Dia 1: Prádena i Pedraza

En esta ocasió, la xicoteta familia de l’Aran haviem d’aprofitar uns vals de “smartbox” que teniem pendents de canvi des de feia mesos. És per aixó que en contra del que ve sent habitual als nostres viatges, no ens hem allotjat a una casa rural (molt més còmode per a la nostra logística familiar), sinò que ens hem hagut d’adaptar per a l’allotjament que teniem triat: un hostal rural a un poble de la part segoviana de la Serra de Guadarrama, Prádena. S’ha de dir que en conjunt vam estar molt a gust al lloc i ens van tractar superbé, sobretot l’encarregat de l’hostal, Antonio, que ens va facilitar a muntó la estada. També a destacar el restaurant del lloc, amb uns menjars magnífics on destacaven i molt els postres caseros: que feia temps no tastàvem res tan bo com la espectacular crema de torró de Xixona i el pastís de formatge.

Adreça web de l’hostal: lamestahostal.com

La plaça porticada de Pedraza, un bonic conjunt medieval.

Molt a prop d’allí tenim una altra població interessant, Pedraza, un conjunt medieval molt ben conservat amb molt d’encant. Com que arribàvem prompte el primer dia, vam decidir fer temps visitant este poble i no ens arrepentirem ja que ens agradà molt tot el seu conjunt. És un poble totalment amurallat, que et transporta a la Edat Mitja ja que no hi han construccions modernes i de fet no es pot transitar per la major part del poble amb vehicle sinò que s’ha d’aparcar als llocs destinats que hi ha fora del poble. Si aneu en cap de setmana trobareu molta gent i moviment turístic, nosaltres com que era un dijous vam gaudir de molta tranquilitat a la visita.

Abans d’arribar a l’hostal, també aprofitarem per jugar una estoneta a “geocaxing”, un joc que ens agrada molt i que ens permet quan estem visitant diferents llocs que no coneguem, aprofundir en els seus monuments i història mitjançant la recerca dels “caxés”. Este primer dia anarem a cercar el caxé que hi ha al costat de la Cova de los Enebralejos, molt a prop del poble, ací us deixem l’enllaç per si voleu anar a buscar-lo, es molt senzillet!!

Aran a punt de trobar el geocaxé de la Cova dels Enebralejos.

Dia 2: Laguna de Peñalara i Segovia

El segon dia de la nostra estada per terres de Guadarrama, donat que era el millor dia climatològicament parlant, vam decidir fer una activitat d’alçada, ni més ni menys que la ruta fins a la Llacuna Gran de Peñalara, als peus del cim més alt d’esta serralada.

Per tal d’arribar des del poble de Prádena fins al port de Cotos, lloc des d’on comencen la majoria d’escursions per este sector del Parc Nacional (espai protegit amb esta figura des de fa molt poc, concretament des del 2013), agafem una ruta de carretera prou paissagística on recorreguem quasi tota la cordillera des de Navafria, baixant a la vall del Lozoya per tornar a pujar fins a Cotos, a quasi 2.000 metres d’alçada.

Ruta en cotxe

Camí de la Llacuna Gran de Peñalara, ja s’albira el circ glaciar.

Una vegada arribats al gran pàrquin de Cotos, on trobem l’alberg de la RSEA Peñalara, una de les entitats alpines i excursionistes més antigues que existeixen a la peninsula, agafant este alberg com a referència comencem a pujar pel fàcil camí/pista que puja a la llacuna i que comparteix amb el camí al cim els primers metres. En poc temps arribem al diposit d’aigua on hi ha instal·lat un porxe amb banc i panells informatius, ací hi agafem una senda a mà dreta que mig pujant al principi i després planejant, ens du en poc més d’1 hora fins a la llacuna gran de Peñalara, que no és sinò la resta d’un circ glaciar que s’aprecia perfectament. Nosaltres com que se’ns havia fet curta la ruta, vam decidir pujar una miqueta més fins al Refugi Zabala a 2.075 m, un refugi lliure que forma part de la història del muntanyisme en estes contrades. Als voltants del refugi fem un dinaret de pic-nic i ràpidament (no voliem que se’ns fera tard per aprofitar el dia), baixem cap al pàrquin esta vegada utilitzant el camí tradicional de baixada des del cim, fent així una ruta quasi circular (quasi perque l’últim tram si que coincideix en ambdós camins, el de pujada i el de baixada).

Una vegada finalitzada l’excursió, ens prenem un cafenet a la Venta Marcelino, un lloc mític i de referència al mateix Port de Cotos, on si teniu temps podeu dinar algun dels plats tradicionals de la zona. Després agafem el cotxe amb destí a Segovia, ja que decidirem dedicar la vesprada a visitar esta històrica ciutat castellana.

Dinant al costat del Refugi Zabala.

