Dia 1: Ainsa i Pobla de Segur

Dia de transició entre els nostres 2 viatges estiuencs als Pirineus, hui toca deixar Canfranc i anar cap al Pirineu Català. El nostre destí és la Vall d’Aran, ens fa molta il·lusió anar a esta preciosa vall ja s’imaginareu perque ;),  però com que el xicotet apartament que hem pogut llogar a Vielha no està disponible fins al s’endemà, este dia de canvi d’ubicació vam haver de llogar una habitació a una fonda de la Pobla de Segur.

Per tal que el viatge no se’ns faça massa llarg, decidim fer una parada a la vila d’Ainsa, un bonic poble medieval que ja coneixiem d’altres viatges al pirineu aragonés però que sempre és un bon lloc per parar, sobretot per l’animació que té i perque dona goig poder passejar pels seus carrers empedrats. Per a dinar com que anem amb el cotxe carregat i no hem dut pic-nic, seiem a un dels Restaurants de la plaça porticada d’Ainsa, el Bodegón de Mallacán, ens va semblar que quasi tots els restaurants de la plaça eren més o menys de l’estil, aixó és, bona carn i en general bons productes però molt cars, el lloc on estan fa que es pague més que a altres llocs. En tot cas, vam dinar molt bé, a la sombreta d’una vella porxada medieval i amb tota la plaça davant nostre, la qual cosa per a que els xikis puguen jugar es perfecte!

Ainsa està ben plena de monuments

Gaudint de la tranquilitat d’Ainsa

Després de dinar i fer un tomb pels carrers d’Ainsa, reprenem viatge cap a la Pobla de Segur, la veritat és que tot i anar en cotxe gaudïm molt d’estos viatges en que creuem moltes valls del Pirineu i podem gaudir d’estos paisatges excepcionals tot i que siga des de la carretera. Ruta en google maps.

Finalment, a poqueta nit arribem a la Pobla de Segur i ens allotjem a la fonda Can Fasersia, un lloc que haviem trobat de casualitat per un buscador d’allotjaments a internet i que hem de dir que ens va sorprende molt gratament, ja que tot i tindre una habitació molt senzilleta, estava molt cuidat i l’edifici era ben bonic, a més, el tracte del personal va ser molt agradable i, com no, vam sopar molt be al xicotet bar-restaurant de la pensió que era una meravella (recomanable demanar la taula d’embotits del país, per un preu econòmic se’n fartareu d’un bon embotit i les imprescindibles torrades de pà pagés amb tomaquet, all i oli).

Dia 2: Vall i estanyó de Gerber

Ara si que comencem de debó la estada a la Vall d’Aran i ho fem per la porta gran! aprofitant el primer dia per tal de conèixer una altra d’eixes rutes que tenim guardada a la memòria des de fa molt de temps: la Vall i estanys de Gerber.

Comencem el dia traslladant-nos de la Pobla de Segur on hem fet nit, fins al port de la Bonaigua, porta d’entrada a la Vall i que, fins la construcció del tunel al segle XX, era l’únic camí per accedir a esta vall des de la vessant sud dels Pirineus. I quin camí, el port arriba fins als 2.000 metres d’alçada, fet que explica que estiga ben cobert de neu la major part de l’any, de fet antigament restava tancat entre 6 i 9 mesos amb la qual cosa la Vall quedava totalment aïllada.

Per tal d’encetar la nostra ruta, un poc abans de coronar el port, hem de parar a l’aparcament del Clot Gran o telecadira de La Peülla, allà hem quedat amb el nostre benvolgut Willy, l’amic saforenc que viu al Pallars i amb el que sempre fem per coincidir en vacances, este dia a més ens farà de guia. La ruta comença des del mateix pàrquin on ja veiem un xicotet pont que hem de creuar i de seguida enfilar cap amunt, seguim una bonica senda que primer avança per una zona més oberta i després entra a un bosc de pí negre on, si fa calor, tindrem una bona ombra. Continuem pujant i de seguida arribem a l’estanyó de Gerber (35-45 min des del pàrquin), un lloc preciós on podem gaudir d’unes vistes bellisimes i on podrem fer una paradeta per esmorzar, dinar, etc.

Panell informatiu a l’inici de la ruta

Aran descobrint l’estanyó de Gerber

La senda en bona companyia 😉

Un cop arribats ací nosaltres decidirem tornar cap arrere per tal de finalitzar l’excursió ja que se’ns feia tard i encara haviem de dinar i anar cap a Vielha. Però si voleu fer la ruta sencera, la senda continua cap als altres 2 estanys que hi ha més a dalt i es pot completar en unes 3-4 hores (anar i tornar). Tot el camí està molt ben senyalitzat i el desnivell no és massa fort (300 m). Podeu trobar una molt bona descripció de la ruta i fins i tot baixar-vos una fitxa en pdf amb tota la informació en la web de Rutes Pirineus.

