Segon dia en que ens trobem amb mal temps, la pluja continua sense deixar la Vall (ara entenem la verdor i humitat que hi ha a esta zona del Pirineu) i per tant ens toca canvi de plans de nou. La primera idea que teniem era fer la ruta del Pas de Zemeto però decidim deixar-la de banda i plantegem un dia més turístic i tranquil.
Passem part del matí a Isaba passejant, fent compres, etc i a migmatí enfilem amb el cotxe la carretera de Belagua cap al Port de la Pedra de Sant Martí fins arribar a l’arxi-famosa “Venta de Juan Pito“, lloc on es pot dinar amb vistes a tota la Vall i que té un encant especial ja que és una venta centenària que hui en dia és un restaurant típic on es dina molt bé i que compta amb l’arquitectura intacta de l’edifici. A més està en un entorn privilegiat ja que des de la mateixa venta es poden fer excursions molt xules.
De fet la nostra idea original va ser fer la ruta R.IS 21 que és una circular que va des de la carretera a l’alçada del Dolmen d’Arrako on es pot deixar el cotxe, puja fins a la Venta de Juan Pito i torna a baixar després per un altre camí que passa per un bonic bosc. La ruta prevista la teniu a este enllaç de wikiloc.
Com hem dit, al ploure vam anar directes a la Venta, on vam dinar prompte (penseu que és un lloc molt conegut i turístic, sinò aneu abans de les 12:30 com vam fer nosaltres, haureu de fer cua ja que no agafen reserves i es plena!!). El menú és a base de plats típics de la zona com las “Migas de Pastor” i una estupenda carn a la brasa i de postre no deixeu passar la cuallada casera amb regust a brasa (mmmmmm!). El preu del menú ens va apareixer apropiat pel lloc i el seu entorn, al voltant dels 15 € per cap.
Per la vesprada, després de dinar, tot i que continua una pluja feble, una part de la familia (Aran i el pare), decidim baixar el dinarot fent la segona part del camí que haviem previst fer, és a dir, la ruta R.IS 21 en la part del bosc que baixa fins la carretera, on la resta ens espera (Luar i la mare) al cotxe. La veritat és que es tracta d’un indret preciós, un bosc atlàntic preciós on anem creuan el riu en diverses ocasions i que seguint les marques roges i blaves del sender ens porta en 1 horeta fins la carretera. Tot s’ha de dir, ens vam banyar prou ja que plovia i damunt les falagueres ens anaven banyant tots els peus, però res que no s’arregle amb un canvi de roba ràpid al cotxe i una dutxa calenteta en arribar a l’allotjament.
Un dia totalment recomanable per si veniu per estes contrades, recordeu: ruta des del Dolmen fins a la Venta, dinarot i ruta de baixada pel bosc. No vos penedireu 😉
Els Camins de LuAran 