Com ja assenyalàvem al post sobre la cascada de Xorroxin, la ruta del Molí de l’Infern és junt amb aquella, la més coneguda (i concorreguda) d’esta vall, sobretot pel que fa al senderisme de caire familiar, ja que ambdues són rutes molt asequibles en distància i desnivell i, a més, ens porten a paratges excepcionals. En el cas del Molí de l’Infern o Infernuko Errota en euscara, anem a cercar un molí molt ben conservat que es troba al bell mig d’un bosc encantat ple de falagueres, faigs, teixeres, etc.
Com deiem és una ruta concorreguda, així que la nostra proposta per evitar massificacions que de vegades no ens deixen gaudir de la natura ni dels paratges que visitem i, donat que la distància total entre anar i tornar són uns escasos 3 km, és fer la ruta fora de l’horari habitual que seria pel matí, així la fem per la vesprada i com que en estiu allarga el dia, podem allargar l’hora d’eixida per fugir de la gentada, aixó no vol dir que no trobem a gent, en un lloc així és quasi impossible, però de segur molt menys que si la fem pel matí. En tot cas i per si voleu fer el camí més llarg, hi ha una opció que allarga la ruta fins a 6 km començant en una borda de la carretera d’accés on hi han panells indicadors.
Nosaltres ens acostem a la borda Etzebertzeko (impossible pronunciar-ho!), un restaurant que compta amb un bon pàrquing anexe on deixar els vehicles. Des del mateix lloc de seguida albirem les senyals que indiquen la direcció a seguir per una senda que ràpidament s’allunya de la borda i ens endinsa en un bosc molt màgic i atlàntic, amb el rierol (o regata com diuen per ací) que ens acompanya durant tot el camí, este va fent alguna pujada i baixada però sense gaire desnivell, també trobem alguna bifurcació però sempre senyalitzada, fins que en aproximadament 1,5 km ens deixa a la vora d’una cascada, sobre la qual es va construïr aquest molí per tal d’aprofitar la força del salt d’aigua. Continuant una mica la senda ens podrem acostar tant a vorer el molí per davant enlairat en la cascada com per a entrar dins ja que és accesible, en ambdós casos, cal parar atenció amb els xicotets/es, ja que l’humitat del lloc és gran i aixó és tradueix a un terreny molt relliscador, així que amb precaució podem gaudir d’este indret que la veritat, tot i ser molt turístic, paga la pena visitar.
Ací deixem un enllaç de wikiloc amb la ruta, tot i que és ben senzilla i no cal gps per seguir-la (encara que ja sabeu que a la muntanya convé anar sempre sobre segur, per la qual cosa, encara que no l’utilitzem mai ens destorba portar un aparell o hui en dia qualsevol aplicació per a mòvil que ens faça eixe paper).
Els Camins de LuAran 
Retroenllaç: Aran i Luar a la Vall del Baztan II (agost 2020) | Els Camins de LuAran