Poques coses es poden dir que no es sàpiguen ja respecte a l’arxi-coneguda Selva d’Irati, en tot cas, nosaltres sempre tenim sentiments enfrontats respecte a esta zona: per un costat no es pot negar la bellesa del lloc ni el que ens atrauen estos boscos de conte de fades, però per un altre costat la tremenda massificació que sol patir el lloc podem dir que ‘ens tira cap arrere’ a l’hora de visitar-lo, però en tot cas, en la nostra balança finalment pesa més l’encant de la Selva i una vegada més ens dirigim a fer una ruta per ella, això si, esta vegada amb l’al·licient afegit de que anirem per una altra de les ‘portes’ del paratge que no coneguem: l’embassament d’Irabia.
Des del pàrquing habilitat d’esta zona a la qual hem d’accedir per una pista asfaltada amb un peatge de pago (on per cert férem servir els ‘famosos’ tiquets de pàrquing que ens donen per comprar als comerços de la vall), arribarem a la presa on comença la ruta, en este punt tenim 2 opcions, una ruta més llarga (SL-NA53) que dona la volta a tot l’embassament i que te uns 10 km o una mes curta també circular però que transcorre només per la vessant de la fageda. Nosaltres no poguerem triar quin camí fer ja que el pont que connecta les dos vessant del embassament s’havia enfonsat i era impossible fer la ruta llarga, per tant fem la curta, amb uns 5 km de distància.
Com hem dit eixirem del pàrquing que trobarem al costat de la presa i després de creuar esta per dalt ens endinsarem de seguida per una frondosa fageda que ens acompanyarà en tot el camí per una senda ben bonica i còmoda que ressegueix la falda de la muntanya en tot moment, fent corbes per superar els diferents barrancs i rierols que ens anem creuant. Cap a la meitat de la ruta trobarem la senyalització que ens indicarà l’única pujada ressenyable del camí que es la que cal agafar per fer el bucle circular i tornar de nou al principi, abans però trobem un clar on podem fer la paradeta per dinar o esmorzar segons l’hora i també ben a prop tenim la continuació de la ruta ‘llarga’ amb el pont que s’havia enfonsat i, tot i no poder passar per ell, ens acostem per a poder veure’l. Finalment, farem la tornada circular que en un primer moment ens portarà per una pista una mica més alta que la senda i després agafa una nova senda que ens baixa de manera directa i empinada entre la fageda per a connectar amb la presa on ja només ens resta desfer el camí per tornar als vehicles.
En resum, una ruta molt agradable i bonica, on tindrem una bona dosi del paisatge típic d’Irati però tal volta menys massificat que la part d’Ochagavia (tot i que no espereu trobar-vos a soles perquè gent hi ha). Ací deixem link a la ruta en Wikiloc.
Els Camins de LuAran 