Rutas con niños en el Pirineo Aragonés

Seguim completant la interessant col·lecció de guies excursionistes específiques de rutes per fer amb xiquetes/s que ens ofereix l’editoria Xplora. I és que s’ha de dir que esta editorial s’està convertint en un referent respecte a este tipus de publicacions que a nosaltres ens agraden tant i que ens ofereixen l’oportunitat de triar entre moltes propostes adaptades a les necessitats de les xicotetes families que anem a la muntanya.

En esta ocasió i amb motiu de la preparació del nostre viatge en Pasqüa al Pirineu Aragonés, ens vam fer amb la novetat que la Editorial proposava fa poc per tal de conèixer estes rutes que ens anaven a vindre molt bé a l’hora de programar les nostres activitats.

Entre d’altres informacions, esta guia ens dona moltes idees per acompanyar les rutes com jocs, experiments, etc.

Per als que coneguen les darreres publicacions que esta editorial ve realitzant, la guia segueix el esquema típic d’elles, és a dir, una primera part amb consells pràctics sobre com eixir a la muntanya amb xiquetes/s i una part amb les rutes descrites amb tota la informació pràctica per tal de fer-les.

És una zona del pirineu que no te massa bibliografia publicada al respecte, per la qual cosa pensem que és una guia molt recomanable per a totes aquelles families que vullgau fer excursions per la zona.

Altra de les avantatges que aporta esta guia és que junt amb la ruta principal del capítol, ens proposa sempre una altra ruta alternativa a la mateixa zona.

Si voleu més info…..

Aran al Pirineu Aragonés Pasqüa 2016 – Pròleg

Com ve sent habitual en la nostra xicoteta familia, per les festes de Pasqüa intentem fer una escapadeta ben merescuda (després fins a estiu ja no hi han vacances!!).

Enguany després de xarrar-ho amb el grup en el que viatgem (Aloma, Natxo, Duna, Potxo, Carles, Maria i la nostra gossa, Grisa), ens vam decidir per mirar la zona dels Pirineus Occidentals. La primera opció era cap a la Vall del Roncal a la banda navarresa de la cordillera, però és una zona molt concorreguda en estes dates i, tot i buscar allotjament 3 mesos abans, no vam tindre sort i no vam trobar res.

En vistes d’aixó, el pare (ciberbuscador infatigable de llocs i plans), va obrir la busqueda cap a les darreres valls del Pirineu Aragonés, aquelles que llinden amb el Navarrés, de manera que tot i no estar a eixa zona, tindriem un camp base proper que ens permetria acostar-nos i també gaudir de més possibilitats. Així, feta la corresponent criba, ens vam trobar amb una casa rural, la Borda Mateu, que acomplia amb totes les nostres expectatives i necessitats, és a dir, capacitat per a 8 persones en 4 habitacions dobles, amb un terreny cercat prou gran al qual la gossa s’hi podia estar ben a gust i totes les comoditats que escauen per passar uns dies amb els xiquets (calefacció, espai, etc). La casa es troba a uns 4 km del poble d’Aragües del Puerto, enmig de la serra i just en la carretera que puja fins al Refugi de Lizara, tot enclavada al Parc Natural de les Valls Occidentals.

La situació del nostre allotjament, en ple Parc Natural i molt cèntric per a moure’ns.

Un cop triat l’allotjament, comença la fase de preparació (altra de les tasques que al pare li encanten): buscar rutes i activitats que pugam fer totes juntes durant les vacances i sobretot conèixer nous indrets d’estes muntanyes que ens encanten. L’únic que s’ha de tindre en compte en el cas de les vacances “pasqüeres” és que entre l’anar i el tornar, pràcticament només queden 3 dies sencers al destí, per la qual cosa convé fer una bona tria d’activitats per quedar-se amb les més “apetitoses”, a més, enguany contem amb el handicap de que les vacances cauen molt prompte i aixó fa que hi haja encara molta neu, per la qual cosa hem de preveure ve les opcions. Ara si, comencem el viatge!

La Borda Mateu, amb la Grisa gaudint del magnífic prat del que disposa en exclusiva la casa.

