Com ve sent habitual, a l’agost aprofitem l’hospitalitat dels benvolguts amics Willy i Eva, que vieuen a Espot, per tal de passar alguns dies en sa casa i continuar descobrint esta zona del Pirineu Català, marcada sense dubte per ser la porta d’accés al sector de Sant Maurici del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici. Estes escapades a Espot també es caracteritzen perque solem improvisar prou les activitats del viatge i ens ho agafem molt tranquilets, prioritzan el descans i el gaudir del poble i l’entorn, per tant, no fem moltes rutes.
En tot cas, este primer dia d’estança decidirem que ja feia molt de temps ni la mare ni el pare pujaven al Parc i jo ni tan sols el coneixia, per tant ens agafarem un taxi 4×4 del Parc (únic accés autoritzat en vehicle) i pujarem fins a l’estany de Sant Maurici.
Un cop arribats al pàrquing del Parc, ens decidim per una ruta clàssica que envolta tot l’estany i ens permet gaudir de diferents panoràmiques de la zona, envoltada per mítics cims com Els Encantats, colls com el Portarrò o refugis guardats com el d’Amitges i el Ernest Mallafrè. Ens va sorprendre que tot i ser un lloc molt massificat amb molts turistes, la veritat és que la majoria es queden als voltants de l’estany, es a dir, ons els deixa el taxi o com a molt arriben a l’estany de Ratera una mica més amunt, però fent la ruta sencera, tot i no ser massa llarga, no vam trobar gaire caminants, la qual cosa en un paratge tan mític com este s’agraeix. El total de la ruta són uns 9-10 km aprox i uns 300 metres de desnivell positiu.
Vistes dels Encantats des de l’accés a l’estany de Ratera.
Comencem la ruta pujant a la Cascada de Ratera, esta pujada i la següent fins a l’estany de Ratera són les més dures de tot el trajecte, no són molt llargues però prengueu-les amb calma! També es tracta del tram més massificat ja que és el mes proper a les parades dels tàxis a l’estany de Sant Maurici i el de Ratera, una vegada passem este últim estany, comença la tranquilitat. Continuem per la pista que es dirigeix cap al Refugi d’Amitges però de seguida ens desviem a la esquerra per remuntar un poc fins tornar a eixir a dalt de l’estany de Sant Maurici i visitar el mirador des d’on tenim unes panoràmiques precioses del Parc. Des d’ací, continuem pel camí del Portarró (mític coll de muntanya, que comunica el Pallars amb la Vall de Boí) fins arribar al desviament on deixarem el camí del Portarró i davallem ja de baixada cap al refugi Ernest Mallafrè, este tram, dels més bonics de la ruta transcorre per un atapeït bosc d’avets i altres espècies típiques del Parc com el neret (en castellà rododendro i al Pallars, bardanal).
La family al complet al mirador, amb l’estany de Sant Maurici als nostres peus.
Per finalitzar la ruta, passem pel Refugi Ernest Mallafrè, un xicotet refugi situat al costat mateix de l ‘Estany de Sant Maurici, molt xicotet però acollidor i on recuperem forces amb unes bones torrades de truïta de formatge amb pà amb tomaca, també tenen menus per si us ve de gust algo més consistent. Com sabeu els preus dels refugis de muntanya són més elevats que als establiments normals, al tindre la dificultat de fer arribar les viandes fins a llocs de vegades prou incomunicats, per aixó mateix (per poder gaudir d’eixe entorn) tot i ser car si ho compares amb la ciutat, sempre ve de gust fer un tast a un refugi de muntanya. Un cop passat el refugi ja només ens resta continuar el camí cap a l’estany al qual arribem en 10 minuts. Ací al pàrquing, esperem de nou el taxi 4×4 per baixar a Espot i donem per finalitzada la jornada.
Ruta a wikiloc (atenció: el track no és exacte a la ruta que nosaltres vam fer ja que comença al parquin lliure que hi ha a l’entrada del Parc, per aixó és més llarga que la nostra, si es vol fer tal i com la vam fer nosaltres només s’ha d’agafar el tram circular que comença i acaba al parquin de l’estany de Sant Maurici.
Els Camins de LuAran 