Dia 1: Volta a l’Estany de Sant Maurici

Com ve sent habitual, a l’agost aprofitem l’hospitalitat dels benvolguts amics Willy i Eva, que vieuen a Espot, per tal de passar alguns dies en sa casa i continuar descobrint esta zona del Pirineu Català, marcada sense dubte per ser la porta d’accés al sector de Sant Maurici del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici. Estes escapades a Espot també es caracteritzen perque solem improvisar prou les activitats del viatge i ens ho agafem molt tranquilets, prioritzan el descans i el gaudir del poble i l’entorn, per tant, no fem moltes rutes.

En tot cas, este primer dia d’estança decidirem que ja feia molt de temps ni la mare ni el pare pujaven al Parc i jo ni tan sols el coneixia, per tant ens agafarem un taxi 4×4 del Parc (únic accés autoritzat en vehicle) i pujarem fins a l’estany de Sant Maurici.

Un cop arribats al pàrquing del Parc, ens decidim per una ruta clàssica que envolta tot l’estany i ens permet gaudir de diferents panoràmiques de la zona, envoltada per mítics cims com Els Encantats, colls com el Portarrò o refugis guardats com el d’Amitges i el Ernest Mallafrè. Ens va sorprendre que tot i ser un lloc molt massificat amb molts turistes, la veritat és que la majoria es queden als voltants de l’estany, es a dir, ons els deixa el taxi o com a molt arriben a l’estany de Ratera una mica més amunt, però fent la ruta sencera, tot i no ser massa llarga, no vam trobar gaire caminants, la qual cosa en un paratge tan mític com este s’agraeix. El total de la ruta són uns 9-10 km aprox i uns 300 metres de desnivell positiu.

Vistes dels Encantats des de l'accés a l'estany de Ratera.

Vistes dels Encantats des de l’accés a l’estany de Ratera.

Comencem la ruta pujant a la Cascada de Ratera, esta pujada i la següent fins a l’estany de Ratera són les més dures de tot el trajecte, no són molt llargues però prengueu-les amb calma! També es tracta del tram més massificat ja que és el mes proper a les parades dels tàxis a l’estany de Sant Maurici i el de Ratera, una vegada passem este últim estany, comença la tranquilitat. Continuem per la pista que es dirigeix cap al Refugi d’Amitges però de seguida ens desviem a la esquerra per remuntar un poc fins tornar a eixir a dalt de l’estany de Sant Maurici i visitar el mirador des d’on tenim unes panoràmiques precioses del Parc. Des d’ací, continuem pel camí del Portarró (mític coll de muntanya, que comunica el Pallars amb la Vall de Boí) fins arribar al desviament on deixarem el camí del Portarró i davallem ja de baixada cap al refugi Ernest Mallafrè, este tram, dels més bonics de la ruta transcorre per un atapeït bosc d’avets i altres espècies típiques del Parc com el neret (en castellà rododendro i al Pallars, bardanal).

La family al complet al mirador amb l'estany de Sant Maurici als nostres peus.

La family al complet al mirador, amb l’estany de Sant Maurici als nostres peus.

Per finalitzar la ruta, passem pel Refugi Ernest Mallafrè, un xicotet refugi situat al costat mateix de l ‘Estany de Sant Maurici, molt xicotet però acollidor i on recuperem forces amb unes bones torrades de truïta de formatge amb pà amb tomaca, també tenen menus per si us ve de gust algo més consistent. Com sabeu els preus dels refugis de muntanya són més elevats que als establiments normals, al tindre la dificultat de fer arribar les viandes fins a llocs de vegades prou incomunicats, per aixó mateix (per poder gaudir d’eixe entorn) tot i ser car si ho compares amb la ciutat, sempre ve de gust fer un tast a un refugi de muntanya. Un cop passat el refugi ja només ens resta continuar el camí cap a l’estany al qual arribem en 10 minuts. Ací al pàrquing, esperem de nou el taxi 4×4 per baixar a Espot i donem per finalitzada la jornada.

Ruta a wikiloc (atenció: el track no és exacte a la ruta que nosaltres vam fer ja que comença al parquin lliure que hi ha a l’entrada del Parc, per aixó és més llarga que la nostra, si es vol fer tal i com la vam fer nosaltres només s’ha d’agafar el tram circular que comença i acaba al parquin de l’estany de Sant Maurici.

Dia 2: Espot (La Llúpia) i Vielha.

Segon dia a Espot i com és habitual, ens ho agafem amb molta calma. En principi, voliem anar a Vielha per aixó de fer la visita de rigor a la nostra estimada Vall d’Aran i aprofitant l’avinentesa fer una ruta emblemàtica i molt xula com és la dels “Uelhs deth Joeu” a l’Artiga de Lin, es tracta d’una surgència d’aigüa que de manera misteriosa arreplega les aigües que a l’altre costat de les muntanyes a la vessant de Benasc es filtren pel conegut Forat del Aigualluts i les trau en este paratge aranés en forma d’espectacular cascada. Nosaltres al final pel temps, plovia, i també perque ens ho agafarem amb calma, no anarem però vos deixem un enllaç a la ruta en wikiloc perque es molt recomanable.

El menjador de la Llupia reflecteix l'arquitectura tradicional del Pallars.

El menjador del restaurant la Llupia reflecteix l’arquitectura tradicional del Pallars.

