Dia 1: Ademús i els voltants

Escapadeta curta ideal per a un cap de setmana de tardor! Nosaltres no tenim pont de Tots Sants enguany, però si que tenim 2 dies per un viatge curt com este així que ens liem la manta al coll i cap allà que anem!

Per tal d’allotjar-nos, hem reservat a una casa rural al mateix Ademús, Casa Rural Garrido, un lloc magnífic i on ens hem sentit molt acollits, els propietaris són gent molt agradable i han fet del lloc un establiment molt xulo on aposten per un turisme molt sostenible i humà, ens donen de sopar i desdijunar magníficament amb productes de la comarca i la veritat és que es un dels millors allotjament on hem estat els darrers anys.

Com que tenim un desplaçament d’1 hora i mitja des de València i no eixim prompte (ja sabeu com es aixó d’eixir de casa amb xiquis!), arribem ja cap a migdia, així que decidim dinar a una taberna del casc antic que no vos recomanarem ja que ni el menjar ni el preu són bons, si busqueu lloc per dinar, a la casa rural ens parlaren bé de l’Hostal (a l’entrada del poble) i de tapes al bar Al-damuz (a la plaça de l’esglèsia).

La Casa Rural Garrido és un allotjament excel·lent

Racons d’Ademús I

Racons d’Ademús II

Per la vesprada decidim improvisar una ruta per tot el poble per veure’l ja que es un lloc molt bonic amb carrers empedrats i cases molt xules, a nosaltres ens va recordar inclús a pobles del Pirineu per la seua arquitectura, aixó si, hem de dir que el vam trobar una mica brut i que caldria que la gent d’Ademús cuidara més este aspecte ja que és una pena que un poble tan bonic tinga un aspecte prou deixat i amb molta brutícia pels carrers, ahí ho deixem….

A banda de recorrer el poble i pujar fins a la part més alta a les runes d’una antiga ermita des de la qual tenim unes vistes molt bones, completem la vesprada fent una ruta curta que eix des del poble i seguint el riu Túria ens acosta fins a l’àrea de esbarjo on està la piscina municipal. En este tram de camí ja gaudim de valent jugant amb les fulles caigudes per la tardor i és que sense dubte, Ademús és un lloc per visitar en esta estació. Arribats a l’àrea trobem que hi ha un bon parc per a que juguen els xiquets/es i, a més, pel que veiem en èpoques estivals hi ha un xiringuito i una zona de pic-nic prou gran. La tornada cap al poble la fem per un altre camí que després de creuar el riu per un pont ens porta de nou a la vora del Túria fins a Ademús, on ja arribem de nit i ja només ens restava gaudir d’un bon sopar en bona companyia a la casa rural i a dormir!

Jugar amb les fulles a la tardor ens encanta!

A l’àrea d’esbarjo de la piscina tenim un bon parc.

Ací vos deixem la ruta per Ademús (punxeu sobre la imatge per accedir):

Dia 2: Riu Bohilgues i Vallanca

Segon dia de la nostra curta estada al Racó d’Ademús, per a hui teniem preparat el plat fort del viate, una ruta que teniem ja mirada per que haviem sentit parlar molt bé d’ella i que damunt és recomanable fer en tardor ja que és quan més podem gaudir de la màgia de les tonalitats del bosc. Com que per estes terres no tenim moltes oportunitats de veure este tipus de espectacles naturals, hem d’aprofitar els poquets llocs que tenim on la tardor es veu en tota la seua bellessa.

Començament de la ruta

el bosc atapeït de fulles grogues

beure a una font també és una xicoteta aventura!

La ruta de la ribera del Riu Bohilgues és part del sender PR-CV131 que recorre gran part de la comarca del Racó, però en este cas només fem el tram on podem gaudir de les diferents tonalitats tardorenques que adopta la vegetació a les voreres del riu i que va des del mateix Ademús fins al poble de Vallanca. És un camí molt ben senyalitzat i sense complicacions ja que no té quasi desnivell i l’orientació està prou clara (seguir per la vora del riu bàsicament).

Comencem el camí a l’entrada d’Ademús venint des de València, on ja trobem senyals que ho indiquen. Només començar ja creuem el riu i de seguida ens trobem envoltats del bosc de ribera, a l’inici també trobem una xicoteta cascada molt bonica que farà les delícies dels xiquets/es. Continuem el camí i anem avançant pel bosc fins arribar a un refugi lliure amb unes taules on podem fer un pic-nic, també passarem per un parell de fonts senyalitzades on trobarem aigua. La ruta són només 5 km, tot i que si no disposem d’un cotxe a Vallanca haurem de refer el camí i tornar a Ademús, nosaltres pensem que per a fer-la amb xiquets/es el millor és fer combinació de vehicles i tindre un al poble ja que tot i ser un sender molt senzill, si cal tornar caminant és massa llarg per als xiquis!

el riu també es transforma amb la tardor

Vam tindre la sort de trobar este amiguet de camí

En arribar al poble, vam anar a dinar a un baret molt encantador que ens havíen recomanat, la Taberna Pepajilo, està al costat de la plaça del poble i tot i ser molt xicotet ens podem seure a la seua terrassa i gaudir amb les magnífiques tapes que preparen (no us perdeu les anxoves caseres que preparen, mmmmm). I després de dinar ja només ens queda anar a buscar el cotxe i tornar cap a casa, molt contents d’estos 2 dies que ens han fet descobrir este “racónet”.

Ruta a wikiloc (punxa sobre la imatge per veure-la)