Dia 1: Isaba i Ermita de idoia

Després d’haver arribat a última hora de la vesprada anterior a la Casa Rural on ens allotjem (Borda Mateu), este és el primer dia sencer que tenim. Ens decidim per anar a visitar la Vall de Roncal, que era el lloc on voliem anar en principi però com que no vam trobar allotjament vam haver de canviar, així ens desquitem un poc del canvi de destí.

Per arribar hem de recòrrer algunes carreteres de muntanya prou “tortuoses”, ja que tot i estar a només 58 km de la Casa, l’orografia dels Pirineus en esta zona fa que les distàncies s’allarguen molt més en el temps. La ruta que seguim ens passa per Echo, després Ansó i finalment conectem amb la carretera principal del Roncal fins arribar al poble d’Isaba que és on ens dirigim. És la vila més septentrional de les que formen la Vall i també la porta d’entrada a la zona alpina de Belagua, molt apreciada pels muntanyers i també pels esquiadors de fons que gaudeixen de les pistes que hi han. Nosaltres en principi haviem previst una ruta a la part alta, la ruta del Pas de Zemeto, però la quantitat de neu que hi havia així com l’hora (prou tard) a la que vam arribar no ens ho van permetre, així que la deixem pendent per a una propera visita.

Senda de pujada a la Ermita de Idoia a Isaba.

No passa res, canvi de plans! Isaba és una vila preciosa, tota empedrada i amb l’arquitectura clàssica de la muntanya pirinenca, a més te molta vida social ja que és molt visitada en dates festives, per tant convida a fer un tomb pels seus carrers, gaudir del “ambientillo” i per finalitzar el matí, fer un bon àpat a base dels clàssics pintxos bascos de la zona, ja sabeu: truïta de creilles, croquetes variades, ensaladilles, etc, etc. La veritat és que vam tindre sort ja que el bar/taberna on vam dinar estava a tope, però vam aconseguir una taula prou gran per a tots i vam acabar amb tots els pintxos del local! (que no se diga).

Per la vesprada, ara si, tocava baixar una mica el dinar amb un passeig, així que agafem les motllixes portabebes dels cotxes i comencem pujant fins a un mirador a la part alta del poble des del qual tenim unes vistes molt bones de les muntanyes que envolten Isaba. A continuació, baixem per mig del poble i zigzaguejant pels seus carrers ens dirigim a l’entrada, des d’on agafem la ruta que puja a la Ermita de Idoia. La veritat és que es tracta d’una ruta curta però molt agradable, transcorre en tot moment per dins d’un bosc molt ombrívol i húmid, amb el riu Esca a la nostra vora i encara que en ascens, este és molt discret per la qual cosa és ideal per anar a fer-la amb xiquets/es. La ruta ens du sense pèrdua fins a esta ermita molt venerada pels Roncalesos (Idoia és un dels noms més populars entre els bascos i esta ermita i verge són el seu origen). A la ermita fem una estona de relax asseguts a les taules que hi han i després decidim tornar, ací un apunt: tot i que la ruta marcada com a Sender Local fa una volta circular, com que la tornada que fa el SL des de la ermita és per la carretera, decidim tornar desfent camí, ja que tot i repetir és molt més bonic i tranquil que caminar per carretera quasi 1 km.