Darrera escapada de l’estiu 2015! No teniem pensat anar a cap lloc, però com que encara ens quedaven uns pocs dies lliures abans de la reincorporació laboral, vam decidir fer una escapadeta “express” a algun lloc proper. Buscavem fugir una mica de la calor i la millor opció eren les benvolgudes muntanyes del massís del Port.
Ens posàrem a buscar llocs per allotjar-nos i bingo! trobem una casa rural que pinta molt bé, ni més ni menys que a Fredes! per a nosaltres probablement el poble amb més encant de muntanya de tot el País Valencià, i és que al estar tan aïllat i tan alt, la tranquilitat que es respira és màxima. A més, ens permet per la seua ubicació fer alguna ruteta ben xula per les rodalies. La casa rural que vam trobar és Cal Correu, un allotjament ideal per a families i grups d’amics ja que es ben ampla i compta amb moltes habitacions i totes les comoditats que es poden desitjar.
El nostre camp base, Fredes, el poble més septentrional del País Valencià.
Arribem un dilluns de vesprada i ja teniem ganes de gaudir de l’aire pur que ens envolta, així que improvisem un passejet resseguint el sender GR que va des del mateix Fredes al refugi de la Font Ferrera. Nosaltres no teniem intenció d’anar molt lluny al ser ja quasi de nit, però si que ferem un bon tram per dins del bosc i fins arribar a un alt des d’on podem albirar el espectacular Portell del Infern de Fredes.
Passeig pel GR-7 des de Fredes.
Al dia següent voliem aprofitar al màxim, ja que és l’única jornada sencera que tenim a Fredes, per la qual cosa ens decidim per la ruta més emblemàtica de la zona: la visita al Faig Pare dins de la Fageda del Retaule. Per tal d’arribar a l’inici amb la furgo (coneguda popularment i des d’eixe mateix dia com “l’Araneta“), hem d’agafar la pista forestal que naix des de l’embassament d’Ulldecona, i seguirla sense desviar-nos durant uns quants kilometres…. en principi fins on ens deixe l’estat de la pista. De fet, el track de la ruta que voliem fer començava uns 2,5 km després d’on nosaltres decidirem aparcar, però no ens fiavem de l’estat de la pista i vam decidir caminar una miqueta més i estar segurs. La nostra recomanació és que si no aneu amb un vehicle 4×4 o no controleu molt la conducció per pistes forestals amb pujades fortes, no intenteu arribar fins al final de la pista i completeu el camí a peu.
Un cop deixem ben aparcada a un marge de la pista a l’Araneta, comencem a caminar per la pista fins que esta queda tancada al pas de vehicles, just només passar la tanca, hi ha un senderol que naix a mà dreta i que comença amb una pujada per un terreny una mica descompost, la pujada no és molt llarga i ràpidament comencem a caminar en plà per un frondós bosc en el que gaudirem a més de les vistes que el barranc de la Fou ens ofereix a la nostra dreta. Després de caminar uns 2-3 km, si ens fixem, vorem la senda que puja a la dreta cap al conegut “Pí Gros”, un altre dels arbres monumentals emblemàtics dels Ports que nosaltres visitarem en una altra ocasió. Al poc ens trobem al mateix sender que seguim amb la Font del Retaule, molt ombrívola i fresca (un bon lloc per fer vivac) i de seguida eixim a la pista principal que ens du sense pèrdua a la curva on trobem majestuós al Faig Pare del Retaule. Ací cal pendre temps per gaudir de la vista i sobretot adonar-se’n de com som els èssers humans de xicotetes en realitat front a la natura. Per a finalitzar la ruta només queda desfer camí i tornar fins al vehicle.
El Faig Pare ens acull als seus peus.
Com que se’ns havia fet tard per dinar, ens acostarem al proper Restaurant del Molí de l’Abat (un altre bon lloc per allotjar-se a les seues cabanes de fusta) i ferem un dinar-berenar abans de tornar a pujar cap a Fredes per tancar les últimes hores d’estança que ens quedàven abans de la tornada a casa el matí següent. En resum: un primer tast per a Aran dels Ports i una porta oberta a noves aventures per estes terres!
Els Camins de LuAran 