A migdia ens acostem a dinar al restaurant-bar Cap del Port, situat en un lloc inmillorable ja que es troba just al punt més alt del port de la Bonaigua a 2.072 metres d’alçada. És un lloc amb molt d’ambient muntanyer i sobretot on podem degustar les típiques botifarres de la zona, brous calentets, etc.

Per finalitzar el dia ja només ens quedava baixar fins a Vielha i accedir al nostre ‘camp base’, un apartament en plé centre de la vila, que tot i ser car i xicotet (l’estiu i el turisme de la zona són així my friends!), almenys ens apanyava per estar ben ubicats i poder accedir a les rutes i activitats que teniem previstes a la Vall.

Dia 3: Bossost i Vielha

Tot i estar en estiu, és habitual que als Pirineus l’oratge no permeta sempre eixir de ruta, així que este dia de pluja ens tocà inventar plans alternatius. Per començar el dia quedarem amb uns amics que estaven també de vacances a la Vall i vam esmorzar junts al poble de Bóssost, és el darrer poble ‘gran’ de la vall abans d’entrar en la zona francòfona i al pare és un dels pobles que més li agrada ja que té una de les principals i més boniques esglèsies romàniques de l’Aran. Després de fer un bon àpat al centre del poble (que per cert estava en festes), visitarem l’esglèsia en qüestió i tornarem cap a Vielha per tal d’arribar a dinar. Si esteu per allí alguna vegada i busqueu alguna activitat per anar amb els xiquis, heu de saber que prop del poble es troba el parc faunístic Aran Park, on podreu conèixer la fauna  d’estes contrades en un entorn natural. Nosaltres com que no feia bon dia decidim deixar la visita per a una altra ocasió.

L’esglesia de Bossost és el monument romànic més important de la Vall

Detall de la porta

La vesprada la dedicarem a passejar per Vielha, la capital de la vall, on trobem també molts monuments que visitar i racons molt entranyables. I així se’ns passa ester tercer dia, amb una jornada turística molt més relaxada del que és habitual en la nostra familia. Però no podem tancar el dia sense una recomanació per sopar a Vielha, la pizzeria Ço Os, on vam tindre la oportunitat de gaudir d’unes pizzes boníssimes, una mica cares però sense passar-se.

Dia 4: L’Artiga de Lin i els Uelhs deth Joeu

Una altra de les activitats “estrella” que es poden fer a la Vall i que trobem a la majoria de guies i recomanacions de la zona, és la visita al paratge de l’Artiga de Lin i a les surgències conegudes com els “Uelhs deth Joeu”. El perque de que este paratge i ruta siga tan popular el trobem en que, a banda de ser un lloc preciós i molt ben conservat, té la pecularietat de comptar amb els Uelhs, una mena de surgències d’aigua que eixen del no res i que fins fa uns anys eren un misteri ja que ningú sabia d’on eixia eixe riu, ara sabem que en realitat els Uelhs formen part d’un sistema kàrstic que comunica la vessant de la Vall de Benasc amb la Vall d’Aran i que l’aigua que desapareix al conegut “Forau d’Aigualluts” als peus del pic Aneto, torna a sorgir a l’exterior en estos Uelhs deth Joeu. Si voleu saber més d’esta meravella de la natura punxeu a este enllaç.

Impresionant panoràmica de l’Artiga de Lin

Però anem per feina! Per tal de fer la ruta haureu d’arribar fins al poble de Es Bordes, a només uns km de Vielha i resseguir les indicacions per una carretera de muntanya, fins arribar al pàrquin de l’Artiga. Antigament es podia arribar en cotxe fins a dalt mateix però des d’este estiu s’ha posat en marxa un servei de “trenet” que acosta als visitants des del pàrquin inferior fins al paratge, d’esta manera es racionalitza molt més l’accés, ja vos advertim que és un lloc molt visitat per la qual cosa no espereu fer la ruta en solitari!

El trenet turístic ens deixarà al Plan dera Artiga, com el seu nom indica es tracta d’una explanada ben àmplia des d’on tenim unes vistes merevelloses del circ de l’Artiga, estem al bell mig del Pirineu, colindant amb la Vall de Benasc i per tant ens trobem entre muntanyes que quasi arriben a la mítica cota 3.000. Des del Plan, tenim diverses senyals que ens guien per tal de fer la volta circular molt senzilleta d’uns 3 km, que ens porta primer a recorrer el circ i després a baixar per dins del bosc fins arribar als Uelhs, el final espectacular d’este recorregut.

