Dia 1: Tour Val d’Aspe

Encetem la nostra tradicional estada estiuenca al Pirineu i, per a esta primera setmana, hem triat allotjar-nos i compartir una Casa Rural amb 3 families d’amics i amigues més, al poble de Canfranc-Estación. El lloc s’ha de dir que es estratègic 100% per a les estades perque queda relativament prop de moltes activitats. La Casa que hem llogat enguany ens ha eixit prou econòmica i amb la gran capacitat que tenia (fins a 20 persones) era ideal per a un grup nombrós com el nostre entre grans i xicotets. És diu Casa La Tuca i la recomanem sense dubte tot i que s’ha de dir que està una mica velleta però en condicions.

El viatge d’anada el ferem el dia anterior i se’ns va fer prou curt ja que isquerem relativament matiners, aixó si, a mig camí per desfogar les feretes, vam tindre una parada llarga d’un parell d’hores per dinar i jugar al magnífic parc que hi ha al poble aragonés de Muel, un lloc que no coneixiem però que ens l’apuntem per ser prou estratègic de camí al Pirineu, i a més té la gràcia de tindre una cascada i un bonic espai natural dins del mateix parc. Aixó si, en ple mes d’agost la zona de bany està prou confluida per la qual cosa es recomanable estar al parc.

En tot cas, començem les vacances i ho fem per la porta gran, per al primer dia sencer a Canfranc triem una ruta que haviem vist recomanada a algunes guies i també en este enllaç, per cert, aprofitem per recomanar eixa web, rutaspirineos.org, ja que és molt completa i té rutes molt xules per a fer amb xiquets. La ruta discorre per la part alta de la Vall d’Aspe, al vessant nord del Pirineu i, per tant, estem parlant d’una ruta prou ombrívola i amb la vegetació típica de fagedes, roures, etc. És un recorregut totalment apte per a fer tant amb la motxilla porta-bebes i també amb xiquis que ja comencen a caminar ja que la distància i el desnivell són molt lleugers i a canvi els paisatges són impresionants.

A meitat de la ruta fem una parada per dinar al costat del riu i com no podia ser d’altra manera, acabem a dins de l’aigua remullant-nos els peus grans i xicotetes. La ruta és circular i la durada entre 1 i 2 hores en funció de les parades que fem i si els xiquets ja caminen en funció del que els coste.

Creuar el riu sempre és una aventura!

A la motxilla es va molt bé….. però d’ací no res et toca caminar!

Dia 2: Jaca i Passejos per Canfranc

Un dia més “light” a la programació de les vacances sempre s’agraeïx, en este cas motivat per la previsió de plujes que teniem (tot i que després van caure 4 gotes), així que tirem mà d’un dels millors recursos turístics que hi ha en esta zona del Pirineu Aragonés: Jaca i sobretot el seu parc de la Ciutadella, on, amb l’inestimable ajuda d’un baló, sabem que la diversió per als mes menuts sempre està assegurada. I de pas els pares i mares ens relaxem estovats a la gespa i fem una volteta pel centre d’esta vila per veure algunes de les tendes de roba de muntanya que hi han (sobretot per fer-nos les dents llargues ja que quasi tot està caríssim!).

Parc de la Ciutadella de Jaca

“Paseo de los Melancolicos” de Canfranc

L’aventura d’entrar al b

A migdia tornem a dinar a Canfranc i completem la vesprada amb una interessant ruta que hi ha senyalitzada just darrere del poble, es diu, “Paseo de los Melancolicos” (no sabem el perquè d’este bucòlic nom), però us la recomanem si teniu una estoneta per caminar ja que transcorre en tot moment a l’ombria del bosc per enfront del poble, donant unes vistes prou xules de la mítica i decadent Estació de Canfranc. Per als xiquis és una ruta perfecta ja que es curteta i plana així que inclús els més xicotets si ja caminen la poder fer sense problemes. Quan la ruta finalitza, podem empalmar amb una altra que ens du a veure els anomenats “Bunkers de Picaubé”, vestigis d’una fallida linia defensiva que es va construïr als anys 40 per previndre una suposada invasió francesa. La veritat es que es molt xulo entrar amb els xiquis a dins amb la llanterna i, sobretot, per als més majors del grup com Núria va suposar començar a ser conscient d’alguns aspectes terribles del món com són la guerra i tot el dolor que pot causar. Per finalitzar la ruta, creuem per entre alguns hortets urbans a l’altre costat del riu i arribem al poble per retornar per dins fins a casa (amb paradeta al parc inclosa).

 Ací podeu trobar info sobre els passejos curts que hi ha a Canfranc-Estació.

Dia 3: Chemin de la Mature

A vegades hi ha rutes, llocs o activitats dels quals has sentit parlar o llegit des de fa anys i tens en la recàmera guardats esperant que arribe el seu torn. Este és el cas del pare i la ruta del Chemin de la Mature, que porten anys buscant-se i finalment s’han pogut trobar enguany a les vacances de Canfranc.

El impresionant camí tallat a la roca

Paradeta per dinar a mig camí

Es tracta d’una ruta molt impresionant perque transcorre en part per un camí tallat directament a la roca d’un vertiginós congost amb una altura considerable. La història d’este camí que es troba a la Vall d’Aspe en la vessant francesa, es remonta a l’interes que tenien al segle XVII els francesos per extreure llenya dels boscos que hi ha a la zona per la qual cosa van obrir este camí per poder arribar més ràpid a per la llenya. Hui en dia és una ruta prou coneguda i transitada dels Pirineus francesos, apta per a fer en xiquets o be en la motxilla o en tot cas anant amb molta cura al tram del tallat (1 kilometre o així). De fet, part del grup que estàvem de vacances no va vindre a fer-la perque els feia una mica de respecte que els xiquets anaren per este tram.