Així que una vegada descartada la ruta i com que se’ns havia fet tard, decidirem anar a dinar a un dels millors restaurants de la zona i en el que el pare i Aran encara no haviem dinat mai i ja teniem ganes, es tracta de La Llúpia, el nom es refereix a la estança que hi havia baix del sostre a les antigues cases de pagés i que es feia servir de magatzem, etc,  i és que el restaurant està fet en una casa antiga aprofitant precisament eixe espai. És un dels millors llocs per dinar no sols a Espot, sinò a tota la comarca del Pallars en general, aixó si, si teniu pensat anar és millor que reserveu perque es plena! Tenen un menu composat per uns 5  primers i 5 segons, tots boníssims, però destaquem els canelons de bolets ja que ens van parèixer espectaculars!!! El preu, tenint en compte les dates en plena temporada alta i el que vam menjar en termes de quantitat i qualitat em sembla molt raonable, uns 18 € per persona tot el menu.

Després del dinar i d’una bona migdiada, decidim tancar el dia acostant-nos a Vielha per fer unes compres, en concret anem a la sabateria “Era Roda”, ubicada just al cantó del carrer principal en la rodona d’entrada a Vielha des del tunel. De totes formes si pregunteu a qualsevol pel carrer tothom coneix este establiment ja que tenen centenars o milers de models de sabatilles sobretot de muntanya i totes a preus rebaixats tot l’any. El pare per exemple ja s’havia comprat altres anys botes tècniques d’alta muntanya a molt bont preu i les meues primeres botetes de muntanya (unes hi-tec xulíssimes que he perdut!) també són d’alli. Una altra curiositat d’esta sabateria és que està organitzada per números de peu amb pasillos diferents per a cada talla, per la qual cosa és molt còmode, ja que vas a la secció del teu peu i tens tots els models disponibles junts. Al final no comprarem res, però ens permeterem el luxe de pegar una volteta i vorer moltes coses.

La sabateria Era Roda de Vielha, increïble tot el que tenen!

La sabateria Era Roda de Vielha, increïble tot el que tenen!

Dia 3: Plà de la Font i Geocaxing

Darrer dia de la nostra estada a Espot i ens inclinem per una mini-ruta que ens recomanen els nostres amfitrions Eva i Willy: el refugi del Pla de la Font i el coll de Fogueruix. Tot i que al principi vam pensar allargar per a pujar al Pic de Quartiules que es troba molt a prop, finalment ho descartarem perque se’ns feia tard.

El refugi enclavat al paratge del mateix nom, és un lloc privilegiat i al qual s’arriba molt comodament ja que hi arriba una pista fins a un pàrquin proper. És una molt bona opció per a un matí actiu amb poc desnivell (uns 160 metres) i només uns 2 km de distància. El refugi tot i que no el veguerem per dins feia molt bona pinta i vam pensar que seria un bon lloc per tal de fer alguna nit en alta muntanya, quan siga un poc més major és clar!!

Pujant al coll de Fogueruix des del Refugi, tram empinat però curtet!

Pujant al coll de Fogueruix des del Refugi, tram empinat però curtet!

La ruta en si va des del pàrquing on aparquem, per una pista forestal fins al refugi i des d’aquest només hem d’enfilar cap amunt al coll que s’intueix de front seguint les marques de senda GR que hi trobem. En 15 minuts escasos arribem al Coll de Fogueruix, un dels millors miradors naturals del Pirineu, amb vistes al poble d’Espot i al sector Sant Maurici del Parc Nacional. Nosaltres acabem la ruta en el coll i des d’allí desfem el camí i tornem al cotxe, però en la ruta que haviem mirat hi ha la possibilitat de continuar una miqueta i pujar fins al Pic Quartiules.

Per la vesprada, després de dinar i de fer la corresponent becadeta, decidim acostar-nos a la Torre dels Moros, una antiga edificació medieval que feia les funcions de torre de vigilància a Espot i que, a més, té amagat al seu voltant un “geocaxing”, i com que al pare li agrada molt este joc vam pujar a buscar-lo, amb èxit ja que el trobarem i ens feu molta il·lusió.

La prova irrefutable de que vam trobar el geocaxé de la Torre dels Moros a Espot.

La prova irrefutable de que vam trobar el geocaxé de la Torre dels Moros a Espot.

Ruta a wikiloc del Plà de la Font.

Geocaxing a la Torre dels Moros.

Els Camins de l’Alba: Alt Pirineu

La popular editorial de mapes Alpina, també es va apuntar fa temps a la “moda” de publicar guies excursionistes adreçades a les families amb xiquetes/s, sumant-se així q la col·lecció “Senderos de Lobo y Seda” que Desnivel havia començat a publicar i de la qual parlem al post anterior de la Biblioteca.

En este cas és tracta de la col·lecció “Els Camins de l’Alba” en català i la seua versió en castellà “Los Caminos de Alba”, ambdós sèries es distingeixen en que la primera inclou únicament territoris catalans, mentres que la segona evidentment està dedicada a d’altres massisos muntanyosos de la peninsula com ara Serra Nevada, Moncayo, etc. És una col·lecció molt extensa ja que compta amb 27 títols publicats. Destaca d’estes guies que al ser editades per Alpina inclouen tot un seguit de recursos com els mapes o les fotos que acompanyen les descripcions de les rutes que són molt bons. Per últim destacar que són guies amb una molt bona relació qualitat-preu, ja que inclouen un bon número de rutes (20) i el cost de cadascuna són 11 €.

Aspecte de les rutes que inclouen les guies de Els Camins de l'Alba.

Aspecte de les rutes que inclouen les guies de Els Camins de l’Alba.

En el cas de la guia de l’Alt Pirineu, trobem les corresponents 20 rutes, que evidentment es troben a la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu, un territori protegit que compren indrets emblemàtics del Pirineu Català com ara les Valls de Cardós, Aneu i Vall Ferrera o cims com la Pica d’Estats, el més enlairat de Catalunya. La guia ens proposa passejos i rutes aptes per a tota la familia que ens acostaran a conèixer estes valls, bordes, rius, etc.

Si voleu saber més…..