Dia 2: Ibon de Plan

Com hem explicat, este estiu ens ha tocat patir una forta onada de calor al Pirineu Aragonés, per aixó a banda de moltes activitats de bany, també hem buscat rutes que estigueren prou “altes” ja que d’esta manera podiem evitar un poquet les altes temperatures. Una de les rutes que vam triar amb esta idea va ser la del “Ibon de Plan”.

Es tracta d’una ruta senzilla i molt xula ja que es desemvolupa a quasi 2.000 metres d’alçada i en una de les valls millor conservades del Pirineu, la Vall de Chistau (o Gistain en castellà). És considerat uns dels ibons (recordeu que “ibon” és la paraula aragonesa que s’empra per a refererir-se als llacs o estanys d’alta muntanya) més bonics del Pirineu i també se’l coneix amb el nom de la “Basa de la Mora”, nom que fa referència a una bonica llegenda de la zona.

bucòlica imatge des de la finestra del refugi lliure de Lavasar

jugant als voltants de la “Basa”

Per tal d’accedir a la ruta de l’Ibon hem d’arribar al poble de Saravillo i després de “passar per caixa” (hi ha un peatge a l’entrada que es suposa que es per evitar al massificació) agafem una pista que en 14 km (1 horeta de cotxe) ens deixa al refugi de Lavasar, un refugi lliure xicotet que nosaltres ferem servir per tal de dinar ja que plovia quan arribarem. Des de darrere del refugi i ben senyalitzada, trobem una senda que en 1/2 horeta o 3/4 ens porta al paratge de l’ibon. Com deiem es molt senzilla, però el incomparable paratge d’alta muntanya pirenaica que trobem a l’ibon i les seues rodalies paga de sobra la pena per tal d’anar a passar el dia amb els xiquis.

Vos deixem ací enllaç a la ruta en wikiloc.

panoràmica del Ibon i les muntanyes que l’envolten