La visita a Segovia ens va agradar molt ja que es una ciutat perfecta per a caminar pel seu casc antic, aprofitant que el pare fa anys es dedicava a fer de monitor-guia en viatges de estudiants que entre altres llocs anaven a Segovia, i per tant coneixia prou la zona, vam gaudir dels principals monuments i, com no, vam aprofitar per buscar alguns geocaxés amagats pel centre de Segovia i que van fer encara més agradable esta vesprada. Recomanem especialment un geocaxé amagat a sota del famós Aqüeducte segovià, que ens va impactar per la seua originalitat, sent segurament el millor geocaxé que hem trobat mai, ací teniu l’enllaç per si us ve de gust trobar-lo!!

Ruta a la Llacuna Gran i Refugi Zabala a wikiloc.

Dia 3: Acebeda de Prádena i Geocaxing per la comarca.

Tercer i últim dia (sencer) d’estada per estes terres de Guadarrama. Teniem una activitat prevista al mateix poble on ens allotgem, així que donat que la previsió de l’oratge no era massa bona, decidim fer esta ruta que no ens susposa desplaçar-nos en cotxe, així si la cosa es complica podriem recular i tornar a l’allotjament de manera més o menys ràpida, encara que, tot s’ha de dir, no vam arribar a eixos extrems i llevat del fred i la boira, vam poder fer la ruta sencera sense gaire molèsties.

El camí triat ens puja per l’Acebeda de Pràdena, un peculiar bosc on hi trobem uns exemplars gegants de grèvols, que formen un bonic i bucòlic paratge, és una zona única donat que normalment no es troben grèvols tan al sud ni tan grans com arbres, solen tindre el tamany d’un arbust. A més dels grèvols que, per cert, estaven carregadets de fruïts i aixó la tradició popular diu que indica que serà un hivern amb prou neu, també trobem durant la ruta grans exemplars de sabines, un altre arbust que en estos paratges es troba amb tamany d’arbre i formant un veritable bosc.

Bosc de Grèvols amb tocs tardorencs.

Una ruta en definitiva molt bonica i interessant, plena de colors tardorencs i amb l’al·licient de que buscàvem de cami un geocaxing que no vam poder trobar per una errada quasi al final de la ruta en que ens passàrem del lloc on estava amagat i aixó ens desmotivà una miqueta!! Ací vos deixem enllaç al geocaxé per si voleu buscar-lo.

Cap al migdia, amb la ruta ja finalitzada, tornem al Hostal ja que haviem encarregat un “cochinillo” al forn, molt típic d’estes terres i ens peguem l’homenatge! Per a la vesprada, com que no haviem previst res, decidim fer una ruta en cotxe pels pobles dels voltants i de pas anem buscant diferents geocaxés amagats, hi trobem un fum, cadascú d’una manera, però us recomanarem un en concret que, a més, podeu fer combinat amb una ruta ben senzilla. Es tracta d’un geocaxé amagat a un poble abandonat, La Alameda, al qual es pot arribar en cotxe per una pista forestal, però us recomanem que deixeu el cotxe en el poble anterior (Orejana) i feu el camí a peu ja que és molt bonic i paga la pena. La veritat és que este geocaxé ens va agradar sobretot pel lloc on es troba, este llogaret deshabitat tan encantador. Ací teniu l’enllaç al geocaxé.

I amb aixó ja només ens quedava passar la nit i empendre viatge de tornada, tot fent una paradeta al “Rastro” de Madrid. Ens queden pendents moltes rutes i activitats a la Serra de Guadarrama i creguem que la tardor és una època perfecta per visitar esta serralada així que ja sabeu!!

Ruta a wikiloc.

Los Senderos de Lobo y Seda 2: Guía de Guadarrama

Primera vegada que parlem d’esta col·lecció al web, però no serà l’única, ja que es tracta d’una serie de guies especialitzades en les excursions amb xiquets/es, publicades ni més ni menys que per Edicions Desnivel, tot un referent al món de les publicacions de muntanya.

La col·lecció s’estructura al voltant de 2 xiquets imaginaris: Lobo i Seda, que acompanyen als lectors a través de una selecció de les millors rutes de la Serra de Guadarrama per a fer en familia. Trobarem una descripció completa de cada ruta, així com informació pràctica sobre la ruta i els seus voltants.

Ací podem vorer com es mostren les rutes en esta guia.

Les rutes inclouen des de paratges d’alta muntanya com l’entorn de Peñalara (el cim més alt del massís), a d’altres propostes més desconegudes però molt gratificants també. El punt negatiu que hi veiem a esta guia i que fem extensiu a tota la col·lecció, és que els mapes que inclou en cada ruta són en format dibuix/cròquis ilustratiu, entenem que aixó ho fan per fer més cridaner el llibre de cara als nens/es, però a nivell pràctic per als pares i mares que volem seguir les rutes, ens obliga a contar amb suport d’altres mapes externs o aplicacions gps, etc, ja que només amb el dibuix de la guia no és prou per seguir la majoria de les rutes si no es coneixen. Tot i aixó últim, és una guia molt recomanable i que us donarà grans idees per a les vostres excursions per Guadarrama.

Ací trobareu el llibre.