Baixant per dins del bosc cap als Uelhs

Els Uelhs deth Joeu

Podeu trobar la descripció i dades de la ruta molt ben explicades i amb una fitxa per descarregar al web de Rutes Pirineus.

Dia 5: Val de Toran i Bausen

A tots els viatges que fem (o a quasi tots), sempre tenim algun plà que ens sorprén molt gratament, ve perque no el contemplavem com a un “plà estrella” i després comprovem que si que ho era; ve per desconeiximent, este darrer és el cas de la nostra jornada a la Val de Toran.

Tot i que teniem una sèrie de rutes assequibles per xiquets/es preparades per fer en el viatge, no teniem especial interés en cap d’elles, però gràcies a uns amics que estaven passant uns dies en la Vall i que ens van parlar molt bé d’esta, vam decidir acostar-nos a coneixer-la…. i quin descobriment!!! Sense dubte ens hem enamorat d’esta xicoteta vall subsidiària de la Vall d’Aran i a més pensem que és un lloc imprescindible per endinsar-se en el que devia ser antigament la veritable esència aranesa.

Refugio de la Honeria

Paissatge atlàntic a la Vall de Toran

Eixint del llogaret de Pradet

Comencem arribant en vehicle fins al Refugi dera Honeria, un encantador refugi de muntanya on podem aparcar i comencem a caminar. La ruta triada i que ens havien recomanat especialment, és una circular que pasa pel xicotet llogaret de Pradet i continua per dins del bosc fins a tornar al Refugi. La longitut total es d’uns 2,5 km amb un desnivell aprox de 100 m, per tant és ideal per a que els xiquets puguen fer-la tota o un trós caminant ells mateixos. Els paratges que ens trobem són preciosos, destacant el bosc ombrívol i húmid com només a estes contrades els podem gaudir.

Per rematar la feina, cal fer un bon dinar al Refugi, tenen habilitada una zona de taules de pic-nic on podrem gaudir dels típics menjars de muntanya de la zona i per un preu més que bó.

La vesprada en este cas es converteix en un altre descobriment (ja vos deiem al principi que esta jornada va ser la sorpresa del viatge). Ens acostem fins al poble de Bausen, molt a prop de la Vall de Toran. És una vila muntanyesa que es conserva encara tal i com devien ser els pobles aranesos fa 100 anys, la qual cosa el fa molt entranyable i bucòlic. Trobem els seus habitants asseguts a les portes de les cases, xarrant la seua llengua pròpia, l’aranés, i ens expliquen algunes curiositats, com per exemple la tradició que tenen de posar a les portes de totes les cases del poble una creu feta amb 2 fulles, les posen el diumenge de Rams i les mantenen durant tot l’any a la porta fins el següent, és una mena de protecció simbòlica que ens recorda les antigues creences naturals d’estes muntanyes.

El camí cap al cementeri

Detall de la tradició de penjar creus amb fulles a les portes per protegir les cases

El cementeri dels Amants

Arribant a Bausen

Però encara ens queda per conèixer la que s’ha convertit en una de les històries més conegudes de la Vall d’Aran, la dels Amants de Bausen. La millor manera de fer-ho és fent la curta ruta que ens du fins al xicotet cementeri dels amants, un passeig de vesprada que ens porta fins a un raconet molt bonic on podrem llegir la història i de pas, si vos agrada el geocaxing com a nosaltres, descobrir el tresor del lloc.

Ací teniu un enllaç on trobareu informació detallada de la ruta per la Vall de Toran. I ací un altre amb el recorregut des de Bausen fins al cementeri dels Amants.

Dia 6: Sauth deth Pish i Fira del formatge de Salardú.

Darrer dia d’estada a la Val d’Aran, pel matí anem a conèixer un altre dels paratges que té molt de renom per estes contrades: la cascada del Sauth deth Pish. La veritat és que el lloc és molt bonic, però s’ha de dir que vam trobar moltíssima gent i aixó va fer que no puguerem gaudir del lloc tant com haguerem volgut. Ací teniu un enllaç que detalla la “mini-ruta” que es pot fer per veure en detall la cascada. Per cert, com a nota curiosa, descobrirem que des de la carretera que dona accés a la cascada hi ha un punt on tenim unes vistes espectaculars de la Glacera de l’Aneto!

El Sauth deth Pish

Després de dinar, per la vesprada ens acostem a la Fira del Formatge de Salardú, un mercadet on ens proveïrem de diversos tipus de formatges i a més hi havien paradetes d’artesania i espectacles pels xiquets/es, un event ideal per a passar la vesprada.

Panoràmica de la glacera de l’Aneto pujant a la cascada