Encetem el primer viatge estival amb Luar a la familia! i no ho podem fer millor, hem encertat plenament amb la destinació que vam trïar per a esta setmana pirinenca, la Vall del Roncal (Erronkaribar). Haviem intentat visitar-la l’any passat en Pasqüa (ens vam haber de conformar amb esta curta visita) però no vam trobar cap allotjament disponible, així que havent aprés la lliçó, vam reservar amb molta antelació un apartament rural a la bonica vila de Izaba.
El nostre allotjament és la “Garxo Txikia” dels Apartaments Garxo, especialment indicada per families xicotetes. No és massa gran però al fí i al cap només la necessitem com a camp-base. Tot i no eix cara (si més no el preu està en la línia dels que ens solem trobar a la majoria d’allotjaments rurals) teniu en compte sempre que quan lloguem una casa només per a nosaltres sempre ix una mica més car que si anem en grup amb altres families.
El poble d’Isaba és un lloc molt estratègic per a l’estada a la Vall ja que està prop de la majoria de rutes xules i a més té tot tipus de serveis i, sobretot, molta vida a l’estiu la qual cosa s’agraeïx molt. El turisme que es sol trobar a Isaba (majoritariament basc) és molt familiar.
Però entrem ja en matèria…. el primer dia d’estada com que ens vam trobar amb pluja (de fet quasi tota la setmana ens va ploure), vam fer una ruta que suposavem seria més accesible, les Gorges de Kakueta. Es tracta d’un congost molt tancat (en alguns llocs la distància entre paret i paret és només de 3 m!), on hi ha una vegetació espectacular, la ruta es fa per pasarel·les que han acondicionat i la veritat és que es xulíssima, la llàstima és que la pluja ens va acompanyar també i no la vam gaudir 100%.
Per tal d’arribar, hem de pujar el port de Belagua fins a la Pedra de Sant Martí, lloc on està la “muga” (frontera en euskera) i també molt conegut per la celebració tots els estius d’un acte tradicional d’encontre entre els veïns/es de la Vall del Roncal i de la Vall del Bearn, l’anomenat Tribut de les Tres Vaques. Una vegada a dalt del port cal baixar fins al llogaret de Santa Grazi (estem a Iparralde, també mal-anomenat Pais Basc Frances) on vorem de seguida indicacions a les Gorges. Per cert, s’ha de pagar entrada al bar que hi ha a l’inici de la ruta.
Una de les coses que més ens va agradar/impactar de la ruta és l’estat de conservació tan bó que té el paratge i és que ens vam assabentar que fins fa menys de 100 anys era un lloc desconegut, per la qual cosa fins que no es van descobrir i explorar no van patir cap tipus de presència humana.
La ruta en si es de dificultat baixa, 4 km en total i amb poquíssim desnivell, teniu una molt bona descripció pràctica a la web de rutespirineus.cat
Els Camins de LuAran 