirigim a peu al mateix i el creuem de baix a dalt fins a trobar un pont de ferro on ja tenim la ruta marcada com a PR PNPE-9. Eixim del poble per una pista que ràpidament en constant pujada ens introdueix a un bonic i ombrívol bosc, al poc de començar a caminar trobarem un desviament a la nostra dreta que hem d’agafar, nosaltres aprofitarem ací per dinar abans d’empendre la pujada que s’albirà des del desviament.

Una vegada agafem el cami només ens resta fer la pujada molt mantinguda per dins del bosc, que de cop s’acava enllaçant amb la pista principal que va a la majada, quan eixim a eixa pista sols haurem de continuar-la al recte per arribar a la nostra destinació, cal dir que la majoria de la gent (l’enllaç que teniu a baix del tot ho fa així), per fer la ruta circular, al baixar segueixen per la pista fins al poble, però a nosaltres ens abellia més tornar a baixar per dins del bosc per la qual cosa ferem la ruta d’anar i tornar pel PR.

La Majada als peus dels cims és espectacular.

Un cop arribats a la majada, la vista se’ns va relaxar als peus de les grans muntanyes que ens envolten i aprofitem per fer un bon berenarot de pic-nic envoltats de caballs que pasturen allà (s’acosten prou a la gent per cert si veuen que tenen menjar, a nosaltres ens pegaren algun sustet!). També ens acostarem al Refugi de Vegabaño, per tal de conèixer-lo (qui sap? alguna vegada ens podem allotjar allí) i ens ho passarem d’allò més bé amb els animalets que tenen als voltants del mateix refugi.

Després de desfer camí i tornar cap al poble ens quedà una sensació molt bona amb esta ruta que sense dubte recomanem ja que de segur no vos deixarà descontents.

Ruta a wikiloc.

Dia 4: Olla de San Vicente (Riu Dobra)

Este dia decidim canviar de vessant i passar a la part asturiana dels Pics d’Europa, en concret ens dirigim al riu Dobra, molt a prop de la famosa població de Cangas de Onís.

La primera part del dia se’ns va al cotxe ja que tot i no estar molt lluny del poble on ens allotjem, per tal d’arribar hem de creuar sencer tot el Congost dels Beyus, un estret tall a les muntanyes que comunica Lleó amb Asturies i que el riu Sella ha anat obrint al llarg de mil·lenis, hem de creuar tot el congost fins arribar a un restaurant que trobem a mà dreta (en sentit lleó-asturies) i que s’anomena Restaurante Puente Dobra. Al mateix lloc trobem un pont que creua el riu del mateix nom i que anem a conèixer en esta ruta, el Dobra que té la característica de ser l’únic riu dels Pics d’Europa que no passa per dins de cap poble.

Una aturada en el camí on gaudim de la bellessa del Dobra

La ruta que fem és molt senzilla, sense desnivell ja que caminem en tot moment pel costat del riu i amb una distància d’uns 5 km en total entre anar i tornar. Tampoc té dificultats a l’hora d’orientar-se ja que està molt marcada, però si que hauriem de resaltar que tot i ser senzilleta cal anar en compte si no s’està acostumat a caminar per la muntanya perque hi ha una xicoteta zona de roques enmig del camí per la qual tenim que trescar una miqueta, en general no és problema, però vam trobar alguns caminants massa cosmopolites als quals els costava negociar el pas d’eixe tram.

Contemplant les transparents aigües de la “Olla”.

Esta activitat la podeu complementar si teniu temps amb la visita a la històrica localitat de Cangas de Onis que es troba molt a prop de la ruta, nosaltres no ho ferem perque hi invertiem massa temps en la tornada i preferiem gaudir més dels racons naturals que ens proporcionava este riu Dobra.

Ruta a wikiloc

Dia 5: Posada de Valdeon i Ruta del Cares (1er tram)

L’últim dia d’activitat que teniem als Pics, vam decidir canviar un poc la rutina del viatge i en compte de cuinar el dinar de pic-nic, decidirem buscar algun restaurant per fer un bon dinarot del terreny. Després d’investigar un poc per internet, ens vam decidir per acostar-nos al poble de Posada de Valdeón ja que a banda de dinar, podriem completar el dia amb una ruta per les rodalies de l’arxiconeguda “Garganta del Cares”.

