Dia de transició entre els nostres 2 viatges estiuencs als Pirineus, hui toca deixar Canfranc i anar cap al Pirineu Català. El nostre destí és la Vall d’Aran, ens fa molta il·lusió anar a esta preciosa vall ja s’imaginareu perque ;), però com que el xicotet apartament que hem pogut llogar a Vielha no està disponible fins al s’endemà, este dia de canvi d’ubicació vam haver de llogar una habitació a una fonda de la Pobla de Segur.
Per tal que el viatge no se’ns faça massa llarg, decidim fer una parada a la vila d’Ainsa, un bonic poble medieval que ja coneixiem d’altres viatges al pirineu aragonés però que sempre és un bon lloc per parar, sobretot per l’animació que té i perque dona goig poder passejar pels seus carrers empedrats. Per a dinar com que anem amb el cotxe carregat i no hem dut pic-nic, seiem a un dels Restaurants de la plaça porticada d’Ainsa, el Bodegón de Mallacán, ens va semblar que quasi tots els restaurants de la plaça eren més o menys de l’estil, aixó és, bona carn i en general bons productes però molt cars, el lloc on estan fa que es pague més que a altres llocs. En tot cas, vam dinar molt bé, a la sombreta d’una vella porxada medieval i amb tota la plaça davant nostre, la qual cosa per a que els xikis puguen jugar es perfecte!
Després de dinar i fer un tomb pels carrers d’Ainsa, reprenem viatge cap a la Pobla de Segur, la veritat és que tot i anar en cotxe gaudïm molt d’estos viatges en que creuem moltes valls del Pirineu i podem gaudir d’estos paisatges excepcionals tot i que siga des de la carretera. Ruta en google maps.
Finalment, a poqueta nit arribem a la Pobla de Segur i ens allotjem a la fonda Can Fasersia, un lloc que haviem trobat de casualitat per un buscador d’allotjaments a internet i que hem de dir que ens va sorprende molt gratament, ja que tot i tindre una habitació molt senzilleta, estava molt cuidat i l’edifici era ben bonic, a més, el tracte del personal va ser molt agradable i, com no, vam sopar molt be al xicotet bar-restaurant de la pensió que era una meravella (recomanable demanar la taula d’embotits del país, per un preu econòmic se’n fartareu d’un bon embotit i les imprescindibles torrades de pà pagés amb tomaquet, all i oli).
Els Camins de LuAran 