Caminant per la fageda

Vistes des de la terrasa del refugi

Nosaltres vam fer la ruta circular durant tot el dia tot i que al principi no sabiem si fariem només el primer tram, el que suposàvem que era el més impressionant pel camí tallat, però al veritat es que al final ens vam llançar a fer-la tota i ens n’alegrem perque la resta del camí és per dins del bosc de fageda i també per uns prats alpins que són molt xulos. Aixó si, avisem que es una ruta relativament llarga si els xiquets ja van caminant (tot i que ens vam trobar una familia valenciana que la va fer tota amb un xiqui de 5 anys, valent!), nosaltres com que encara anem en motxilla portabebe vam poder fer-la però són uns 10 km amb un desnivell positiu de 750 metres en ascens, així que cal pensar-ho bé abans d’empendre-la. Uns kilometres abans de la ruta trobem un refugi guardat on podrem fer un bon berenaret amb un crepe de xocolata o una cervesseta per refrescar.

Ací vos deixem l’enllaç a la ruta en wikiloc.

Dia 4: Camí de Santiago a Villanua i Arboretum Canfranc

Arribem a l’equador del nostre viatge a Canfranc i per a este dia haviem vist una ruta que podria estar interessant i asequible per a fer en familia: el tram del Camí de Santiago que va des de Canfranc fins al poble de Villanua. A més la ruta comptava amb l’interés de poder visitar per la vesprada quan acabarem les famoses “Cuevas de las Güixas” que hi ha a este poble, dissortadament no vam tindre la previsió de cridar abans i les reserves d’entrades estaven ja exhaurides, així que si voleu fer este plà tingau la precaució de cridar a reservar un o dos dies abans.

Comencem la ruta des de les afores del poble de Canfranc i enfilem una bonica senda que en uns 5 km ens durà fins a Villanua, s’ha de dir que és molt senzilla per als xiquets però que paisagísticament no és gran cosa, sobretot al tram final que pasa per baix de la carretera, però tot i aixó paga la pena fer-la i gaudir d’este camí al seu pas pel Pirineu, a més com deiem és una activitat que es pot combinar facilment en altres ja que a Villanua tenim prou oferta d’activitats, tant a les Coves com al parc d’aventura que hi ha. La ruta finalitza a una àrea d’esplai amb unes taules de pic-nic i amb un parc infantil per la qual cosa també està molt be per dinar i fer una estona de jocs. Com que no és una ruta circular cal deixar previament algun vehicle a Villanua per tornar a l’inici.

Començant el tram de Camí de Santiago

Els xicotetes excursionistes!

Entrar a la cabana de pedra és també una aventura!

Per la vesprada tornem a Canfranc i decidim tancar el dia amb una excursió curteta a l’Arboretum que hi ha al costat del poble, on podem gaudir dels arbres que allí hi trobem i també entrant amb les llanternes a algunes cabanes de pedra que hi han, una altra aventura per als xiquets!

Ruta en wikiloc Cami Santiago Canfranc- Villanua (*l’enllaç es de tot el tram des de Canfranc Estació, nosaltres només ferem des de Canfranc poble).

Enllaç a la ruta per l’Arboretum de Canfranc.

Dia 5: Ibones d’Astun i bany al riu.

Un plà que veiem molt interessant és este que vam fer quasi al final de la nostra estada. Es tracta de pujar fins al pàrquin de l’estació d’esquí d’Astun i allí agafar un telecadira que ens puja fins a la cota 2.000, just al costat de l’ibon de Truchas, des d’alli podem agafar un camí molt còmode que ens du en poc de temps fins a l’ibon de Escalar i des d’aquest, si volem fer la ruta més llarga podem inclús pujar una miqueta fins al Col des Moines i passar a la vessant nord on podem continuar la ruta als llacs de Casterau ja amb el pic Midi d’Ossau davant nostre (una xulada).

S’ha de dir però, que tot i que sobre el paper l’activitat ens va semblar molt xula quan la vam pensar, la realitat aquell dia es que no ens va gustar massa per vàries raons: estava molt ple de gent la qual cosa feia una mica fastigós estar en este paratge d’alta muntanya com si estiguerem a un centre comercial. També va fer un dia de molta calor i en esta vessant de solana sense arbres ni res no abellia molt caminar. Per últim també vam trobar molta cua al telecadira i per als xiquets/es estar molta estona esperant no és massa recomanable ja que s’avorreixen un muntó. La nostra conclusió és que probablement ens vam deixar enlluernar per el magnetisme dels ibons i llacs d’alta muntanya, però coneguent el lloc segurament hui triariem una altra ruta. De totes formes, per si vos abelleix fer esta ruta us deixem enllaç amb la info.

Amb el Midi d’Ossau de fons

La pujada des del Ibon d’Escalar es fa dureta per als xikis

Caminant per la pista dels llacs, massa calor!

Per la vesprada, per completar el dia, vam anar a fer un bany al riu que hi ha darrere de Canfranc en el mateix sender que puja fins al Fort del Coll de Ladrones. La ruta en si és molt senzilla, només cal eixir de Canfranc Estació per la carretera a França i abans de deixar el poble agafar el camí que s’enfila cap a dalt i es clarament visible des de la carretera ja que també veiem el riu en tot moment. Després de caminar uns 15 minuts trobarem diferents tolls als quals ens podem banyar tranquilament.