Ara si que comencem de debó la estada a la Vall d’Aran i ho fem per la porta gran! aprofitant el primer dia per tal de conèixer una altra d’eixes rutes que tenim guardada a la memòria des de fa molt de temps: la Vall i estanys de Gerber.
Comencem el dia traslladant-nos de la Pobla de Segur on hem fet nit, fins al port de la Bonaigua, porta d’entrada a la Vall i que, fins la construcció del tunel al segle XX, era l’únic camí per accedir a esta vall des de la vessant sud dels Pirineus. I quin camí, el port arriba fins als 2.000 metres d’alçada, fet que explica que estiga ben cobert de neu la major part de l’any, de fet antigament restava tancat entre 6 i 9 mesos amb la qual cosa la Vall quedava totalment aïllada.
Per tal d’encetar la nostra ruta, un poc abans de coronar el port, hem de parar a l’aparcament del Clot Gran o telecadira de La Peülla, allà hem quedat amb el nostre benvolgut Willy, l’amic saforenc que viu al Pallars i amb el que sempre fem per coincidir en vacances, este dia a més ens farà de guia. La ruta comença des del mateix pàrquin on ja veiem un xicotet pont que hem de creuar i de seguida enfilar cap amunt, seguim una bonica senda que primer avança per una zona més oberta i després entra a un bosc de pí negre on, si fa calor, tindrem una bona ombra. Continuem pujant i de seguida arribem a l’estanyó de Gerber (35-45 min des del pàrquin), un lloc preciós on podem gaudir d’unes vistes bellisimes i on podrem fer una paradeta per esmorzar, dinar, etc.
Un cop arribats ací nosaltres decidirem tornar cap arrere per tal de finalitzar l’excursió ja que se’ns feia tard i encara haviem de dinar i anar cap a Vielha. Però si voleu fer la ruta sencera, la senda continua cap als altres 2 estanys que hi ha més a dalt i es pot completar en unes 3-4 hores (anar i tornar). Tot el camí està molt ben senyalitzat i el desnivell no és massa fort (300 m). Podeu trobar una molt bona descripció de la ruta i fins i tot baixar-vos una fitxa en pdf amb tota la informació en la web de Rutes Pirineus.
A migdia ens acostem a dinar al restaurant-bar Cap del Port, situat en un lloc inmillorable ja que es troba just al punt més alt del port de la Bonaigua a 2.072 metres d’alçada. És un lloc amb molt d’ambient muntanyer i sobretot on podem degustar les típiques botifarres de la zona, brous calentets, etc.
Per finalitzar el dia ja només ens quedava baixar fins a Vielha i accedir al nostre ‘camp base’, un apartament en plé centre de la vila, que tot i ser car i xicotet (l’estiu i el turisme de la zona són així my friends!), almenys ens apanyava per estar ben ubicats i poder accedir a les rutes i activitats que teniem previstes a la Vall.
Els Camins de LuAran 