Una de les coses que ens abellia des del principi en este viatge a Asturies era poder conèixer algunes zones de muntanya menys conegudes (almenys per a nosaltres) que la zona de Pics d’Europa que és la que normalment hem trepitjat quan hem vingut a estes terres. Sabiem que, com diu el famós slogan, Asturies es un paradís natural, però haviem d’investigar eixos altres paradisos que resten fora de la famosa serralada dels ‘Picus’. Una vegada vam començar a mirar ens vam adonar de la quantitat d’espais que podriem visitar però com que no teniem molts dies calia prioritzar per distància a l’allotjament per exemple, aixó va fer que algun espai com el parc natural de Somiedo quedarà fora per estar massa lluny i tanmateix vam vorer que raonablement proper teniem el parc de Redes que és per on discorre la ruta del Alba.
Esta ruta que comença al poble de Soto de Agues (hi ha un gran aparcament habilitat just a l’entrada del poble i per cert, cosas rara hui en dia, és gratuït!), ens obsequia amb tot allò que esperàvem en una visita a estes contrades cantàbriques: aigua, boscos humits on la fageda i el roure destaquen, tot i que vam veure moltíssimes castanyes, i és que la tardor estaba ben present en esta zona i tot aixó amanit amb prats, vaques, etc, en definitiva segurament esta ruta recull tot el que pots esperar de la muntanya Asturiana.
El camí, està totalment acondicionat per a poder fer-ho comodament tant caminant com en bici, i és prou plà així que no es fa gens dificil seguir-ho. Transcorre al costat del riu i va clavant-se dins d’un canó molt bonic poc a poc. És un recorregut lineal amb una distància de 5 km anar + 5 km tornar, però nosaltres per a xiquets/es recomanem fer menys ja que sinò tot i la bellesa del lloc se’ls farà massa pesat, per tant ferem uns 3 km cap amunt i després de baixada per tal de fer la ruta circular, hi ha un pont en que podem creuar el riu i continuarem per dins d’un bosc preciós que de baixada ens portarà de nou al poble de Soto. El poble també te un encant especial ja que conserva moltíssims “horreos“, les típiques construccions rurals de la zona cantàbrica. A més el poble és pràcticament peatonal per la qual cosa és perfecte per a passejar i com no pendre un refresc (o algo més) a la placeta on hi han 2 o 3 bars.
S’ha de dir que esta zona del parc natural de Redes ens va encantar i que probablement intentarem tornar un altre colp per poder dedicar-li més dies ja que té unes molt bones condicions per tal de fer una estada familiar. Ací teniu més info de la ruta i la zona.
Els Camins de LuAran 