Dia 1: Isaba i Ermita de idoia

Després d’haver arribat a última hora de la vesprada anterior a la Casa Rural on ens allotjem (Borda Mateu), este és el primer dia sencer que tenim. Ens decidim per anar a visitar la Vall de Roncal, que era el lloc on voliem anar en principi però com que no vam trobar allotjament vam haver de canviar, així ens desquitem un poc del canvi de destí.

Per arribar hem de recòrrer algunes carreteres de muntanya prou “tortuoses”, ja que tot i estar a només 58 km de la Casa, l’orografia dels Pirineus en esta zona fa que les distàncies s’allarguen molt més en el temps. La ruta que seguim ens passa per Echo, després Ansó i finalment conectem amb la carretera principal del Roncal fins arribar al poble d’Isaba que és on ens dirigim. És la vila més septentrional de les que formen la Vall i també la porta d’entrada a la zona alpina de Belagua, molt apreciada pels muntanyers i també pels esquiadors de fons que gaudeixen de les pistes que hi han. Nosaltres en principi haviem previst una ruta a la part alta, la ruta del Pas de Zemeto, però la quantitat de neu que hi havia així com l’hora (prou tard) a la que vam arribar no ens ho van permetre, així que la deixem pendent per a una propera visita.

Senda de pujada a la Ermita de Idoia a Isaba.

No passa res, canvi de plans! Isaba és una vila preciosa, tota empedrada i amb l’arquitectura clàssica de la muntanya pirinenca, a més te molta vida social ja que és molt visitada en dates festives, per tant convida a fer un tomb pels seus carrers, gaudir del “ambientillo” i per finalitzar el matí, fer un bon àpat a base dels clàssics pintxos bascos de la zona, ja sabeu: truïta de creilles, croquetes variades, ensaladilles, etc, etc. La veritat és que vam tindre sort ja que el bar/taberna on vam dinar estava a tope, però vam aconseguir una taula prou gran per a tots i vam acabar amb tots els pintxos del local! (que no se diga).

Per la vesprada, ara si, tocava baixar una mica el dinar amb un passeig, així que agafem les motllixes portabebes dels cotxes i comencem pujant fins a un mirador a la part alta del poble des del qual tenim unes vistes molt bones de les muntanyes que envolten Isaba. A continuació, baixem per mig del poble i zigzaguejant pels seus carrers ens dirigim a l’entrada, des d’on agafem la ruta que puja a la Ermita de Idoia. La veritat és que es tracta d’una ruta curta però molt agradable, transcorre en tot moment per dins d’un bosc molt ombrívol i húmid, amb el riu Esca a la nostra vora i encara que en ascens, este és molt discret per la qual cosa és ideal per anar a fer-la amb xiquets/es. La ruta ens du sense pèrdua fins a esta ermita molt venerada pels Roncalesos (Idoia és un dels noms més populars entre els bascos i esta ermita i verge són el seu origen). A la ermita fem una estona de relax asseguts a les taules que hi han i després decidim tornar, ací un apunt: tot i que la ruta marcada com a Sender Local fa una volta circular, com que la tornada que fa el SL des de la ermita és per la carretera, decidim tornar desfent camí, ja que tot i repetir és molt més bonic i tranquil que caminar per carretera quasi 1 km.

Gaudint dels agradables racons de la Ermita.

Aci teniu la ruta per si us ve de gust fer-la (cliqueu sobre la imatge per anar al enllaç a wikiloc):

Dia 2: Refugi de Linza i Ansó

Segon dia d’estada “pasqüera” al Pirineu i esta vegada toca acostar-nos a la “darrera” vall del Pirineu Aragonés, la Vall d’Ansó, un lloc prou bonic i autèntic i que com deiem és la darrera vall pirinenca que hi ha a l’Aragó, ja que la següent ja es la navarresa del Roncal.

Per a començar pujem fins a la capçalera de la Vall on es troba el Refugi de Linza, un lloc espectacular on comencen moltes rutes que inclouen des d’ascensions a cims mítics de la cordillera com “Mesa de los Tres Reyes” o “Hiru Erregeen Mahaia” en euskera (és un pic que comparteixen l’Aragó, Euskal Herria i el Bearn a l’altra banda de la frontera), però també rutes xules per fer amb els xiquets/es. Tot i aixó, la quantitat de neu que continuem trobant a estes vacances fa inasequible qualsevol tipus de ruta que no es faça amb l’equip adeqüat i ens quedarem en ganer de fer amb raquetes alguna excursió com per exemple una que haviem vist recomanada a molts llocs: el Bosc de Gamueta, un indret que sembla molt màgic i que també haurem de deixar pendent per altra escapadeta.