A migdia arribarem a Posada i ens dirigim al Restaurant Desvan, un lloc que haviem vist amb molt bones crítiques i que oferia plats que fusionaven la cuïna tradicional de les muntanyes lleoneses amb propostes més innovadores i vanguardistes. La relació qüalitat preu també era acceptable, tot i que com sempre diguem, s’ha de tindre en compte que és Agost, temporada alta, per la qual cosa ens va eixir el dinar per uns 35 €/persona. Pels entrants vam demanar croquetes de “cecina” (el típic pernil lleones), amanida de “trucha” (molt bona) i un remenat d’ous amb bolets i foie. Després de plat principal ens decidirem per carn ja que és molt bona en esta zona, triarem hamburguesa de bou i secret de porc a la brasa, ambdós plats amb un bon acompanyament original i ben adobades amb espècies més exòtiques. Per tancar el dinar, un plat de panacotta ben elaborada.

Aran i Asier preparats a l’inici de la garganta del Cares

Després de dinar, arriba l’hora de baixar una mica els aliments i agafem els cotxes per acostar-nos al proper llogaret de Caín, punt d’inici al costat lleones de la Ruta del Cares. Pensàvem que seria més dificil arribar ja que sempre haviem sentit parlar de que no es podia arribar en cotxe, etc. Res d’aixó, arribarem fins al mateix Cain i aparcarem en un dels aparcaments privats que hi al mateix poble (3 € tot el dia).

Veient que teniem temps de sobres i que contra tot pronòstic el lloc estava molt tranquilet (esperàvem hordes de turistes anant i tornant del Cares), decidirem carregar motxilles i nens i fer el primer tram de la Ruta fins als ponts dels Rebecos i Bolin, és a dir, els primers 2,5 km de la ruta que anant i tornant feien un passejet vespertí i molt tranquil de 5 km. S’ha de dir que este tram és un dels més xulos al nostre parer de tota la ruta del Cares, ja que té molts tunels i les vistes al congost són impresionants al ser probablement la part més estreta i per tant més vistosa.

Fantàstiques vistes del primer tram del camí.

Per a finalitzar la darrera jornada del viatge, ja de tornada des de Cain fem una ràpida parada al Mirador del Tombo, a la mateixa carretera, per tal de gaudir de les vistes que ens ofereix este lloc dels cims més alts de la zona.

Ruta a wikiloc

Picos de Europa con niños

De nou una altra guia de la mà de Desnivel, en este cas es tracta de la guia excursionista de Pics d’Europa amb xiquets/es, un llibre que nosaltres hem fet servir al nostre viatge de l’agost i que ens ha donat grans idees per tal de moure’ns per la zona.

Com que es tracta d’un massís prou extens i la guia vol abarcar-lo tot sencer, trobareu que en alguns casos hi ha prou distàncies entre les excursions que proposa, per la qual cosa haureu de seleccionar aquelles que per ubicació millor us quadren.

Exemple de les rutes d’esta guia, amb info pràctica en format icones i mapes grans i clars.

En tot cas, hem de dir que és una guia amb molta qualitat, preu raonable i, sobretot, que inclou propostes molt adients per a l’excursionisme en familia, ja que la selecció és nota que ha estat ben realitzada. Destaquen els mapes i les descripcions que realitza de les rutes, molt extensa, a diferència d’altres publicacions semblants que a vegades es queden massa curtes, en el cas d’esta guia, la descripció de cada ruta està feta amb molt bon gust i sense deixar detall. Inclou com és habitual informació pràctica de la zona i de com arribar així com una primera part genèrica amb consells per a la pràctica de l’excursionisme infantil. Són un total de 25 propostes que van des de les més clàssiques com ara la Ruta del Cares fins a ascensions senzilles com la pujada a La Padiorna.

Si voleu saber més….