A tots els viatges que fem (o a quasi tots), sempre tenim algun plà que ens sorprén molt gratament, ve perque no el contemplavem com a un “plà estrella” i després comprovem que si que ho era; ve per desconeiximent, este darrer és el cas de la nostra jornada a la Val de Toran.
Tot i que teniem una sèrie de rutes assequibles per xiquets/es preparades per fer en el viatge, no teniem especial interés en cap d’elles, però gràcies a uns amics que estaven passant uns dies en la Vall i que ens van parlar molt bé d’esta, vam decidir acostar-nos a coneixer-la…. i quin descobriment!!! Sense dubte ens hem enamorat d’esta xicoteta vall subsidiària de la Vall d’Aran i a més pensem que és un lloc imprescindible per endinsar-se en el que devia ser antigament la veritable esència aranesa.
Comencem arribant en vehicle fins al Refugi dera Honeria, un encantador refugi de muntanya on podem aparcar i comencem a caminar. La ruta triada i que ens havien recomanat especialment, és una circular que pasa pel xicotet llogaret de Pradet i continua per dins del bosc fins a tornar al Refugi. La longitut total es d’uns 2,5 km amb un desnivell aprox de 100 m, per tant és ideal per a que els xiquets puguen fer-la tota o un trós caminant ells mateixos. Els paratges que ens trobem són preciosos, destacant el bosc ombrívol i húmid com només a estes contrades els podem gaudir.
Per rematar la feina, cal fer un bon dinar al Refugi, tenen habilitada una zona de taules de pic-nic on podrem gaudir dels típics menjars de muntanya de la zona i per un preu més que bó.
La vesprada en este cas es converteix en un altre descobriment (ja vos deiem al principi que esta jornada va ser la sorpresa del viatge). Ens acostem fins al poble de Bausen, molt a prop de la Vall de Toran. És una vila muntanyesa que es conserva encara tal i com devien ser els pobles aranesos fa 100 anys, la qual cosa el fa molt entranyable i bucòlic. Trobem els seus habitants asseguts a les portes de les cases, xarrant la seua llengua pròpia, l’aranés, i ens expliquen algunes curiositats, com per exemple la tradició que tenen de posar a les portes de totes les cases del poble una creu feta amb 2 fulles, les posen el diumenge de Rams i les mantenen durant tot l’any a la porta fins el següent, és una mena de protecció simbòlica que ens recorda les antigues creences naturals d’estes muntanyes.
Però encara ens queda per conèixer la que s’ha convertit en una de les històries més conegudes de la Vall d’Aran, la dels Amants de Bausen. La millor manera de fer-ho és fent la curta ruta que ens du fins al xicotet cementeri dels amants, un passeig de vesprada que ens porta fins a un raconet molt bonic on podrem llegir la història i de pas, si vos agrada el geocaxing com a nosaltres, descobrir el tresor del lloc.
Ací teniu un enllaç on trobareu informació detallada de la ruta per la Vall de Toran. I ací un altre amb el recorregut des de Bausen fins al cementeri dels Amants.
Els Camins de LuAran 
Retroenllaç: Aran i Luar a la Val d’Aran (Agost 2021) | Els Camins de LuAran