Al final decidim passar el matí tranquil·lament pels voltants del Refugi, que per cert, estava a tope de gent, com es nota l’afició que tenen per estes contrades al esquí nòrdic! Nosaltres lloguem uns trineus de pala (molt xicotets però era els únics que quedaven) i intentem jugar a la neu sense massa èxit, però tot i aixó passem un bon matí jugant i sobretot gaudint del preciós dia que ens va eixir, amb un sol primaveral esplèndid.

Els voltants del Refugi de Linza amb molta neu, lloc ideal pels jocs!!

A migdia baixem cap al poble d’Ansó, on en primer lloc busquem on dinar, en estes dates és prou complicat ja que està tot ple, però aconseguim una tauleta al Hostal Kimboa i fem un bon àpat típic de la zona amb carns a la brasa. Com sol passar en estes dates, el preu no és barat, però tenint en compte el que menjem i la qualitat de les carns pensem que està be (uns 18 € per cap el menu de 2 plats, beguda, postre i café).

Per a finalitzar este segon dia de Pasqües, fem un passeig pel poble d’Ansó que és molt bonic i una compra de productes típiques a un comerç local on adquirim formatge, dolços i un patxaran cassolà que elaboren al mateix comerç i que hem de tastar!!

El poble d’Ansó, a la Vall del mateix nom, és un lloc amb molt d’encant.

Dia 3: Echo i Jaca

Darrer dia complet d’aquesta estada als Pirineus ja que tornem al s’endemà però no tindrem temps per fer cap activitat ja que la tornada ens du quasi tot el dia. Per este motiu cal aprofitar este dia sencer!

El matí el dediquem a una altra visita turística, en este cas, per la vila d’Echo, una altra que també és emblemàtica en esta zona per la seua arquitectura típica i l’encant que té. Un altre aspecte a destacar és que és una de les zones de l’Aragó que encara conserven la llengüa pròpia, l’aragonés, que en la variant concreta d’ací anomenen “cheso” i que els veïns mantenen viu i fomenten per tal que no es perga aquest patrimoni dels aragonesos. Al voltant del manteniment i conservació de la llengüa i altres aspectes culturals propis els habitants d’esta Vall organitzen molts esdeveniments culturals.

Vista aèria de la vila d’Echo, un dels pobles més autèntics que podem trobar al Pirineu Aragonés.

Després de la visita pel poble, anem a dinar a un lloc molt bó i que us recomanem, el Restaurant Cantere, es dina molt bé, una cuina de fusió que barreja elements típics de la muntanya amb altres més vanguardistes i que ens va agradar moltíssim, a més amb un preu realment espectacular per a este tipus de cuina, 20 € per persona un dia festiu! Aixó si, si voleu anar, no s’encanteu i reserveu taula perque sinò és pràcticament impossible trobar lloc.

Acabat el dinar, decidim tancar la darrera vesprada del viatge en altre lloc mític, Jaca. Considerada per molta gent la capital del Pirineu, és un vila molt històrica i bonica que dona per a fer una bona passejada i perdre’s pels seus carrers empedrats, també hi han moltíssimes activitats que es poden fer (pista de patinatge, bolera, visites als monuments, etc). Però si n’hi ha un bon plà quan vas en familia i tenim bon temps, sense dubte és el que vam fer: anar al gran parc que envolta La Ciudadela i gaudir d’una vesprada de jocs i esbarjo amb els xiquets/es, no se n’oblideu de dur pilotes i ho passareu molt be i com no, amb la presència dels cèrvols del parc que encissen la xicalla.

Com s’ho va passar Aran al parc de la Ciutadella de Jaca!

I en aixó que sense adonar-nos se’ns han acabat estes vacances de Pasqüa!!!!! No passa res….. comencem a pensar en les vacances d’estiu i on anirem!!